Aquest cap de setmana pot ser decisiu per al conjunt independentista que encapçala Puigdemont i la seva possibilitat de continuar sent la força més destacada en aquest camp. Sobre aquestes dates conflueixen, en primer terme i amb caràcter molt decisiu, les negociacions que s’estan produint en el si del PDeCAT per evitar el trencament amb La Crida. Avui divendres es du a terme una reunió de la direcció del partit, que té en David Bonvehí el seu coordinador general, per trobar de resoldre el punt mort entre les dues posicions.
D’una banda el plantejament de Jordi Sánchez, president de La Crida i representant del criteri de l’anterior president de la Generalitat, de dissoldre les organitzacions en un nou partit, previsiblement amb el nom de JxCat, i la posició de la part majoritària de la direcció del PDeCAT començant per David Bonvehí, de refusar la dissolució de l’organització hereva de CDC i que postula una coalició entre La Crida i ells. Les espases estan en alt si bé a la direcció del partit la línia oficial té majoria en la comissió executiva. És clar que aquesta decisió hauria de ser refrendada pel Consell Nacional, on els favorables a Puigdemont i la dissolució podrien trobar un suport més gran.
El risc de trencadissa hi és, i es veu augmentat pel fet que aquest cap de setmana es produeixi el primer congrés del PNC que podria ser un pol d’atracció per aquells membres del PDeCAT que estan disconformes amb la línia de Puigdemont. Hi ha però un factor que frena aquesta via: el dubte raonable sobre la capacitat de crear una organització important que atregui precisament gent del PDeCAT. Fins ara els noms que han sortit com Marta Pascal i Carles Campuzano en primer lloc, són els que el 2018 van ser defenestrats per Puigdemont de la direcció del partit. Si només és aquesta la carta de presentació, els dubtes sobre la seva viabilitat electoral són grans. Molts opinadors es pregunten si Marta Pascal pot tenir èxit allà on va fracassar un líder amb més notorietat com Duran i Lleida.
Però, com tot el que es pot embolicar s’embolica encara més, una nova tensió s’ha afegit en aquesta ocasió a les ja molt esfilagarsades relacions en la coalició que governa Catalunya. Es tracta del suplicatori del Congrés dels Diputats de Laura Borràs perquè pugui ser processada per un presumpte delicte de corrupció. El fet que tant ERC com la CUP no es fessin presents en la votació, mentre que JxCat votés contra el suplicatori, ha causat una ferida profunda. La tesi entre un ampli sector d’aquesta última organització és que en el cas de Laura Borràs no hi ha cap problema de corrupció i que és un cas inventat per la justícia espanyola. Ho fonamenten en el fet que en el primer informe elaborat pels Mossos no es va acreditar el delicte, mentre que un posterior de la Guàrdia Civil sí que va mostrar que aquest existia. És evident que el fet que sigui la Guàrdia Civil qui fonamenta la informació, és un argument de pes per a l’independentisme.
A Laura Borràs se l’acusa d’haver fraccionat el valor d’un contracte en diverses contractacions més petites per poder fer una concessió directa a un notori amic seu evitant així el necessari concurs amb diverses ofertes. Cal dir dues coses. Una, que aquesta és una pràctica gens infreqüent en l’administració, sobretot quan la quantitat global és relativament modesta com és el cas. Dues, que existeixen e-mails que semblen indicar que realment aquest favor es va produir. La tesi de l’independentisme que no poden ser jutjats per cap instància espanyola perquè no és parcial amb independència del delicte donaria peu a tenir una immunitat total sobre els seus actes.
Sigui com sigui, és un fet que enterra encara més la viabilitat de l’actual govern de Torra i acosta la convocatòria d’eleccions.
