La presentació del “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de la economía española” va seguir les pautes habituals a les que ens té acostumats l’actual govern. Una imatge molt cuidada, piano i música inclosos, i més atenció a la repercussió política que a la naturalesa econòmica del que estava presentant.
Els fonaments econòmics del Pla en cap cas es varen fer palesos, i van aparèixer només alguns titulars numèrics, com el de la creació de 800.000 llocs de treball. De fet, tots els comentaris de premsa giren bàsicament al voltant d’aquesta xifra en un sentit o altre, perquè és el més concret que el president del govern va formular.
Això i que pensa gastar els 72.000 milions en només tres anys i no en els sis que preveu la Comissió Europea, per tant una despesa accelerada, amb una distribució d’un 37% a Transició Ecològica, un 33% a Transició Digital i el 30% restant a projectes sobre igualtat de gènere, que ningú sap exactament en què poden consistir, i en cohesió social i territorial. Un àmbit aquest, de la cohesió territorial, que fins ara està per estrenar per part del Govern.
Cal apuntar que malgrat que existeix una Secretaria General per al Repte Demogràfic, és a dir un rang important immediatament per sota del ministre, en el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, que tracta també de l’Espanya buidada, fins ara i després de nou mesos, no ha fet pública cap línia d’ajudes o cap iniciativa. Ara, amb els diners d’Europa, possiblement sigui diferent.
Hi ha una opinió de consens sobre el plantejament de Sánchez en el sentit que sense conèixer el detall dels projectes que s’aprovaran, que responen en gran manera a la iniciativa privada, ni els terminis en que es disposarà del fons, resulta improbable tota estimació veraç sobre els seus efectes en el PIB i l’ocupació.
Un fet, però, està clar: el que ahir va presentar Sánchez és el bon propòsit de reconstruir l’economia amb una estructura clarament diferent de l’actual. Aquesta missió no té res a veure amb la pal·liació dels danys que està generant la Covid-19.
Per atendre a aquest altre aspecte hauríem d’acudir al que es va presentar el dia anterior per part de les dues ministres de l’àmbit econòmic, el quadre macroeconòmic i la teulada de despesa, que preveu un endeutament extraordinari. En el millor dels casos, si les previsions del govern són correctes, se situaria en el 118%. Encara que altres estimacions l’eleven sobre el 130%, i un dèficit públic de l’11,3% enguany i del 7,7% l’any que ve. Aquesta altra fotografia econòmica sí que fa referència a l’abordatge dels danys de la crisi i el seu cost, que llosa en el futur immediat.
En tot cas el govern ja ha dibuixat dos dels marcs necessaris: el del quadre macroeconòmic i la teulada de despesa, i un quadre no massa definit del Pla que ha de servir per utilitzar la gran aportació europea. Un i altre en realitat estan estretament relacionats i, sobretot, s’interfereixen de cara als anys successius.
En aquest sentit, el govern té l’obligació de presentar un tercer escenari. El de les previsions futures de com anirà reduint aquest immens dèficit i el gran endeutament de l’estat. Sense aquesta tercera pota, les altres dues ballen i es transformen més en instruments polítics que en plantejaments econòmics ben sostinguts.
Els fonaments econòmics del Pla en cap cas es varen fer palesos, i van aparèixer només alguns titulars numèrics, com el de la creació de 800.000 llocs de treball Share on X
Loading ...
