Terratrèmol a la Justícia

El 21 de novembre serà un dia per recordar perquè la convulsió que van registrar diverses instàncies del tercer poder, el judicial, són de les que fan època i assenyalen tremolors importants en l’arquitectura de l’estat provocades per la forma de procedir de Sánchez, molt marcada pels seus procediments imperatius. Constatem els principals fets:

• El jutge instructor de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va enviar al Tribunal Suprem la imputació per terrorisme de Puigdemont i Rovira donat que entén que pels seus càrrecs Puigdemont i també Ruben Wagensberg estan aforats. El jutge envia la qüestió sense esperar que l’Audiència Nacional resolgui el recurs que va plantejar el fiscal contra la imputació de terrorisme. Es tracta d’un fet crucial perquè el delicte de terrorisme està exclòs de l'”amnistia Sánchez“.
• Dolores Delgado, exministra de justícia socialista i exfiscal general de l’estat, un càrrec del qual va dimitir per “motius de salut”, ha vist anul·lada la decisió del fiscal general Álvaro García Ortiz d’anomenar-la fiscal togada del Tribunal Suprem, que constitueix el màxim nivell jeràrquic de la carrera fiscal. Aquest nomenament que en el seu moment va despertar polèmica i va ser refusat pel Consell Fiscal per 6 vots a 5, veu ara com queda sense efecte i a més es produeix una gran crítica per part del TS perquè considera que els arguments que va fer servir García Ortiz constitueixen una “desviació de poder” ja que l’altre candidat a fiscal de la sala militar tenia moltes més qualificacions específiques que Dolores Delgado. El Tribunal considera que el fet d’haver optat a càrrecs polítics, com exministre, o nomenament polític, com exfiscal general, no es poden considerar mèrits professionals.
• Per si això no fos prou, 18 fiscals del penal del TS, que són molts, han escrit una carta criticant durament al fiscal general, l’esmentat García Ortiz, perquè ha ignorat “deliberadament” la petició “d’empara institucional” dels fiscals que van intervenir en el procés davant les comissions d’investigació parlamentàries pactades pel PSOE i JxCat per detectar possibles casos de lawfare.
• Per arrodonir-ho, s’ha fixat la data de 10 d’abril per jutjar els membres d’ERC, Lluís Salvador, Josep Maria Jové, i Natàlia Garriga, consellera de cultura, acusats d’organitzar l’1-O. En aquella data d’abril difícilment pot estar enllestida la llei de l’amnistia i, per tant, no és descartable que aquestes persones acabin ingressant a la presó, almenys per un termini curt de temps.
• A més, circumstàncies externes, allò que en l’anàlisi estratègica (DAFO) es consideren amenaces, el Parlament Europeu en un fet insòlit debatrà avui 22 de novembre a les 16 h el punt titulat “amenaces a l’estat de dret a conseqüència de l’acord de govern d’Espanya“; és a dir, debatran sobre l’amnistia des de la perspectiva que pot constituir una amenaça al sistema legal europeu. Aquest punt que ha estat impulsat pel grup liberal i també pel PP europeu, té molt clar el suport d’altres grups menors situats a la seva dreta. El president del PPE Manfred Weber, va destacar que era el punt més important del plenari d’avui. És insòlit perquè fins ara les qüestions portades al Parlament per qüestions en l’àmbit del poder judicial afectaven Hongria i Polònia. I ara Espanya s’afegeix a aquest grup de països però amb un govern d’esquerres. El fet, a més, es produeix quan Sánchez és el president de torn de l’UE i li fa un mal servei a les protestes del seu càrrec. Al PSOE i a Sumar no li ha de resultar gens satisfactori que Espanya s’afegeixi a la llista dels pocs països que s’exposen a la picota europea perquè presenten actuacions contràries a l’estat de dret.
• I per acabar d’animar l’agitació de fiscals i jutges, el nou lletrat major del Congrés dels Diputats, prèviament qüestionat perquè ha saltat d’un càrrec governamental a aquesta funció que es considera que ha d’estar presidida per la màxima neutralitat, ha donat el vistiplau considerant que no presenta riscos d’inconstitucionalitat, a la proposta de llei sobre l’amnistia, que com és lògic ara la mesa del Congrés resoldrà satisfactòriament per al govern. Cal recordar que l’anterior lletrat major va desqualificar per raons de constitucionalitat la iniciativa sobre l’amnistia portada per ERC i Junts al Congrés. És clar que aleshores Sánchez repetia el mantra que no era constitucional. Tots aquests jocs de mans generen factors molt adversos. Uns de caràcter general, el menyspreu per la política i els partits perquè la gent sense entrar en detalls entén que fan el que volen quan els hi interessa. També de manera més especifica, perquè accentua el mal estar creixent en l’àmbit del tercer poder. I finalment, perquè en cada topada es desgasten les institucions que intervenen en ella, lletrats i Mesa del Congrés, el mateix Congrés, que s’avé a què un projecte de llei sigui transformat en proposta de llei, prostituint així el sentit que té una iniciativa sorgida del govern o directament de la voluntat sorgida dels partits polítics, del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem, de la Fiscalia General de l’Estat, dels fiscals. Tot va rodolant en mig de polèmiques pel pendent del descrèdit. I és clar, això no afavoreix el bon funcionament, l’estabilitat i les garanties que pot oferir un país europeu.
• I si per tot l’anunciat no fos suficient, sense moure’ns del pla de la justícia, però en el vessant parlamentari, també la Mesa va aprovar ahir la constitució de les dues comissions que es van pactar quan l’elecció de la Mesa del Congrés per a que la candidata socialista, Francina Armengol, guanyés amb els vots independentistes a la candidata Cuca Gamarra del PP, que havia guanyat les eleccions. Les dues comissions fan referència, una, als atemptats jihadistes a Barcelona i Cambrils el 2017, i l’altra, a la denominada operació Catalunya, que es pressuposa muntada per desacreditar als polítics separatistes (independentistes?). Els dos casos parteixen de supòsits greument perjudicials per a l’estat perquè en el primer sobrevola la teoria que els atemptats eren coneguts pel que fa a la seva intencionalitat per instàncies de la intel·ligència espanyola i l’altra perquè es pressuposa que l’aparell de l’estat va actuar il·lícitament per perjudicar determinades persones. Són aquestes comissions les que obren la porta al lawfare, que és ara la bèstia negra de jutges i fiscals.

 Loading ...