La setmana passada, la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Emmanuel Macron van tractar de convèncer els altres líders de la Unió Europea per convidar al seu homòleg rus Vladimir Putin a una cimera.
La proposta de l’eix francoalemany es va enfonsar per la ferotge oposició dels països bàltics i de Polònia. Suècia i els Països Baixos també van expressar les seves reserves davant la proposta del duo Merkel-Macron.
Els opositors a la idea van esgrimir que una reunió amb Putin equivaldria a fer “concessions gratuïtes” en un moment en què les relacions amb Moscou es consideren particularment tenses.
Esquizofrènia diplomàtica
Com en tants altres aspectes, el fracàs de la proposta francoalemanya va demostrar que la Unió Europea és incapaç de fer política exterior en la major part d’àmbits rellevants. Una paràlisi que s’explica principalment pels interessos geopolítics diferents dels seus membres.
La Unió Europea és incapaç de fer política exterior a la major part d’àmbits rellevants. Una paràlisi que s’explica principalment pels interessos geopolítics diferents dels seus membres.
En efecte, el bloqueig de la diplomàcia amb Rússia es pot comparar, per exemple, amb la negativa d’Alemanya per augmentar la pressió sobre Turquia tal com demanaven fa uns mesos Grècia i França. L’explicació? Alemanya i Turquia són socis comercials de primer nivell, i en el primer hi viuen prop de 10 milions de turcs o alemanys d’origen turc.
Un altre clar exemple de l’esquizofrènia europea és la impossibilitat d’arribar a acords en política d’immigració i asil. Els països de l’est bloquegen sistemàticament els intents italians de distribuir la càrrega que el seu país pateix en estar en primera línia d’arribada d’immigrants magribins i africans.
Espanya també ha experimentat en carn pròpia el difícil que resulta rebre el suport dels socis europeus allunyats de les ribes de la Mediterrània, per no parlar de la solitud a la qual s’enfronta França al Sahel .
Obsessió anti-russa
Passa que amb Rússia s’afegeixen a aquests factors geopolítics interns de la UE altres consideracions de tint ideològic que dificulten encara més l’entesa.
La més evident és l’odi visceral que senten els països bàltics i Polònia cap a Moscou. Un sentiment comprensible pel dolorós passat d’imperialisme rus i soviètic.
Però avui en dia poc haurien de preocupar-se els països de l’est de que aquests temps foscos es repeteixin: d’una banda, tots ells formen part de l’OTAN i, potser encara més important, de la Unió Europea; i per l’altre costat, l’afeblida Rússia ja no suposa una amenaça com abans.
Existeix també un altre factor emocional que dificulta les relacions amb Rússia: s’ha acusat tant a Vladimir Putin de dirigir un règim autoritari i anti-liberal que es considera que tractar amb ell és pràcticament un pecat. Com si Putin fos un cas únic al món.
S’obliden així els interessos objectius que els europeus tenen per a iniciar una relació constructiva amb Rússia
Com Converses descrivia en un altre article, els Estats Units són els principals interessats en que els europeus percebin com una amenaça sistèmica al veí rus. Nombrosos països que no tenen motius per témer Moscou en el pla geopolític, com els Països Baixos, han comprat sense matisos el discurs.
S’obliden així dels interessos objectius que els europeus tenen per entaular una relació constructiva amb Rússia: matèries primeres i energia a baix cost, un enorme mercat on col·locar les exportacions europees, garanties de seguretat al llarg de tot el flanc est de la UE i un tap per frenar l’avanç de la Xina.
Des que el 2014 Rússia va annexionar Crimea no hi ha hagut cimeres entre Moscou i Brussel·les. Un temps perdut preciós que la Xina no ha desaprofitat per atraure el Kremlin cap a la seva òrbita .
La Unió Europea no pot seguir eternament a la defensiva amb Rússia
L’últim que interessa als europeus i que hauria de terroritzar també a Washington és que Rússia es converteixi en el pati del darrere de Pequín.
Com el president Macron va defensar a Brussel·les, la Unió Europea no pot seguir eternament a la defensiva amb Rússia.
