El president dels Estats Units, Donald Trump, està sent sotmès a un procés de impeachment (destitució) liderat per la Cambra de Representants, de majoria demòcrata des de les eleccions parlamentaries parcials del 2018.
No obstant, i com era esperable, el procés sembla avocat al fracàs. La majoria republicana al Senat, conscient que Trump segueix sent la millor carta per guanyar les presidencials l’any vinent, no està gens disposada a retirar-li la confiança.
Malgrat la contundència d’alguns testimonis com l’Ambaixador dels Estats Units a l’Unió Europea, Gordon Sondland, les proves presentades per comprometre seriosament Trump segueixen sent insuficients. Almenys als ulls dels republicans, fins i tot els més distants amb el President.
Així ho afirma per exemple Will Hurd, un parlamentari republicà centrista molt crític amb el President i que participa al comitè de intel·ligència del impeachment.
Segons Hurd, “una transgressió susceptible d’impugnació ha de ser convincent, aclaparadorament clara i sense ambigüitats”. Hurt afirma no haver “escoltat cap prova que demostri que el president subornà o extorsionà”.
La posició de Hurd deixa entreveure el futur del procés d’impeachment: després de ser aprovada a la Cambra de Representants, l’acusació serà esclafada al Senat. Alguns comentaristes afirmen que els republicans inclús esperen que alguns demòcrates votin contra l’impeachment per falta de proves, tot i que això està per veure.
Una aposta poc intel·ligent dels demòcrates
El comportament curt-terminista que els demòcrates estan demostrant amb un impeachment qüestionable per raons polítiques i legals s’inscriu en la obsessió per fer fóra a Trump de la Casa Blanca a tot preu i el més aviat possible. A pesar de que les eleccions presidencials tindran lloc dintre de menys d’un any.
De confirmar-se, el fracàs de l’impeachment tindrà l’efecte invers al desitjat pels demòcrates, i reforçarà al President precisament en l’any de les eleccions. En efecte, Trump podrà presentar els seus rivals com uns mentiders que anteposen els interessos partidistes als nacionals.
D’altra banda, amb tota l’atenció mediàtica i bona part de la política desviada envers l’impeachment, la maquinària de Washington funciona a mig ritme en un context internacional de tensions internacionals i incertesa econòmica.
En comptes de jugar la carta d’una oposició positiva i constructiva, els demòcrates desaprofiten oportunitat rere altra de consolidar-se com alternativa als republicans conservadors de Trump i esdevenen víctimes del propi joc personalista del President, en el que hi tenen molt a perdre i poc a guanyar.
L’afer ucraïnès a l’origen del procés
El mòbil escollit del impeachment ha estat un cas de política exterior que afecta les relacions de Trump amb el govern ucraïnès, aliat dels Estats Units des de la crisi amb Rússia del 2014.
Els iniciadors del procés de impugnació denuncien que Trump abusà de la seva posició per condicionar una visita del president ucraïnès Volodymyr Zelensky i el pagament d’ajudes militars a l’obertura per part d’Ucraïna d’una investigació contra el ex-vicepresident d’Obama Joe Biden i el seu fill Hunter.
Biden és actualment candidat a les primàries demòcrates i un dels polítics més ben posicionats per competir contra Trump al 2020.
Pel que fa al seu fill, va acceptar precisament al 2014 esdevenir membre del consell d’administració d’una empresa de gas ucraïnesa essent el seu pare vicepresident d’un govern que recolzava a tot preu el ucraïnès. Tot plegat una maniobra de dubtosa ètica, com admeten molts demòcrates.
