Declaració de Henry Kissinger, cimeres del G-7 a Hiroshima i del Consell d’Europa a Reykjavík

Declaracions de Henry Kissinger

Henry Kissinger, jueu alemany nascut a Baviera el 1923 i degà de la democràcia occidental, ha reaparegut els darrers dies en els mitjans de comunicació  amb motiu d’haver complert el 27 de maig   un segle de vida. Poc abans  ho havia  fet  amb motiu de la  publicació del seu darrer llibre, titulat Leadership.  Kissinger  diu que  “encara  treballo 15 hores al dia, mantinc la lucidesa i continuo plenament atent a l’actualitat“.

Gran expert en matèria de relacions entre els Estats Units i la Xina, creu que, tal com es recull en un document d’un  comitè parlamentari americà format per demòcrates i republicans, “el que queda de segle es caracteritzarà per una lluita existencial entre els Estats Units i la Xina sobre com serà la vida en el món“.

Qui va ser conseller de Seguretat Nacional  (1969-1975) i secretari d’Estat (1973-1977) sota els mandats republicans de Richard Nixon i Gerald Ford, així com  conseller informal i amic de l’exsecretària d’Estat demòcrata Hillary Clinton, és una de les veus més escoltades de la política exterior dels Estats Units.

El seu llegat inclou l’assoliment de la distensió entre Washington i Pequín, mitjançant una visita encoberta a la Xina el juliol de 1971. Allí es va preparar la primera  visita oficial d’un president dels Estats Units a la República Popular de Mao Tse Tung, la de Nixon, acompanyat per  Kissinger,  l’any 1972.  Una operació clau per al futur de la Guerra Freda amb la Unió Soviètica, i des de la perspectiva actual un referent ineludible per a la gestió de la relació dels Estats Units amb la Xina de Xi Jinping.

Kissinger és conscient de l’enorme polarització actual de la vida política nord-americana  i que un dels pocs afers en què demòcrates i republicans estan d’acord, i sobretot del que no tenen cap problema a l’hora d’aprovar resolucions bipartidistes, és precisament el relatiu a l’enemic xinès. Kissinger ha sortit   darrerament a la palestra  per donar un toc d’atenció i fer una crida a la prudència.

En unes declaracions al setmanari The Economist, Kissinger suggereix que es recuperi la distensió amb la Xina amb objectius que, en part, i salvant les distàncies degudes als grans canvis en el tauler geopolític, poden recordar els aconseguits el 1972 sobre frenar Rússia. Kissinger recomana “abaixar la temperatura” amb Pequín en lloc de repetir una vegada i una altra el memorial de greuges dels uns contra els altres.

Defensa que es busquin “territoris comuns” que evitin un desastre a Taiwan. Suggereix que, si fa cinquanta anys l’acostament a Pequín va servir perquè Washington guanyés terreny davant l’URSS, potser ara l’estreta, però recelosa, relació entre la Xina i Rússia podria no ser del tot negativa. En aquest sentit, es distancia dels que menyspreen, sense més ni més, les ofertes de negociació de Xi Jinping per a posar fi a la guerra d’Ucraïna.

Contra l’opinió aclaparadora al seu país, defensa més contenció respecte a la Xina i buscar punts en comú amb Pequín, entre altres raons perquè pot tenir un paper clau per frenar Rússia.

Kissinger creu que xinesos i americans han de dialogar i evitar que la nova tecnologia exacerbi el seu enfrontament,  com podria passar també arran de les tensions sobre Taiwan.  El canal internacional de la televisió xinesa sota control del Partit Comunista, la CGTN, s’ha fet immediatament ressò de les seves opinions. Recorden que ja el gener d’enguany Kissinger, en rebre el premi anual de la Cambra de Comerç Xina-USA, va declarar: “Els  Estats Units i la Xina han d’entendre’s més plenament i conrear una relació més compatible amb la pau i el progrés del món“.

Kissinger avisa  finalment que els Estats Units i la Xina  “disposen de deu anys per a entendre’s“.  I conclou així els seus raonaments:

“Immanuel Kant va dir que la pau arribaria a través de l’entesa humana o a través de la catàstrofe. Pensava que l’entesa es produiria a través de la raó, però no podia garantir-ho. Això és més o menys el que jo penso“.

La cimera del G-7 a Hiroshima

El G-7, grup format per les primeres set economies occidentals (els Estats Units, Canadà, Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i el Japó; assisteixen també a les reunions representant la UE els presidents del Consell Europeu i de la Comissió Europea). Fou creat l’any 1975 i ha tingut una evolució desdibuixada al llarg dels darrers anys.

Primerament, va ser eclipsat per l’aparició de  noves organitzacions internacionals, provinent especialment de països emergents. A  partir de la Gran Recessió de 2008, el G-20  -grup format pels vint països més importants, avançats i emergents de tot el món- li va agafar la davantera i protagonisme. La guerra d’Ucraïna li ha donat una nova i clara raó de ser.

“Avui el passat d’Hiroshima hauria de servir per a recordar-nos el que pot ocórrer quan la pau i l’ordre es torcen i obren pas a la inestabilitat i el conflicte”

El Japó presideix aquest any el G-7. L’amfitrió de la reunió, celebrada a la ciutat japonesa d’Hiroshima, ha sigut el primer ministre nipó, Fumio Kishida. “El simbolisme d’Hiroshima ha sigut deliberat”, ha declarat inicialment Kishida als seus convidats. El 6 d’agost de 1945 un avió bombarder nord-americà, el Little Boy, va llençar una bomba atòmica que va matar a unes 140.000 persones, la meitat de forma immediata i la resta després d’agonitzar durant unes quantes setmanes a causa dels efectes de la radiació atòmica. “Avui el passat d’Hiroshima hauria de servir per a recordar-nos el que pot ocórrer quan la pau i l’ordre es torcen i obren pas a la inestabilitat i el conflicte”.

Els temes principals de la reunió han estat  les sancions contra Rússia i la recerca de mecanismes per defensar-se de la “coerció econòmica“ de la Xina, el gran rival estratègic del G-7. Segons va anunciar amb antelació el conseller de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, l’ordre del dia “estarà dominat per la invasió d’Ucraïna; es discutirà sobre l’estat del camp de batalla i l’ampliació de les sancions“.

A més dels líders del G-7, el Japó n’ha convidat diversos del “Sud Global”, entre els quals destaquen els mandataris de l’Índia, Brasil i Indonèsia.

El protagonista de la cimera ha estat el líder ucraïnès Zelenski. Ell ha acaparat completament l’última jornada de la reunió, en què ha aconseguit dels líders del G-7 un “compromís indestructible” de continuar donant suport polític, diplomàtic, financer i militar a Ucraïna en la guerra contra l’agressió russa.

Zelenski s’ha entrevistat amb el primer ministre indi, Narendra Modi, que li ha promès que l’Índia farà “tot el possible” per aconseguir resoldre el conflicte i ha parlat de manera contundent sobre el principi de sobirania, en un canvi de discurs aparent.

És sabut que l’Índia juga diverses cartes,  la de la seva relació especial tradicional amb Rússia que va contra les sancions occidentals  (per exemple, compra de petroli i revenda a la UE), la de líder del  “Sud Global“ (ja és el país més poblat del món i  l’actual “fàbrica del món”, rellevant a la Xina) i la carta d’aliat dels Estats Units contra la Xina a través de la seva pertinença al grup d’encerclament de la Xina anomenat Quad (al costat dels Estats Units, el Japó i Austràlia).

Zelenski, en canvi, no s’ha reunit amb el líder brasiler  Lula da Silva, perquè, segons ell, Lula “no ha fet  passos“. Lula  ha qüestionat, a més,  que les converses sobre la guerra no es produeixin a l’ONU.

El compromís més important que Zelenski s’emporta d’Hiroshima és el suport dels Estats Units perquè la guerra entri en una nova fase mitjançant la tramesa de cases F-16 (entre altres mesures), els pilots dels quals es formaran als països occidentals els pròxims mesos. El missatge del G-7 a Rússia és clar, que no confiï en una victòria de la seva invasió per molt que allargui la guerra.

L’altre gran tema geopolític de la cimera, ha sigut les relacions amb la Xina. El G-7 ha fet pinya contra la “coerció econòmica” que exerceix la Xina i en la necessitat de diversificar les cadenes de subministrament per rebaixar la dependència de Pequín. També ha advertit a la Xina de la urgència de promoure una pau basada en la integritat territorial d’Ucraïna i d’obligar Rússia a parar la guerra.

França i Alemanya han defensat rebaixar el to del comunicat final sobre la Xina

França i Alemanya han defensat rebaixar el to del comunicat final sobre la Xina, buscant una posició més conciliadora dins d’un “diàleg amb exigències”, enfortint el sistema de comerç internacional. El G-7 ha acabat estenent-li la mà per a reconstruir les relacions en el terreny comercial, sobretot en medi ambient, estabilitat macroeconòmica i sostenibilitat del deute. Dins de les advertències i compromisos acordats, destaca l’esforç per posar ordre al desgovern actual del món i reduir els pitjors efectes de la invasió russa d’Ucraïna.

El consens al qual s’ha arribat a  la cimera sobre la Xina és d’inspiració clarament europea. Les  conclusions del document final  encaixen amb les posicions de partida de la UE. 

Es destaca el desig  “de construir relacions constructives i estables amb la Xina“, atès el seu pes econòmic i influència planetària i de no entorpir el seu desenvolupament. Alhora, el G-7 exigeix a Pequín que respecti les regles del joc del comerç internacional, no faci competència deslleial en l’àmbit laboral i mediambiental i posi fi a “pràctiques malignes“, com la transferència il·lícita de tecnologies.

La cimera del Consell d’Europa a Reykjavík

Els 46 membres del Consell d’Europa (organització governamental fundada el 1949 per defensar els drets humans, la democràcia i l’Estat de Dret, amb seu a Estrasburg), de la que tots els països europeus  menys Rússia i Bielorússia formen part (els Estats Units, Canadà i el Japó tenen l’estatus d’observadors),  han acordat que Rússia haurà de pagar pels danys causats a la guerra d’Ucraïna.

La reunió també ha donat un nou impuls a la idea de crear un tribunal especial que jutgi “els líders polítics i militars” responsables de l’agressió russa, amb Putin al capdavant. S’ha posat en marxa un “registre de danys”, que tindrà la seva seu a la Haia -seu del Tribunal Penal Internacional- la tasca del qual serà recollir i gestionar totes les reclamacions per pèrdues humanes i materials. Aquesta informació servirà de base per a un futur “sistema internacional de compensació”. Serà Rússia la que haurà de pagar les indemnitzacions.

El Consell d’Europa no només demana la retirada de les tropes russes d’Ucraïna, sinó també de Geòrgia i Moldàvia, així com “el retorn immediat” dels menors transferits il·legalment a Rússia, Bielorússia o territoris ucraïnesos sota ocupació

La declaració de Reykjavík té 45 punts i 5 apèndixs. Constitueix un corpus jurídic dens i important en el procés que ha de reparar els danys i establir al banc dels acusats els qui van desencadenar la guerra. La comunitat internacional ja està pensant en l’endemà, igual que els aliats van anar preparant el camí en diverses conferències i reunions durant la Segona Guerra Mundial (com les de Teheran i Ialta), sobre com tractar la futura Alemanya derrotada. El Consell d’Europa no només demana la retirada de les tropes russes d’Ucraïna, sinó també de Geòrgia i Moldàvia, així com “el retorn immediat” dels menors transferits il·legalment a Rússia, Bielorússia o territoris ucraïnesos sota ocupació.

Segons declaracions de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen:

“la UE ha anat a les cimeres internacionals d’Hiroshima i de Reykjavík amb l’objectiu de promoure dos principis clars; d‘una banda, la necessitat de continuar donant suport a Ucraïna tot el temps que sigui necessari i ,d’altra banda acordar que no es decidirà res sobre Ucraïna sense Ucraïna“. Ha afegit que “al desembre d’enguany, la UE es pronunciarà sobre la petició de Kíev d’obrir negociacions d’ingrés a la UE i la sensació a Brussel·les és que la resposta serà positiva“.

 Loading ...