El passat 26 de setembre va aparèixer a les llibreries “Guerrilla – El temps dels bàrbars” (Guerilla – tome 2 Le temps des barbares). Es tracta de la seqüela del best-seller “Guerrilla – El dia en que tot s’inflamà” (Guerilla – le jour où tout s’embrasa) del mateix autor Laurent Obertone.
“Guerrilla” relata la destrucció de l’estat francès actual, resultat d’una cadena tràgica d’esdeveniments provocats per una guspira aparentment anecdòtica. En una emboscada a la policia en un barri de la perifèria, un agent perd la sang freda i dispara cegament. El barri es revolta contra les forces de l’ordre, i esdevé una insurrecció que passa de ciutat en ciutat.
París es troba literalment assetjada per onades de joves de les perifèries. L’estat francès es veu superat i el caos s’instal·la. El govern no s’atreveix a intervenir de forma agressiva. Atemptats terroristes s’alternen amb actes de pillatge i la violència gratuïta es generalitza.
Sembla ciència ficció, però l’autor insisteix que es tracta més aviat d’una “novel·la d’anticipació”. I, per desgràcia, Laurent Obertone és una persona ben informada.
Gràcies als seus nombrosos contactes al sí dels serveis de intel·ligència i les forces armades franceses, Obertone es basa en escenaris i hipòtesis que la policia i l’exèrcit contemplen seriosament. Com ell mateix assegura, “malauradament, tots els esdeveniments descrits a Guerrilla no tenen res d’absurd”.
El seu primer llibre fou rebut amb una barreja d’admiració i menyspreu. De fet, la gran majoria de mitjans de comunicació tradicionals no es feu ressò de Guerrilla. No obstant, l’obra es convertí de seguida en un súper-ventes a Amazon.
La reacció davant un llibre tan atípic il·lustra una de les profundes divisions que travessen la societat francesa del segle XXI, potser la més fragmentada d’Europa.
D’una banda, els francesos del camp, que han vist el seu nivell de vida disminuir durant els darrers anys malgrat un pressupost públic que no para d’augmentar però que tendeix a desviar les prestacions socials cap a les perifèries de les grans ciutats. Això és, les zones de concentració dels immigrants no europeus.
D’altra banda, els burgesos que s’aglutinen al centre de les grans ciutats, com París, Lyon o Bordeus, esdevingudes massa cares. Ells aposten pel progressisme i el vivre ensemble (viure plegats) amb aquests mateixos immigrants. Tot i que, al mateix temps, sense compartir barri amb ells.
Tres anys després de l’aparició del primer volum, la seqüela arriba en un context propici a la hipòtesi en que Obertone basa “Guerrilla”. Els indicadors de violència a França han augmentat sense parar i s’espera que les xifres del 2019, publicades al gener proper, siguin encara pitjors.
Un fenomen particularment inquietant és el increment d’actes de violència gratuïts, és a dir, no vinculats a temptatives de robatori. Un dels col·lectius més afectats per aquest augment són les forces de l’ordre i de primers auxilis. Les agressions contra els bombers s’han triplicat entre 2007 i 2017, i han seguit augmentant fins ara. Aquest fet, tan difícil d’explicar a primera vista, guarda relació amb el rebuig a tot allò francès d’una part de la població d’origen no-europeu.
Un dels fets que demostren la desconnexió amb França dels fills i néts de immigrants, en aquest cas d’Algèria, són les violències produïdes durant la copa d’Àfrica de futbol per part de seguidors de l’equip algerià. Seguidors que, paradoxalment, tan sols tenen la nacionalitat francesa i sovint mai han visitat ni rebut res d’Algèria.
