Són ben conegudes les fortes tensions i les greus advertències de la Comissió Europea a Polònia perquè el govern va establir algunes normes que a criteri de la Comissió limitaven la independència judicial, com per exemple avançar l’edat de jubilació dels membres del Tribunal Suprem. Per tant, hi ha un precedent molt sensible sobre les conseqüències que l’executiu canviï les normes del joc que ordenen el tercer poder, el judicial.
Amb aquests precedents no és estrany que hagi esclatat com una bomba, els efectes de la qual estan per veure, l’escrit de més de 2.500 jutges espanyols, que no són pocs, i de tres de les quatre organitzacions que els agrupen (la majoritària Asociación Profesional de la Magistratura, l’Asociación Judicial Francisco de Vitoria i el Foro Judicial Indepdendiente), denunciant l’acció del govern per impedir la independència judicial.
El text, que enumera una sèrie de fets concrets i que té com a element destacat la nova normativa que impedeix al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fer nomenaments mentre estigui en funcions, és d’una duresa extraordinària i denuncia el seguit de pràctiques que s’han estat produint i que impedeixen que la justícia sigui independent del govern de torn. Assenyalen, entre altres fets, l’altra reforma que roman aparcada (que no retirada), en el Congrés, que rebaixa la majoria necessària en el Parlament per designar els vocals del CGPJ, de manera que només amb els vots del partit del govern ja podrien ser escollits, convertint aquesta instància, per tant, en una simple delegació governamental.
L’escrit també recorda a la Comissió que les anteriors advertències fetes al govern espanyol no han estat ateses. No es va dialogar amb als jutges, ni es va sol·licitar, tal com prescrivia l’escrit de la Unió, el punt de vista de la Comissió de Venècia.
El text dels jutges espanyols a la Comissió Europea és insòlit, no té precedents en el context europeu, ni tan sols en el cas de Polònia, donat l’elevat nombre de jutges que el signen i la presència de les seves organitzacions. A més, demanen, que si persisteix la situació actual, s’iniciï el procediment previst a l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, que recull la possibilitat de sancionar un estat membre per violar els valors bàsics de la Unió.
Per si fos poc, el precedent polonès té en actitud de bel·ligerància al govern d’aquest país, fet que comporta que sigui molt difícil que la Comissió pugui enterrar aquest afer, perquè Polònia, com ja ha fet en altres ocasions, serà el primer interessat a posar el tema sobre la taula.
Per si això no fos suficient, és molt probable que també sigui objecte de tensió en el Parlament Europeu, perquè com a mínim dos dels grans grups, el popular i el liberal, plantejaran la qüestió. Possiblement també el grup de conservadors i reformadors, en el qual està integrat el PiS polonès, i quedaria per veure què faria el segon grup en importància, el socialdemòcrata, que si bé té en el PSOE un dels seus membres més destacats, també amb el precedent polonès va ser molt bel·ligerant, el pot deixar desacreditat si no escolta l’opinió dels jutges espanyols.
1 comentari. Leave new
El q es molt greu es la no renovació del poder judicial caducat fa anys.