Els nous plans de millora al nucli antic madrileny i de Barcelona, com la remodelació del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, està castigant a la població local. La pujada dels preus del lloguer i la repoblació d’una població de rendes més altes, està suposant la pèrdua de la població autòctona d’aquestes zones.
A aquest problema, que suposa l’expulsió de famílies, se li afegeix l’aspecte especulatiu que genera la conversió d’un gran nombre d’habitatges en pisos turístics. Aquesta paradoxa, la desaparició de la població local a causa de reformes per millorar el barri, està passant ara mateix al barri barceloní de Sant Antoni. En la setmana que a la reobertura del major mercat de la ciutat després de vuit anys en obres i una inversió de 80 milions d’euros. El barri ha experimentat en els últims anys un gran canvi i exemplifica el fenomen de la gentrificació.
El fenomen urbà de la gentrificació, entenent-se com el procés de rehabilitació (amb la conseqüent revalorització) d’edificis en barris deteriorats o en declivi. Aquest és el cas de barris com la Barceloneta o de Sant Antoni. Aquestes zones, sense experimentar millores importants en els residents de la zona, registren millores en els indicadors econòmics per la vinguda de turistes o de persones amb un poder adquisitiu més gran.
Una transformació física, econòmica, social i cultural que ha portat a revalorar el seu mercat immobiliari i el seu comerç i que ha acabat impactant en els veïns. Investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics i del Departament de Geografia de la UAB han iniciat una investigació i han observat que en els últims cinc anys el barri ha perdut població nascuda a Barcelona i ha guanyat veïns d’altres ciutats espanyoles, i de països Europeus, dels Estats Units i d’Amèrica Llatina.
El període analitzat compara 2012 amb 2017. En xifres globals, la població del barri es manté estable, una mica per sobre dels 38.000 habitants. “Però després de l’aparença d’estabilitat s’amaguen processos de canvi o substitució de població”, explica l’investigador Antonio López Gay amb diversos folis de piràmides de població, quadres i llistes de dades a la mà.
Per exemple, cauen les llars. Poc, ara hi ha 182 menys que el 2012 (16.414 enfront de 16.595), “però no és l’habitual que aquest indicador es redueixi en una trama urbana consolidada”. Un altre, la piràmide de població s’ha rejovenit des de 2001: d’un barri molt envellit i amb poca població adulta jove s’ha passat a un repunt de joves on crida l’atenció el creixement d’empadronats nascuts en països europeus.
Però encara fila més fi López dins d’aquesta pujada de joves: “El barri perd població nascuda a Barcelona de totes les edats, però pugen molt els veïns de 20 a 35 anys (més de 2.000 persones) procedents de països europeus (més de 600); de capitals de província espanyoles (gairebé 500) i de Llatinoamèrica (350) i els Estats Units (més de 100)”.
En canvi, la proporció de veïns de 25 a 39 anys nascuts a la província de Barcelona ha caigut en cinc anys sis punts: del 41% al 34,9%. “En cinc anys és molt”, apunta l’investigador. Per contra, en la mateixa franja d’edat dels nascuts en països europeus ha saltat del 13,9% al 16,5% del total d’empadronats al barri. “Una altra xifra molt cridanera és que el 30% dels veïns de Sant Antoni ha arribat a la ciutat en els últims cinc anys”, afegeix.
La hipòtesi de la investigació, explica, és que la pujada de preus està potenciant processos d’expulsió de població local, que és substituïda per adults-joves molt formats d’altres procedències, molt probablement professionals o estudiants de postgrau.
