Si durant el primer mandat de Donald J. Trump, la seva exigència de què tots els membres de l’Aliança Atlàntica destinessin almenys el 2% del seu PIB en defensa ja infongué temor, ara el president electe hauria parlat de disparar-la fins al 5%.
La informació prové de contactes mantinguts entre l’equip de Trump i funcionaris europeus, durant els quals la futura administració republicana dels Estats Units també aclarí que mantindria el suport militar a Ucraïna.
En cas de confirmar-se, aquest darrer punt aportaria certa tranquil·litat a les capitals europees, que temien haver d’assumir sense Washington tot el pes de l’ajuda militar a Kíev. Es calcula que els Estats Units aporten actualment la meitat de tots els fons destinats a finalitats militars per a Ucraïna.
Això no obstant, la dada del 5% crida l’atenció per la seva ambició desmesurada: per a fer-se una idea, el país de l’OTAN que més despesa (amb relació al seu Producte Interior Brut) dedica, Polònia, amb prou feines sobrepassarà el 4% aquest 2024 segons les projeccions de la mateixa OTAN.
Pel que respecta als Estats Units, en termes de PIB tan sols arriben en tercera posició del rànquing per darrere de Polònia i Estònia, amb un 3,38%.
Segons les mateixes fonts, actualment 23 dels 32 països que conformen l’Aliança satisfarien el compromís de destinar el 2% de la seva riquesa anual a la defensa aquest 2024.
Pel que fa als països de la Unió Europea, segons l’Agència Europea de Defensa (AED), enguany els 27 estats membre se situaran en l’1,9% de despesa combinada.
Així doncs, la UE en particular encara no ha regularitzat la seva situació envers l’OTAN a pesar d’acumular ja dos anys de despesa militar en nivells de record històric (2023 i 2024).
Segons les dades de l’OTAN, el pitjor de tots els alumnes, tant de la UE com de la mateixa Aliança, no és altre que Espanya, que amb prou feines superarà l’1,25% aquest any i que ha estat des de la crisi financera el país europeu que menys ha gastat en defensa, només per sota del petitíssim Luxemburg.
Les fonts consultades pel Financial Times afirmen que Trump signaria un compromís per arribar a un menys ambiciós 3,5%, i que planeja vincular nivells de despesa elevats amb condicions comercials més favorables amb els Estats Units.
Els diplomàtics implicats en la preparació de la cimera de l’OTAN a La Haia, prevista el juny de 2025, confirmen que s’està ja discutint d’un 3% o inclús més. Nombrosos governs europeus estan inquiets per les xifres que es rumoregen en un context de degradació econòmica profunda del Vell Continent, associat a més a uns costos de l’endeutament més alts que els darrers anys.
Loading ...
