Segur que sap què és el joc del triler i que els que el practiquen es denominen trilers. Són aquelles persones que se situen en un lloc concorregut i juguen a què el públic encerti on està amagada la boleta entre tres recipients possibles, que el professional del joc mou contínuament. És un joc prohibit perquè és trampós. De fet l’incaut que hi juga només guanya quan vol el professional per captar a altres incauts.
La política espanyola cada vegada s’assembla més a aquesta pràctica perquè al govern espanyol quan no li agraden les dades, una determinada situació, la realitat, en definitiva, canvia les regles de joc de manera que sense transformar allò que no va bé, el govern pugui dir que tot funciona.
Un cas espectacular de trilerisme polític és el cas de Juana Rivas, notòria per les seves desobediències a la justícia i també per l’escandalós suport que el seu comportament incívic li ha valgut per part de ministres del govern, i no només d’Irene Montero, sinó també de les socialistes.
Recordem-ho. Rivas va ser condemnada pel jutge del penal de Granada amb 5 anys de presó per 2 delictes de sostracció de menors, 2 anys i mig per cada fill. L’audiència de Granada va ratificar la sentència i posteriorment el Tribunal Suprem va rebaixar les penes a la meitat, a 2 anys i mig, per considerar que només hi havia un delicte en la sostracció dels dos menors.
Amb aquesta condemna havia d’ingressar necessàriament a la presó, però gràcies a la generositat dels poders públics ho va poder fer en un centre d’inserció social de Granada. Això ja era un motiu d’escàndol pel tracte desigual a moltes altres dones condemnades. Però és que al cap dels 4 dies d’ingressar ja va sortir en tercer grau, cosa realment encara més escandalosa, per complir la condemna a casa seva. La fiscalia i el jutge de vigilància penitenciària van objectar i li van retirar el tercer grau, però així i tot les seves condicions han estat òptimes perquè, com declarava el seu advocat, Rivas només ha d’anar al centre de reinserció social els caps de setmana.
Condemnada a 2 anys i mig, ha estat complint una part de condemna a força de passar el weekend a un centre de reinserció. Però pel govern de Sánchez això no és suficient i la va voler indultar perquè s’havia convertit en bandera del feminisme governamental, que pel que es veu, justifica que la dona pugui sostraure els fills contra tota legalitat.
El Tribunal Suprem va informar en contra de l’indult total i no es va posar d’acord amb si se li podia concedir un indult parcial, perquè hi havia magistrats que signaven que sí i altres que no. Resultat: indult parcial, la pena queda reduïda a 1 any i 3 mesos, i no perd el dret a la pàtria potestat, que amb l’altra condemna sí que havia perdut. L’advocat ja demana que no hagi d’anar els caps de setmana per complir la pena. I tot això i el precedent és molt greu, sense que en cap moment la culpable hagi mostrat penediment pels seus actes i voluntat de rectificació. En definitiva, el govern se salta la llei si un dels condemnats és dels seus.
Segon cas de trilerisme governamental. La guillotina a les esmenes dels pressupostos generals de l’estat:
El govern ha vetat un miler d’esmenes als pressupostos. És una xifra extraordinàriament elevada, perquè el veto es reserva només per a casos singulars d’esmenes que provoquen el desequilibri pressupostari, ja que estableixen nova despesa sense dir d’on sortiran els diners.
Però, el més greu és que els lletrats del Congrés han fet un informe en el qual estableixen que com a mínim 400 d’aquests vetos no es poden aplicar perquè o bé no hi ha modificació de despesa, o bé es preveu per quina via es produirà l’ingrés per compensar-lo. L’informe demana que sigui remès al govern perquè el prengui en consideració. Què ha fet la presidenta del Parlament, la senyora Batet? Doncs senzillament ha decidit no donar curs a l’informe, guardar-lo i evitar així un tràngol incòmode pel govern Sánchez.
Una vegada més, es desvirtua el funcionament parlamentari utilitzant les normes per evitar el debat amb llum i taquígraf. A aquesta pràctica se li afegeixen l’ús abusiu del decret llei, la suspensió de l’activitat parlamentària durant el primer estat d’alarma i la via de la proposta de llei, en lloc de la del projecte, per reduir el debat parlamentari i liquidar les preceptives consultes a instàncies posteriors a l’hora d’elaborar la llei.
Loading ...
