Els incendis que afecten diverses àrees de la selva de l’Amazones han generat una alerta mediàtica internacional. Però hi ha raons per estar preocupat pel medi ambient, o es tracta més aviat d’una campanya de comunicació ecologista per enfonsar de pas el polèmic president del Brasil, Jair Bolsonaro?
Vet aquí diversos punts importants.
L’Amazones no és el pulmó del planeta
Moltes de les xifres que s’han donat sobre la magnitud dels incendis són exagerades o manquen de proves. Una de les que més circula és que l’Amazones produeix el 20% de l’oxigen que respirem.
Els científics coincideixen en afirmar que la principal font de l’oxigen que respirem prové dels oceans, on el phytoplacton captura el CO2 i emet aproximadament la meitat de tot l’oxigen de l’atmosfera gràcies a la fotosíntesis.
El 50% restant és produït per la vegetació terrestre. Els experts consideren que el percentatge d’oxigen produït per l’Amazones se situa tan sols entorn en el 5% del total, i no el 20%. D’aquest 5%, a més, se’n perd una minúscula fracció en incendis.
A pesar d’això, segons Televisió Espanyola l’Amazones és “el principal recurs contra el canvi climàtic”. Afirmació que no és, doncs, creïble.
Macron dóna informacions falses
El president francès Emmanuel Macron va fer circular la xifra falsa del 20% en un tweet dies abans de començar el G7. Se sospita que la imatge que va fer servir per il·lustrar la seva preocupació data del 2003. No caldria acusar-lo de divulgar noticies falses?
A més, Macron passà per alt el protocol diplomàtic més elemental al afirmar que el G7 parlaria del tema sense que el Brasil hi fos present. No és estrany doncs que Bolsonaro l’acusi de colonialisme.
D’altra banda, és absurd pensar que els incendis d’enguany han destruït de cop la totalitat de la selva, privant-nos de sobte del suposat “pulmó del planeta”.
Els incendis són importants però no espectaculars
Segons la NASA, la superfície que ha cremat al Brasil fins ara és lleugerament superior però entra dins de la mitjana dels darrers anys. Durant diversos anys de govern del socialista Lula i la seva successora Rousseff (2003-2016), la superfície cremada a la mateixa època del any fou molt superior.
Molts mitjans han pres la dada del increment del 84% de focs al 2019 respecte l’any passat. La trampa estadística consisteix en basar la comparació sols en l’any anterior. Quan s’observa la mitjana històrica, 2019 no està sent un any terrible: durant la dècada dels 2000 (amb Lula al govern), les dades eren ben pitjors.
Segons Global Forest Watch, 2019 se situa de moment com uns dels tres pitjors anys des del 2010. Res d’espectacular.
Altres països resulten molt més afectats que el Brasil
Un altre detall que escapa a l’opinió pública és que el increment dels incendis i la superfície cremada a l’Amazones no afecta principalment el Brasil.
El país sud-americà on s’han perdut més hectàrees al 2019 és Bolívia, on ja en han cremat 700.000 en els darrers dies. Del Brasil encara no es tenen dades fiables, però es tracta d’una superfície molt inferior. Així doncs, per què ningú critica al president de Bolívia Evo Morales, qui ha legalitzat la crema de boscos per finalitats agràries?
A Bolívia, el numero de incendis al 2019 és un 119% superior al del 2018. Al Perú, el increment és del 105%. Com s’ha dit més amunt, al Brasil és de tan sols un 84%.
A més, recorda el govern del Brasil, la regió francesa de Guyana ha patit un increment dels incendis d’un 120% entre el 2018 i el 2019. Ni una paraula, però, de Macron al respecte.
Motivacions polítiques i ideològiques
L’enfrontament entre Macron i Bolsonaro, iniciat pel mandatari francès, sembla tenir raons que es troben més enllà del medi ambient. Així ho sembla confirmar el fet que la “represàlia” proposada per París contra el Brasil sigui de no ratificar l’acord comercial conclòs recentment entre el MERCOSUR i la Unió Europea.
França és la principal veu crítica dins l’UE contra aquest tractat comercial que s’ha negociat durant 20 anys i pel qual Espanya ha fet esforços particulars.
La raó? Els agricultors francesos tenen por de perdre encara més competitivitat davant els països llatinoamericans. De fet, abans de l’episodi dels incendis, Macron ja s’havia manifestat crític amb el text.
D’altra banda, des d’un punt de vista ideològic, el molt políticament incorrecte Jair Bolsonaro és un objectiu polític privilegiat del lliberal Macron, convertit pels mitjans i l’aparell de comunicació de l’Elisi en un pòster de líder del món lliure. A casa seva, però, no el volen: la seva popularitat se situa actualment en el 34%.
