independentisme i religió

Independentisme català i religió

Què pensa el món independentista català sobre la religió? Hi ha nombrosos catalans independentistes que són bons catòlics, bons cristians, però es fan notar poc, ja que la superestructura de l’independentisme polític apareix impermeable al fet religiós, quan no fins i tot contrari a la religió. Hi ha molts clergues -sacerdots, religiosos i religioses- que són obertament independentistes, el mateix que molts laics, però la seva influència no arriba a les capes superiors de la política.

El laïcisme o la irreligiositat, o el silenci davant el fet religiós, es posen en relleu en els mitjans de comunicació, en les publicacions de pensament de les respectives organitzacions independentistes, o en simples declaracions públiques. És cert que Artur Mas (CDC) i Oriol Junqueras (ERC) es declaren catòlics, però no és menys cert que les seves formacions polítiques -especialment ERC-han promogut o aprovat a Espanya i a Catalunya nombroses lleis laicistes, i menystenen la religió en l’espai públic.

Fins fa setmanes, actuava com a mur de contenció a les polítiques laïcistes de Convergència seva aliança amb el partit demòcrata cristià Unió Democràtica de Catalunya (UDC), liderat per Josep Antoni Duran i Lleida.

O sigui que ve de lluny. El món independentista oficial s’interessa només pel Vaticà en vigílies de nomenaments episcopals, per tal d’influir perquè el nou bisbe tingui pedigrí nacionalista. Per al món independentista català, en la seva expressió política, l’Església només és útil si afavoreix la causa independentista. En cas contrari, tot són crítiques. El més característic, però, és el silenci. Es tracta, per tant, d’un clericalisme que consisteix a utilitzar l’Església per als seus fins.

Els diaris independentistes “El Punt Avui” i “Ara”, així com la TV pública TV3, no publiquen gairebé informacions relatives a l’Església catòlica, encara que sí publiquen comentaris, articles i anàlisi de to crític cap a l’Església, seguint els mòduls relativistes i materialistes propis de l’època. L’independentisme es declara europeista, encara que en el referèndum de Grècia els independentistes catalans van donar suport al president Alexis Tsipras i Syriza a favor del “no”.

Per què influeixen tan poc els cristians en l’independentisme? És un contrasentit, ja que on més arrelament té l’independentisme és a la Catalunya interior on hi ha molts creients. Llavors, per què el discurs independentista està impregnat de laïcisme? Perquè l’expressió política de l’independentisme actual es va forjar en l’esquerra socialista i comunista, en l’època del franquisme.

A ells es va unir una dreta de classes mitjanes de base nacionalista, perquè tots van ser perseguits pel franquisme. El pujolisme va subordinar la religió al nacionalisme.

En el món independentista es silencia Déu, encara que hi hagi festes tan populars com Sant Jordi, patró de Catalunya, o la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, així com més de mil ermites i esglésies romàniques, i altres més recents que existeixen a tot el territori català.

El monument més visitat de Catalunya és la basílica de la Sagrada Família, consagrada per Benet XVI, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, que té oberta la causa de beatificació. Hi ha la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat de Barcelona, ​​la de Núria, o les obres de Ramon Llull, Verdaguer, Jaume Balmes, Torras i Bages Antoni Maria Claret i el cardenal Vives i Tutó (tots ells clergues o bisbes ), Maragall, Eugeni d’Ors, i un llarg etcètera, tots ells de profunda trajectòria cristiana.

Llavors, per què té tan poca rellevància pública el religiós, el cristià, en el discurs independentista? En l’independentisme s’hi troben molts sacerdots, religiosos i religioses, i molts laics.

L’esperit cristià va impregnar tota la història de Catalunya fins als anys 50 del segle passat en què el nacionalisme català va ser envaït pels corrents ideològics marxistes i materialistes, que prevalen encara avui en l’expressió política de l’independentisme anul·lant l’històric esperit cristià.

No obstant això, els independentistes diuen que l’Església no pot ser neutral i exerceixen fortes pressions als bisbes catalans perquè acceptin l’independentisme.

I què opina el Vaticà? De moment s’acaba de crear una oficina del govern de Catalunya, a Roma, per tal de fer lobby al Vaticà a favor de la causa independentista. La Santa Seu no s’ha pronunciat sobre la secessió de Catalunya, i el més que ha dit és que “és un tema polític” que s’ha de resoldre en l’àmbit polític, ja que la missió de l’Església no és fer política. Ho va dir el cardenal Secretari d’Estat, Pietro Parolin, en ser preguntat sobre això fa un any. I el mateix papa Francesc va manifestar les seves reserves al respecte.

Article publicat al Diari de Tarragona

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.