El que eren simplement unes propostes sobre la necessitat de reformes profundes a la UE, llençades fa dos anys per part de dos il·lustres polítics italians, Mario Draghi i Enrico Letta, s’han convertit avui en dos informes que acaparen el màxim interès de Brussel·les i que poden marcar el full de ruta de la UE per als pròxims anys.
Ambdós informes han sigut encarregats per la presidenta de la Comissió Úrsula von der Leyen, que acaba de començar el seu segon mandat (2024-2029).
El mes de maig de 2022, dues propostes inicials de Letta i Draghi sobre el futur de la UE varen veure la llum. Ambdues reclamaven procedir de manera urgent a un salt qualitatiu per garantir el futur de la UE, en cas contrari “perillava la seva mateixa existència”.
Mario Draghi
La primera proposta venia de Mario Draghi, aleshores primer ministre d’Itàlia, considerat per molts com un dels candidats més distingits a figurar en el “panteó dels Pares d’Europa“, si algun dia arribés a crear-se. Això era així principalment per la seva gestió com a president del Banc Central Europeu (BCE) l’any 2012, en plena crisi de l’euro, quan va pronunciar aquelles famoses paraules: “farem el que calgui (whatever it takes) per salvar l’euro”. La moneda única europea i la mateixa UE corrien aleshores un “perill existencial“ i varen ser salvades per Draghi. Avui ell creu que la UE torna a veure’s amenaçada per un “perill existencial” i una “llarga agonia“, si no reacciona a temps.
La proposta de Draghi de l’any 2022 va ser formulada davant del Parlament Europeu reunit en sessió plenària a Estrasburg.
Intervenia per primera vegada com primer ministre d’Itàlia. Allí va proclamar solemnement que “la UE necessita més integració per afrontar els reptes del present; abans que res cal superar els defectes de la seva governança i després els de la manca de competitivitat, que van lligats“.
Va insistir en la necessitat d’“adoptar un federalisme pragmàtic per reformar les institucions europees, si cal reformant també els tractats fundacionals“. “Les institucions que els nostres predecessors han construït les darreres dècades han servit bé als ciutadans europeus, però són inadequades per a la realitat que avui confrontem. La pandèmia i la guerra d’Ucraïna han cridat a les institucions europees a responsabilitats mal assumides fins ara. El marc geopolític està en ràpida i profunda transformació. Hem de moure’ns i fer-ho amb la màxima velocitat“.
Draghi va centrar els seus atacs en matèria de governança especialment contra el manteniment de la regla de la unanimitat en la presa de decisions de la UE.
“La construcció d’una defensa comuna ha d’anar acompanyada d’una política exterior unitària i de mecanismes efectius en la presa de decisions. Hem de superar el principi d’unanimitat, que genera una lògica intergovernamental de vetos creuats i hem d’avançar cap a decisions preses per majoria qualificada. Una Europa capaç de prendre decisions en el moment oportú és una Europa més creïble davant dels seus ciutadans i davant del món. Els Pares Fundadors de la UE varen intuir que el desenvolupament econòmic i el progrés social eren difícils d’assolir a través dels recursos nacionals individuals. Les diferents crisis derivades del conflicte d’Ucraïna es produeixen en un moment en què Europa ja tenia unes necessitats de despesa enormes. La transició ecològica i digital ens exigeix una inversió ineludible. A aquests cal sumar els costos de la guerra, que hem d’afrontar immediatament, per evitar que el nostre continent caigui en recessió. Cap pressupost nacional pot sostenir tots aquests esforços per si sol. Ens cal més ambició en el procés d’integració“.
D’unes propostes de 2022 formulades per Draghi sobre el futur de la UE, s’ha passat a un informe que acaba de fer-se públic aquest mes de setembre de 2024.
Es tracta d’un document en el qual proposa “salvar Europa, salvar-la de l’agonia econòmica i geopolítica“. “Europa es veu confrontada a un repte existencial si no és capaç de superar la bretxa tecnològica que la separa cada vegada més dels Estats Units i la Xina“. El full de ruta que recomana no és fàcil ni ràpid. Demana una inversió de 800.000 milions d’euros anyals per tal que la UE “mantingui la seva raó de ser“.
“Per primera vegada després de la Guerra Freda, mai la UE havia hagut de témer tant per la seva supervivència com en l’actualitat, ni ha tingut, per tant, una necessitat tan imperiosa com ara de donar una resposta unificada als seus desafiaments de futur“.
Draghi diagnostica tres reptes per a la UE en el seu informe.
Primer: superar la bretxa d’innovació amb els Estats Units i la Xina, principalment en tecnologies avançades.
Segon: coordinar millor l’esforç europeu en el procés de descarbonització.
Tercer: afrontar els riscos de seguretat.
Explica que la UE no té gegants tecnològics domèstics comparables als americans i xinesos. Això li pot permetre d’actuar com a regulador “neutral“ i no polititzat, “la UE és pionera i líder mundial en regulació, però amb això no n’hi ha prou“. “Paradoxalment, el fracàs en la creació de grans tecnològiques europees també ha permès que, d’alguna manera, la UE hagi pogut ser més ambiciosa en la regulació d’aquest sector”.
Segons Draghi, la bretxa existent entre la UE en relació amb els Estats Units i la Xina no és deguda, malgrat el títol del seu informe, a la competitivitat de les empreses europees, sinó al llastre de la productivitat, conseqüència del gran salt tecnològic actual. La UE ha d’accelerar la innovació amb caràcter general per tal de millorar la productivitat. Aquest és nucli dur del seu informe.
La renda disponible real per habitant ha augmentat des de principis de segle dues vegades més als Estats Units que a Europa. A començaments de segle, el PIB dels Estats Units estava un 30% per sota del d’Europa avui és al revés. Això és conseqüència principalment de la menor productivitat europea. “Cal fer més productiu el teixit productiu europeu, impulsant la innovació“. Draghi adverteix que és crucial que la productivitat millori “de manera urgent”. Si no és així, està en risc fins i tot el finançament del model social europeu i, amb això, la supervivència de la UE.
Al final del seu informe, que té més de 400 pàgines, Draghi fa 170 recomanacions sobre les bases següents:
- És urgent revifar la productivitat.
- La UE ha de ser més integrada i resilient.
- Ha d’accelerar la innovació i els nous motors de creixement, està molt endarrerida en els nous sectors tecnològics; insisteix en el fet que avui només quatre de les empreses tecnològiques més importants del món són europees.
- Cal augmentar les inversions en innovació i facilitar la comercialització dels productes resultants, eliminant barreres burocràtiques; no és acceptable que dos terços del pressupost de la UE es dediquin encara a agricultura i política regional.
- S’ha de disminuir la dependència de tercers països, sobretot de la Xina, per a subministraments crítics, com matèries primeres i semiconductors, i reforçar la indústria europea de la defensa.
- Cal completar la unió de mercat de capitals per a atreure la inversió privada necessària, al costat de l’emissió de deute europeu mancomunat; es necessiten 800.000 milions d’euros d’inversió cada any.
- Cal reduir la dependència i els costos energètics, mitjançant un pla que combini la descarbonització amb el desenvolupament i especialització en tecnologies netes.
- Cal una nova estratègia industrial europea, la UE disposa de mitjans per tenir una economia competitiva.
- No serà fàcil superar les resistències nacionals que protegeixen els seus operadors domèstics, però el que interessa és crear no “campions nacionals” sinó “campions europeus“.
- El temps s’esgota si no volem perdre la lluita de la competitivitat global, que lideren els Estats Units i la Xina.
Enrico Letta
Les propostes inicials d’Enrico Letta es varen concretar en un article aparegut el 15 d’abril de 2022 a la revista Il Foglio Quotidiano, sota el títol “Un novo ordine europeo. Il manifesto di Enrico Letta“. Proposava actuar sobre els àmbits següents: 1) afers exteriors, 2) veïnatge, 3) asil, 4) energia, 5) defensa, 6) social i 7) sanitat. També proposava completar la Unió Econòmica i Monetària (UEM), suprimir la unanimitat i el dret de veto a la presa de decisions importants i reformar les institucions.
D’aquelles propostes generals s’ha passat a un informe centrat essencialment a completar el mercat interior de la UE.
Draghi i Letta coincideixen a dir que cal acabar la construcció del mercat únic europeu, llençat per Jacques Delors l’any 1992. “És una cosa que encara no s’ha aconseguit en els llargs anys d’història de la UE. Existeix un embolic de regulacions nacionals que no el fan possible en molts àmbits i sectors. No existeix un mercat únic de capitals, com tampoc un mercat únic energètic, tecnològic, d’innovació, farmacèutic o defensa, per enumerar només els sectors que són més estratègics. Aquesta excessiva fragmentació impedeix que la UE desenvolupi el seu gran potencial i fa que progressivament perdi protagonisme com a potència global respecte als Estats Units i la Xina“.
Les grans conclusions de l’Informe Letta són aquestes.
- El context internacional actual és molt diferent del que hi havia l’any 1992 (creació del mercat interior únic per Jacques Delors ); avui la UE ha d’afrontar “un nou món de gegants “ (els Estats Units i la Xina principalment).
- Cal fer un salt endavant en la integració europea, a l’altura del que es va fer fa trenta anys, “estem davant de l’última oportunitat per fer-ho“.
- Cal aprofitar el mercat interior únic actualment existent i perfeccionar-lo, car es troba molt “fragmentat“; només això permetrà avançar vers “una seguretat econòmica europea“ i una “autonomia estratègica“.
- El mercat únic continua essent l’actiu més valuós de la integració europea, però s’ha de reinventar per extreure tot el seu potencial i permetre competir i superar “l’amenaça real de desindustrialització“ al continent europeu.
- Cal incloure les finances al mercat únic i construir un mercat únic de capitals i crear una Borsa especial per a les empreses tecnològiques.
Loading ...
