L’expressió italiana “il dolce far niente” es tradueix com “el plaer de no fer res”. Uns dies a l’any, tenim la possibilitat de tastar aquest plaer, però resulta que sovint els desaprofitem, omplint-los amb un ritme frenètic per l’ànsia d’anar d’aquí cap allà, per veure com més coses millor, i al final perdem l’oportunitat d’afavorir la nostra salut física i mental, amb un cert temps de calma, de tranquil·litat, de descans, de silenci.
És un temps que ens invita a la pau interior i a la contemplació. És el moment de no fer res, de relaxar la nostra ment, i obrir-nos de bat a bat a la contemplació d’aquesta Terra en la qual vivim, i de ser capaços de veure que estem en una singularitat de l’univers. I des del silenci, observar aquest món amb tot el que es cria, i mirar-lo amb el respecte que mereix.
Celebro que un espai gran que hi ha al Montseny, amb el nom de “Pla de la Calma”, s’hagi tancat al trànsit de cotxes, amb una cadena a l’entrada i una altra a la sortida. Ara només s’hi pot anar a peu o amb bici, i la calma ha retornat a aquell indret.
Cal trobar una forma de vida viable i satisfactòria, no basada en l’explotació de recursos, sinó en el respecte que mereix la Terra. Cal un canvi en la manera de viure que ens porti a adoptar nous estils de vida, més inspirats en la mesura i l’austeritat que no pas en el consumisme esbojarrat.
També ens cal una nova visió de la Natura adequada al nostre temps. La visió de la Natura com espai d’explotació de recursos, ens ha portat al desastre. L’ésser humà té dret a buscar en la terra el seu sosteniment, però mai ha d’actuar de manera agressiva i destructiva. Cal respectar l’ordre, la bellesa, i la utilitat de tots els éssers vius, i també cal autoexaminar-se de si som respectuosos o agressius amb la Natura. Per això és tan important trobar moments de calma i reflexió per fer un examen de consciència i veure quina és la nostra actitud. Ella ens ho dona tot. Cal que l’estimem i la respectem.
Loading ...
