A pesar de la imatge de modernitat i d’estat del benestar model que Suècia segueix projectant arreu del món, el país escandinau travessa una crisi de criminalitat i d’ordre públic inaudita.
I segons ha reconegut la primera ministra, la social-demòcrata Magdalena Andersson, les causes d’aquest mal es troben en el laxisme en l’àmbit de la immigració a Suècia.
En una roda de premsa poc habitual, i després d’una inaudita onada de violència urbana motivada per raons religioses que causà més de 100 ferits entre les forces d’ordre públic, Andersson admeté la setmana passada que la integració dels immigrants a Suècia havia fracassat.
Andersson apuntà que “la integració ha estat massa feble al mateix temps que hem conegut una immigració massiva. La nostra societat ha estat massa inconseqüent amb aquesta qüestió, i els mitjans assignats a la policia i als serveis socials, massa lleugers”.
“Actualment, Suècia està compartimentada en societats paral·leles. Tots vivim en el mateix país, però en realitats totalment diferents” Magdalena Andersson, Primera Ministra de Suècia
La primera ministre conclogué: “al nostre país s’ha instal·lat una segregació tal que, actualment, Suècia està compartimentada en societats paral·leles. Tots vivim en el mateix país, però en realitats totalment diferents”.
L’onada de violències del cap de setmana de Pasqua troba els seus orígens en el desafiament llançat per Rasmus Paludan, un líder d’extrema dreta conegut per cremar exemplars de l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, en públic. Segons afirma, la seva intenció era des del bon principi demostrar que els immigrants musulmans són violents.
La reacció a la provocació llançada per Paludan no es va fer esperar: a totes les ciutats on s’havia anunciat la crema d’un Alcorà esclataren revoltes en que es llançaren pedres i incendiaren vehicles de la policia mentre s’entonava la proclama jihadista d'”Allah akbar“.
Un dels fets més colpidors per a l’opinió pública fou comprovar com dones i fins i tot nens participaven en els episodis violents. Per evitar ser linxats, va haver-hi policies que dispararen munició real.
Un de cada cinc habitants ha nascut a l’estranger
En tan sols 20 anys, el nombre de persones nascudes a l’estranger a Suècia ha augmentat un 80%. Això implica que avui, un de cada cinc habitants ha nascut a l’estranger i un de cada quatre nounats té almenys un progenitor estranger. I d’aquests, la gran majoria provenen de països no europeus.
De fet, un percentatge important d’aquests nouvinguts foren acollits originalment com a refugiats, i no pas com a immigrants econòmics. Una política voluntarista que s’inicià amb la guerra de Iugoslàvia als anys 90, i que el conflicte a Síria accelerà dramàticament. Tant sols al 2014 Suècia repartí més de 160.000 permisos de residència.
Un esforç suprem que despertà l’admiració de tot Occident. Però que poc després ha demostrat depassar les capacitats del reialme escandinau. Ja al 2020, davant d’una situació interior cada cop més complicada, el govern suec retallà el numero de nous permisos de residència a 25.000. Una mesura que arribà massa tard.
Els darrers 20 anys han provocat canvis rapidíssims a la fisonomia urbana del país, fins al punt que nombrosos suecs no reconeixen els seus barris. Els episodis de les últimes setmanes han deixat en evidència que parts senceres del territori escapen al control de les autoritats públiques.
L’any passat, Suècia enregistrà un total de 342 tirotegis que causaren un total de 46 morts. Es tracta de la taxa per miler d’habitants més elevada d’Europa. El 85% dels autors i alhora de les víctimes d’aquests episodis són bé d’origen estranger, o bé nascuts fóra de Suècia segons dades aportades pel diari francès Le Figaro.
Actualment, Suècia està compartimentada en societats paral·leles. Tots vivim en el mateix país, però en realitats totalment diferents Share on X
