És un clàssic dels estudis de sociologia electoral la relació entre adscripció religiosa i signe del vot. Sobretot als EUA, la literatura científica en aquest àmbit és nombrosíssima. En el cas d’Espanya, l’interès és mínim. Hi ha molt pocs treballs. De fet, ni tan sols s’estudien bé les diferències d’identificació religiosa entre les comunitats autònomes.
Estudi recent
Hi ha un treball, però, de l’any passat de Leopoldo Cabrera Rodríguez i Felipe Rosa González, “Identificació religiosa per comunitats autònomes a Espanya. Resultats de 394.906 persones: 2013 a 2022“, que ens dona informació en aquest sentit, si bé no aborda el tema del vot. Tanmateix, en funció dels resultats de les últimes eleccions, és possible donar un cop d’ull i treure una primera impressió.
Dades sobre la identitat religiosa
El 61% dels espanyols es declaren creients, és a dir, tenen una identitat religiosa concreta que, majoritàriament, és la catòlica. Com que el treball es basa en les dades del CIS, cal observar que els resultats a partir del 2019 registren una caiguda extraordinària que no és explicable. Està dins del període de la direcció de Tezanos i, per tant, incurs en el desprestigi absolut d’aquesta institució.
Distorsions en les dades del CIS
La distorsió que es pot observar és la següent: entre el 2013 i el 2019 es va produir una reducció de la identitat catòlica a Espanya de 2 punts, va baixar del 77% al 73%. Però en només 3 anys, els que van del 2019 a 2022, la reducció és d’11 punts. Dos punts percentuals en 7 anys i 11 punts percentuals en 3 anys. L’anomalia és evident.
Es pot pensar que aquest problema pot ser ocasionat per l’impacte de la COVID que provocà un procés contrari a la identificació religiosa, però aquesta hipòtesi no ve avalada per la seqüència d’altres fonts, com per exemple les del CEO a Catalunya. D’altra banda, cal subratllar que es tracta d’identificació, no de pràctica religiosa, és a dir, que la persona quan li pregunta l’enquesta quina religió té contesta que la catòlica, malgrat que la majoria no posin els peus a una església. No sembla que la COVID tingués perquè modificar aquesta identitat tan feble.
Feta aquesta consideració que relativitza la magnitud de les xifres, el comentari se centra en la tendència, perquè podem pensar que si hi ha un biaix en el CIS de Tezanos a partir del 2020, aquest serà generalitzat i afectarà totes les autonomies.
Comunitats més religioses
Situant-nos el 2022, constatem que les comunitats més religioses, per sobre del 70% d’identificació, són Múrcia (74%), La Rioja (72%) i Extremadura (71%). D’aquestes tres, Múrcia sempre ha tingut un comportament propici al PP. La Rioja ha tingut un comportament més ambivalent, però també inclinat al PP, i a Extremadura ara governa el PP, però només des de l’any passat i ha estat de sempre un baluard del socialisme.
Si ens atenim a aquesta primera observació, la conclusió és que no hi ha una conclusió clara. Sí que pot existir en el cas de Múrcia, però en absolut en el d’Extremadura, la correlació entre vot a una determinada força com el PP i identificació religiosa.
Comunitats menys religioses
En l’altre extrem, el de menys religiositat, se situa Catalunya (49%), que és molt baixa, i el País Basc (50%). Aquí el comú denominador polític seria la importància del nacionalisme o l’independentisme. Aquesta idea encaixaria en algunes interpretacions que consideren que hi ha hagut un transvasament de la identitat religiosa a la identitat nacionalista.
Segurament tot és bastant més complex i intervenen més factors. En tot cas, i sense apartar-nos de l’eix de la indagació, cal dir que el predomini nacionalista no sembla afavorir la identitat religiosa.
Dades contradictòries
Entremig se situen la majoria de comunitats i aquí les dades són contradictòries. A Castella i Lleó, el PP ha guanyat sempre i té un nivell de religiositat alt, però a Castella-la Manxa, que presenta la mateixa característica religiosa, l’hegemonia política ha correspost sempre al PSOE. A Andalusia, un altre cas d’identificació religiosa gran (68%); el 2019 era del 80%, el govern del PP és recent i fins fa pocs anys ha estat el graner del vot socialista.
El nucli dur popular, Madrid, presenta alhora un nivell de religiositat baix; no arriba a l’extrem de Catalunya, però clarament se situa per sota la mitjana espanyola, que està en el 61%, mentre que Madrid només arriba al 57%.
Joventut i identificació religiosa
Si a més observem la tendència més moderada o més alta en funció de si assumim les xifres del CIS o les relativitzem a la baixa i el fet que com més jove sigui el votant menys identificació religiosa té, podem constatar que en el cas espanyol a primer cop d’ull no sembla que hi hagi una correlació entre adscripció religiosa i comportament electoral.
Consideració final
Dit això, una darrera consideració, gens menor: les xifres, com hem dit al principi, fan referència a l’adscripció a una determinada confessió que té un nivell d’identitat molt feble i això ajudaria a explicar per què els resultats no són tan clars com en altres països. Segurament si les dades estiguessin relacionades amb la pràctica religiosa en lloc de l’adscripció, i per tant expressessin un compromís més concret, aleshores és possible que sí que veiéssim relació entre el comportament electoral i la religió.
De moment, quedem-nos amb la hipòtesi que el perfil religiós majoritàriament catòlic no sembla que doti de gaire cohesió política el vot. I potser aquí trobaríem l’explicació que Espanya té un desplegament legislatiu que, fins i tot, supera el de països on el nivell d’identitat religiosa és realment molt baix, cas dels nòrdics o de França.
Loading ...
