L’1 de juliol, Hongria assumia la presidència rotatòria de la Unió Europea. A més de l’atenció que genera el seu primer ministre Viktor Orbán per les seves posicions dissonants amb l’establishment de Brussel·les en aspectes com la cultura, la immigració o la política exterior envers Rússia, el petit país d’Europa central pren temporalment les regnes d’una UE en plena redefinició política arran de les eleccions al Parlament Europeu del passat juny.
Una coincidència que al morbo de tenir Orbán formalment al lloc de comandament li afegeix una substància no gens menyspreable. I això a pesar que els tres partits tradicionals de la UE (populars, socialistes i liberals) s’han sortit ràpidament amb la seva per excloure la dreta alternativa de Giorgia Meloni del repartiment de càrrecs clau per a la propera legislatura europea de cinc anys.
Amb tot, Hongria ha anunciat un programa polític ambiciós pels pròxims sis mesos, que inclou assumptes d’especial interès per a Orbán i els seus socis europeus com la lluita contra la immigració il·legal, però també temes inesperats i especialment espinosos com són el futur dels subsidis agrícoles europeus i el reforçament de la indústria de defensa europea.
Un aspecte aquest darrer que mereix especial atenció per l’inesperat paper que Hongria juga a escala europea.
És conegut que Hongria és el més proper a un soci que Rússia disposa a la UE actualment. El seu paper en la guerra d’Ucraïna s’ha caracteritzat per dificultar tot el possible l’enviament d’armament a Kíev, per exemple bloquejant els fons destinats a compensar els països que donin armes a Ucraïna.
Però, d’altra banda, Hongria és un excel·lent alumne en matèria de despesa en defensa, destinant-hi el 2,11% del seu producte interior brut l’any 2024, clarament per sobre de l’objectiu del 2% fixat per l’OTAN.
A més, Hongria compra armament europeu en abundància, des de carros de combat i artilleria autopropulsada alemanya fins a míssils i helicòpters francesos, passant per avions de caça suecs.
Segons l’ambaixador hongarès a la UE Bálint Ódor, un 85% de les compres d’armament realitzades en un vast programa de modernització de les forces armades llançat fa vuit anys s’han realitzat a la indústria europea. Sense comptar que el país acull diverses fàbriques d’armament, municions i components de sistemes militars d’empreses del Vell Continent.
Hongria compta utilitzar aquestes excel·lents cartes de presentació per avançar diversos projectes en matèria d’indústria de defensa, un àmbit que pot esperar el suport de països clau com Alemanya i França.
En concret, s’espera que durant la presidència hongaresa avancin dos projectes clau: l’Estratègia Industrial de Defensa Europea (coneguda per les seves sigles EDIS en anglès) i el Programa Industrial de Defensa Europeu (EDIP), tots dos orientats a reforçar el complex militar-industrial del Vell Continent.
Tanmateix, per tal d’avançar Hongria haurà de desplegar grans esforços per a convèncer els seus habituals, i abundants, detractors. El mateix ministre de la UE d’Hongria, János Bóka, ha afirmat al diari Politico que ell i el seu govern “som conscients que serem escrutats molt atentament per saber si cooperem de forma sincera amb els estats membres i les institucions [europees]”.
