Després d’una intervenció pública volgudament triomfal, en la que el president Sánchez anunciava, com a mínim per tercera vegada, el principi de la fi de la pandèmia, comprometent-se a un esperançador i exigent programa de vacunació, impera la confusió.
L’efecte optimista ha durat escassament 24 hores perquè tot seguit s’han produït una sèrie de fets que, com a mínim, ens deixen a tots desconcertats.
Primer per la fi de l’estat d’alarma a principis de maig sense establir cap mecanisme general que permeti adoptar mesures restrictives i coordinades al conjunt de les comunitats autònomes. No era lògic establir un estat d’alarma tan llarg que només facilitava eludir el control parlamentari del govern per part del Parlament.
Però, després de tants mesos en aquesta situació el que resulta incomprensible és que es passi de l’estat d’alarma al no-res d’un dia per l’altre, i es deixi a l’albor de cada autonomia, i de la interpretació de cada tribunal de justícia, les mesures a adoptar.
Aquest escenari genera una gran incertesa i no afavoreix per a res a una imatge organitzada del país. Resulta incomprensible que l’anunciada legislació específica de caràcter sanitari per lluitar contra la pandèmia, que va anunciar la vicepresidenta primera del govern, Carmen Calvo, el mes d’octubre de l’any passat, hagi quedat en no-res. I tot això en la perspectiva d’una incerta quarta onada.
És evident que Sánchez no vol sotmetre’s a la votació d’un nou estat d’alarma al Congrés, perquè té tots els dubtes del món de sortir ben parat. Però, precisament, per aquesta raó hauria de posar sobre la taula un pla governamental que permetés gestionar la Covid-19 fins a assolir la immunitat de grup.
Junt amb aquest desconcert se’n produeixen tres més.
Un d’ells és la rectificació en tota regla de la molt recent normativa del govern que obligava a portar mascareta a la platja malgrat que hi hagués la distància suficient entre les persones. Al final el sentit comú s’ha imposat, però el que resulta estrany és que, a hores d’ara, el ministeri de Sanitat sigui capaç de fer pública una mesura tan absurda que no fa cap bé a la disciplina que es demana a la ciutadania.
El segon element de confusió és la cúmbia que es balla amb la vacuna d’AstraZeneca. Castella i Lleó va suspendre la seva aplicació temporalment, després Espanya ha decidit que no vacunarà a menors de 60 anys. Aquest fet significa que les previsions sobre les quals es va fonamentar Sánchez per afirmar que a finals d’agost estaria vacunada el 70% de la població, s’han de variar tot just fet l’anunci. És evident que això inspirar de tot menys confiança.
Per si no fos prou, Europa contribueix a la confusió i no hi ha un criteri comú per a aquesta vacuna. Per exemple el Regne Unit la limita només als menors de 30 anys. En tot cas és un desori.
I ja finalment, i ara ja cenyits a Catalunya, el PROCICAT torna a establir el tancament comarcal a partir d’aquest dijous a les 12 de la nit, quan pràcticament feia poc més d’una setmana que havia deixat d’existir.
Aquestes constants modificacions no ajuden a la credibilitat de les mesures. Més quan molta gent es pregunta, amb raó o sense, com és possible que el nombre de malalts a l’UCI entre Madrid i Barcelona no rebel·li la diferència entre un territori amb tantes restriccions com el català, i la notable obertura que impera a Madrid.
Loading ...
