A més de patriotisme i federalisme, existeixen altres principis europeus bàsics que també haurien d’inspirar una vertadera refundació de la UE. Són els següents.
El primer en importància és el principi de subsidiarietat. Segons aquest principi, en qualsevol organització social i política la unitat superior únicament ha d’assumir una responsabilitat o intervenir quan la unitat inferior es vegi incapacitada per a fer-ho. Això vol dir senzillament que cadascú s’ocupi del seu.
El principi de subsidiarietat és complementari del federalisme. Vol dir que el federalisme pot funcionar a escala europea, si les coses es fan bé.
El principi de subsidiarietat ja ve consagrat en l’article 5 del Tractat de Lisboa (TUE), en vigor des de 2009. Figura al costat de dos altres principis també considerats essencials en la presa de decisions europea: el principi d‘atribució (la UE només disposa de les competències que li atribueixen els tractats) i el de proporcionalitat (els mitjans emprats per la UE per assolir els objectius fixats pels tractats no poden anar més enllà del necessari).
Al llarg del temps, la UE no ha sigut gaire fidel al principi de subsidiarietat. Prendre’s seriosament el principi de subsidiarietat vol dir que la UE ha d’ocupar-se, sobretot, del que no pot fer-se millor en l’àmbit estatal o subestatal. És evident que hi ha un conjunt de polítiques que només es poden fer bé des del nivell federal, com és el cas de les polítiques exteriors, de seguretat, econòmica o mediambiental.
Les capitals dels Estats federals existents, com Suïssa, mostren el camí a seguir. Elles són responsables de les polítiques exterior, seguretat, economia, fiscalitat, cultura, tecnologia, medi ambient, immigració, transports… Aquestes haurien de ser aproximadament les responsabilitats federals europees. El sistema polític suís és molt inspirador. Atorga una gran importància a la participació ciutadana, que s’expressa a través del federalisme, de la democràcia directa i de la subsidiarietat.
Simplificació i funcionalitat són dos altres principis importants. Són condicions indispensables perquè una organització pugui complir la seva missió. Això ja ho va deixar escrit Jean Monnet a les seves memòries: “crear confiança és més senzill del que sembla, precisament s’hi arriba a través de la simplificació“. Simplificació aplicada tant a les polítiques comunitàries com als sistemes de decisió. Això vol dir, per exemple, ser capaços de resoldre les qüestions lingüística (llengües oficials) i administrativa (seu de les institucions). Perquè una organització funcioni ha d’haver-hi ordre i transparència, que no es poden assolir sense simplificació. L’enfocament tecnocràtic i complicat que sovint s’ha donat a la construcció europea ha acabat desil·lusionant als ciutadans. Si els volem recuperar, hem d’apostar per la simplificació i la funcionalitat.
Els principis d’eficàcia i responsabilitat són importants. Això vol dir que les coses es facin bé i que existeixi un bon sistema d’accountability (rendició de comptes) per part dels gestors europeus davant dels qui han dipositat la confiança en ells i els mantenen. Això significa també l’aplicació del principi del responsable government (govern responsable). És evident que no es podrà tenir fins que existeixi un veritable govern europeu, responsable davant d’un veritable parlament europeu. El que fins ara hem tingut només són aproximacions. Responsabilitat i control democràtic són dues cares de la mateixa moneda.
La democràcia és essencial. Aquesta és l’altra cara de la moneda. Democràcia vol dir que tota sobirania emana del poble i que la sobirania ha d’estar controlada per representants legitimats per la ciutadania. Tot s’ha de fer des del poble i amb el poble, no solament per al poble. Es tracta del primer pecat original que ja hem comentat, consistent en haver construït l’edifici comunitari de dalt a baix, des de les elits. Tot per al poble, però sense el poble, deien els il·lustrats. Europa no es farà mai de debò si no es fa a partir del demos europeu, des de la ciutadania i la civilització comuna que comparteix. És un error pensar que un directori d’Estats membres en règim confederal i amb capacitat legislativa supranacional pot representar un model veritablement democràtic. Una bona definició de democràcia és “més democràcia“. Aquest és el cas de la UE actual, de la que no es pot dir taxativament i en justícia que no sigui democràtica, però el que sí que és clar és que ho ha de ser més. Per això es parla sovint de dèficit democràtic. Una Europa unida sense una gran democràcia no és Europa, car Europa és genuïnament una civilització democràtica.
El principi de solidaritat corona tot l’edifici democràtic. És una concepció de la construcció social basada en el suport mutu i la fraternitat. És un valor europeu que ens ve de molt lluny: escola estoica grega, civitas romana, humanisme cristià, cavallerositat de l’Edat Mitjana, Gremis i Germandats medievals, humanisme renaixentista i il·lustrat, Revolució Francesa, socialdemocràcia moderna… Perquè Europa sigui forta, primer ha de ser solidària, tant portes endins com portes en fora. El fracàs recent europeu a l’hora d’arribar a accions comunes en matèria d’immigració és estrepitós i va en contra dels valors europeus, dels que tan orgullosos ens sentim. Però perquè Europa sigui solidària, cal un sentiment d’identitat comuna. I amb això es tanca el cercle i s’arriba a la clau de tota organització social i política: la identitat. Europa només podrà sobreviure si realitza un gran esforç col·lectiu per superar els seus diversos petits egos i redescobreix l’ego europeu comú, la seva identitat.
L’enfocament tecnocràtic i complicat que sovint s’ha donat a la construcció europea ha acabat desil·lusionant als ciutadans. Si els volem recuperar, hem d’apostar per la simplificació i la funcionalitat Share on X
Loading ...
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,