És evident que totes les prospeccions demoscòpiques incorporen errors, però el que no pot ser és que aquests es reiterin sempre i pateixin en tots els casos del mateix biaix. És el que passa amb els sondejos polítics del CIS, que de manera sistemàtica i recurrent donen resultats victoriosos per als partits del govern i els seus amics, que són obertament contradictoris amb la resta de les enquestes publicades i que després, quan esdevenen les eleccions, es confirma que més que una enquesta del que es tractava és d’una falòrnia construïda amb els nostres diners.
Perquè recordem-ho, el CIS és un institut de l’estat. Ha de servir al conjunt del mateix i funciona a expenses dels recursos que els ciutadans aporten amb els seus impostos, inclòs el sou del Sr. Tezanos, qui ha de ser destituït de mantera immediata per una d’aquestes dues raons: o bé perquè és un incompetent descomunal, o bé perquè utilitza de manera indigna la investigació sociològica pública per intentar afavorir el govern Sánchez.
Aquestes dues formulacions no formen part d’un prejudici contra el responsable del CIS, sinó que obeeix a la seva ja llarga trajectòria.
Comencem per les eleccions d’Andalusia del 2 de desembre del 2018. No feia massa temps, només 6 mesos, que Sánchez i Tezanos ocupaven els seus llocs. Potser per això les estimacions de les enquestes preelectorals per a les eleccions del 2-D van ser esbiaixades en el mateix sentit, però no amb la intensitat de les que van venir darrere. Va concedir una majoria aclaparadora al PSOE donant-li més del doble d’escons que al PP, no va saber recollir l’arribada del nou partit que era Vox, i va donar com a resultat electoral una àmplia majoria d’esquerres. Naturalment, el resultat real està a la vista i el PP governa amb Cs, i Vox és una força molt important al Parlament. De fet, el resultat socialista va ser un 30% inferior al pronosticat, de 46 escons a 33. I també van reduir-se sensiblement els diputats assolits per Adelante-Andalucía. Un 30% d’error no s’explica pel marge d’error de les enquestes, sobretot quan les mostres són tan grans com les que es pot permetre el CIS.
Però aquest només va ser el preludi de la superació de l’obra de Tezanos, aquesta va acabar d’arribar amb les eleccions madrilenyes en les quals, com és sabut, Isabel Díaz Ayuso va obtenir una amplíssima majoria. En els sondeigs del CIS els resultats donaven un empat entre dreta i esquerra. Hi havia la voluntat de traspassar a l’elector que el resultat estava en l’aire i que calia anar a votar per aconseguir la victòria per part dels socialistes. I no va ser només una vegada que ho va fer. En la primera enquesta preelectoral va dissenyar un empat a 68 escons, que era la suma, per una banda, del PSOE, Podemos i Más Madrid, i, per l’altra, del PP, Cs i Vox. El resultat real va ser de 58 escons pel bloc d’esquerres per 78 del de dretes. Una altra diferència tan gran que no té explicació tècnica possible. En la segona enquesta, encara va anar més enllà i va concedir una majoria al bloc d’esquerra encapçalat per Ángel Gabilondo i la derrota d’Ayuso: 70 contra 56. Segons Tezanos, Ayuso no havia de superar els 56 escons i en va obtenir 65. I encara van fer una tercera enquesta, de la qual no va fer públics els resultats, cosa que no és compatible amb les finalitats del CIS. De fet, van estar fent enquestes fins a la mateixa jornada de reflexió.
Ara Tezanos s’ha gastat una altra fortuna en enquestes a Castella i Lleó. La primera amb una mostra brutal de 8.000 persones i 7.131 entrevistes efectives. Malgrat aquesta abundància, va presentar unes forquilles de previsions extraordinàriament àmplies, perquè donava al PSOE entre 25 i 34 escons, i al PP entre 27 i 32. Clar que d’aquesta manera resulta impossible equivocar-se perquè caben totes les possibilitats. Però, així i tot, no va poder estar-se d’afirmar que en aquest empat potencial hi havia un lleuger avantatge socialista. Naturalment, quan va fer aquesta primera enquesta, totes les altres assenyalaven una clara victòria del PP que després s’ha fet efectiva, però molt més curta. Tezanos encara en va fer una segona, en la qual es mantenia la tesi de la victòria socialista. Subvalorava sempre a Vox i primava a UP i a Cs, que han quedat reduïts a la mínima expressió d’un diputat cadascun.
És evident que amb aquest balanç Tezanos i el CIS s’han convertit en un motiu d’escàndol, d’un abús sistemàtic que no fa altra cosa que degradar el propi estat.
Tezanos no pot continuar ni un minut més al capdavant del CIS.
Tezanos i el CIS s'han convertit en un motiu d'escàndol, d'un abús sistemàtic que no fa altra cosa que degradar el propi estat. Share on X
Loading ...
