El BOE ha publicat ara un acord del govern creant una comissió per controlar la desinformació i les notícies falses que serà presidida per Iván Redondo, el director del gabinet de Pedro Sánchez, acompanyat del secretari d’estat per la comunicació, Miguel Ángel Oliver. En realitat l’acord va ser adoptat en el Consell de Seguretat Nacional del passat 6 d’octubre, però fins ahir no ha estat publicat al BOE. De la citada organització formen part l’àmbit informació del Ministeri d’informació i el Centre Nacional d’Intel·ligència, entre altres instàncies governamentals.
La informació ha desparat una protesta generalitzada entre els mitjans de comunicació, perquè és una pràctica inhabitual a les democràcies que es creïn organismes de control de la informació dins del mateix govern i en el que a més hi participen els serveis d’intel·ligència del país, de la policia i la Guardia Civil. Aquesta tasca es normalment exercida en últim terme per la justícia, o be correspon a una instancia independent del govern allunyada de la controvèrsia política. A ningú se li escaparà que el problema de fons és els dels criteris que s’utilitzin per considerar el que és informació i el que és una fake news. Més quan al llarg d’aquests mesos han sovintejat les diferències entre la veritat oficial i la veritat feta pública. Sense anar més lluny, sobre el nombre de morts de la covid, un fet literalment escandalós, però que el govern manté a base de donar unes xifres que no corresponen a la realitat, o fer creure que hi havia un comitè d’experts per a la covid que mai va exitir .
En definitiva, estem davant d’una practica molt perillosa, que ja va tenir un precedent fugisser quan en ple confinament de la primera onada i en les rodes de premsa diàries que es duien a terme, el representant de la Guàrdia Civil va informar que els seus serveis d’intel·ligència feien un seguiment de tota aquella informació que pogués ser contrària als plantejaments del govern. L’escandalera que es va produir va donar lloc a una justificació, però el fet i el seu anunci ja s’havia produït.
Aquesta iniciativa governamental s’afegeix a la decisió del govern frustrada per Europa d’elegir la majoria del Consell General del Poder Judicial per majoria absoluta, deixant així aquest poder en mans del govern. Els reiterats avisos de la Comissió Europea i el risc que equiparessin el govern Sánchez amb el d’Orban, ha congelat la iniciativa i ha forçat el govern a reprendre les negociacions amb el PP.
Però és que després s’ha produït un fet també insòlit, dubtosament constitucional, molt criticat en l’àmbit del dret, com ha estat declarar l’estat d’alarma durant mig any sense cap mena de votació de control al llarg del seu desenvolupament i limitant la informació del govern a una aparició cada dos mesos. Tot això es produeix malgrat que la Constitució determina que l’estat d’alarma només es pot decretar per 15 dies i, en tot cas, es poden produir successives pròrrogues que han de ser votades al Parlament.
Un precedent de tot plegat va ser nomenar de manera immediata, després de la seva sortida del ministeri, a la ministra de justícia, Dolors Delgado, com a fiscal general de l’estat. Es impúdic que una persona passi de tenir una militància governamental i política a exercir el comanament de la fiscalia, teòricament independent. Abans d’això hi va haver el nomenament de José Félix Tezanos, destacat membre de l’executiva socialista, com a responsable del CIS.
Tot plegat és massa com per no obligar a alertar sobre la deriva perillosa per l’equilibri democràtic que ha emprés el govern Sánchez.
Loading ...
