Durant els 10 anys que imparteixo l’assignatura de Teoria del Dret a la Universitat Internacional de Catalunya, he vingut focalitzant la necessitat d’una ètica jurídica, com element indestriable de l’ètica política i social de qualsevol sistema.
Els valors, com a fonament i argument de les institucions, han estat sempre del meu interès, però des de fa uns quants anys, els valors encara m’interessen més, per la innegable irrupció de l’emotivitat en l’espai públic i perquè s’ha apropiat del lloc que ocupava la racionalitat.
Aquest és el context on miro de conduir els meus alumnes, cap a l’aprofundiment del que és la matèria primera del Dret: la societat.
Què és la societat, més enllà d’un conjunt de persones?
Més i tot que la suma de les seves personalitats, la societat és un sistema que per funcionar correctament, al menys, necessita d’uns factors perfectament identificables:
- L’autoritat: entesa com a bon govern del grup amb capacitat de fer compartir els destins de les parts.
- La forma d’organització: O quin tipus d’ordre ens atorguem per viure en llibertat i conviure en pau.
- Unes normes o procediments preestablerts, identificables, cognoscibles i exigibles.
- I una finalitat compartida. La raó de ser de tota la resta de factors de la societat. La identificació (tan clara i concreta com sigui possible) del “bé comú” aristotèlic o de l’interès general (si ho diem a la manera “positivista”). Bé comú o interessos generals entesos no, com la mera suma dels interessos de la majoria, sinó com allò necessari per a tots. Allò a què tothom volem contribuir.
Precisament, d’aquest darrer apartat, del bé comú, és del que més aprofundim en l’assignatura. Tanmateix, venim concloent en els darrers cursos que des de la política no s’estan esmerçant els mateixos esforços que a l’acadèmia. I vet aquí que sospitem que aquesta és al causa per la qual totes les divergències ideològiques (cada cop més disruptives) s’acaben ventilant en la jurisdicció.
La funció del Dret consistent a resoldre conflictes socials per la via judicial, està sobrecarregada i massa dimensionada perquè és més còmode traslladar-li a “l’àrbitre” els problemes socials abans que reflexionar-los i provar de solucionar-los, ja sigui proposant accions, aproximant posicions i cedir o transigir. La dimissió dels altres poders en la construcció del bé comú, ens ha conduït a aquesta “liquidesa” social.
Per posar un exemple ben concret i actual: quan ha de ser una jutgessa de Castelló la que ordeni la retirada de material didàctic destinat a menors d’edat fins a que es ventili si aquest material, és o no ofensiu, alguna cosa grinyola. De debò que les associacions de pares i mares no poden detectar-ho abans? Per què no hi ha una deontologia per a les empreses editores de llibres escolars?
Quan una societat ha de resoldre tots els seus problemes per la via jurisdiccional és que ha emmalaltit. Està en decadència. Ha perdut de vista la necessitat d’orientar-se a una finalitat compartida.
Dirigir-se al bé comú és apostar per la societat amb sentit. I, potser sí que aquest lloable sentit s’ha anat diluint, perdent de vista que recuperant-lo, hi guanyem tots.
La Trobada d’avui promoguda pel Converses de Catalunya, ens brinda una bona oportunitat per mirar d’aportar solidesa a qualsevol alternativa política. Si volem que tingui èxit, l’alternativa ha de tenir la pretensió de recuperar la consistència i la moderació política versus l’instantaneisme i al superficialitat dels fenòmens i dels titulars; ha de reconstruir la cultura del pacte, la concòrdia cívica i l’evitació de conflictes. Mirant d’atenuar la confrontació dels dos blocs parlamentaris i afeblir els extremismes ideològics i els populismes amb tota determinació. La nova alternativa hauria de fer retornar a la política, el rol principal de solució definitiva de les diferències.
Rememorant Josep Pla, a Catalunya no és normal que tothom s’hagi de moure entre l’independentisme o l’esquerranisme. On és la gent que no s’hi adscriu a cap d’aquest fronts? Segurament, desorientats…
Tot i l’esforç que s’està fent per a que pugui aparèixer una innovadora alternativa política a Catalunya, aquesta només podrà reeixir si s’esforça en la construcció social del bé comú. Com? Doncs, defugint etiquetes simplistes, fent de la societat catalana la seva matèria primera, vetllant per a que reapareguin amb fortalesa els factors d’autoritat, el principi d’organització, el dret necessari i, molt especialment, la raó de ser de tots aquests factors: la construcció i promoció del bé comú. Allò a què tothom ens volem orientar: la llibertat, la igualtat d’oportunitats, la fraternitat, la responsabilitat (individual i social). És així, com podrem gaudir novament de justícia distributiva i progrés humà.
Loading ...
