La primera d’elles es va produir la setmana passada quan el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès i la consellera de Justícia Esther Capella, van presentar amb una notable exhibició escenogràfica el llistat de les immatriculacions de l’Església a Catalunya, alhora que anunciaven la creació d’una Oficina de Mediació, en un intent que els particulars formulessin les seves reclamacions. Com és habitual en aquests casos, la televisió pública catalana TV-3 va accentuar el càstig presentant una informació en la qual es justificava que les immatriculacions eren arbitràries.
D’altra banda, la Conferència Episcopal Tarraconense sí que es va manifestar amb claredat, exposant que les immatriculacions responien a béns de l’Església degudament documentats, que era un procediment que havia de seguir-se, perquè des de 1998 ja no existia la disposició legal que considerava aquests béns immobles fora de el comerç i que, per la seva pública notorietat, pertanyien a l’Església. Per tant, era obligat procedir a la seva inscripció a través de la certificació eclesiàstica que va estar en vigor fins a l’any 2014. Recorda que aquests béns no són propietat d’un rector ni tan sols del bisbe, sinó que pertanyen als fidels a través de la Església. Són, per tant, béns comuns.
Així mateix, els bisbes de Catalunya sempre han manifestat la seva disposició a tractar les possibles inscripcions que no responen realment a la seva titularitat històrica.
En el llistat de la Generalitat s’inclouen les catedrals de Barcelona, Girona, Solsona i Tarragona, la basílica de la Mercè, més de mil esglésies, centenars d’ermites, cementiris, temples romànics, capelles urbanes i rurals, conjunts parroquials; en fi, és una llista que resumeix mal que bé per què gran part del patrimoni ha estat expropiat o destruït en diversos avatars històrics per la presència de l’Església al llarg de 2000 anys.
L’enuig dels bisbes catalans procedeix sobretot de que la Generalitat hagi actuat a l’marge de tota relació amb ells i prescindint de la comissió que existeix per dirimir possibles diferències. Simplement l’ERC ha adoptat una iniciativa en un escenari preelectoral del gust d’una part de l’electorat d’ERC, visceralment anticatòlic.
Però, gairebé simultàniament s’ha produït un altre conflicte, aquest cop amb la Generalitat en ple, a causa de la prohibició expressa del Procicat (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya) de celebrar l’anunciat funeral per les víctimes de la pandèmia a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. La prohibició sorgeix del fet que el Govern català prohibeix els actes religiosos amb més de 10 persones. Això significa, per exemple, que les celebracions dominicals de diumenge passat han estat totes elles il·legals, com ho són les misses quotidianes. L’Església va intentar fer veure al Govern català l’absurd de la mesura perquè no es tracta tant del nombre de persones com de l’espai on es troben i la distància que hi hagi entre elles. És absurd que s’admeti a bars i restaurants un aforament de el 50%, prescindint de l’nombre de persones, i es condemni les esglésies a reunir a més de 10, al marge que es tracta d’una actuació que vulnera el dret constitucional a la llibertat de culte, mitjançant una norma de rang administratiu.
L’Església a Catalunya va emetre un dur comunicat anunciant accions legals i manifestant que se sent discriminada.
El funeral es va celebrar, tot i que es van extremar les mesures de precaució i es va reduir l’aforament de la Sagrada Família a un 20% de la seva capacitat, a més de les mesures de rigor com l’obligació de la mascareta i dels gels alcohòlics, i la presa de temperatura a l’entrada del temple, així com l’organització de la sortida per evitar que es produïssin aglomeracions. En total es van reunir 400 persones en un espai pensat per reunir diversos milers d’elles.
Cap autoritat de Govern català ni de l’Ajuntament, començant per Ada Colau, van acudir a l’acte. L’únic polític present va ser el diputat d’Units, Ramon Espadaler. L’Ajuntament va negar que li correspongués establir cap sanció, adduint que corresponia a la Generalitat aquest acte. Finalment, el Govern català ha anunciat que sacionará l’Església
Ho ha fet, en una agressiva compareixença, el mateix president Torra, que ha declarat que “No em tremolarà el pols. No em doblegarà cap pressió, ni lobby, si els experts demanen prendre decisions”. Ha anunciat també l’obertura d’un expedient sancionador a l’Arquebisbat de Barcelona per la celebració ahir de la missa per les víctimes de la Covid-19 a la Sagrada Família tot i l’ordre de l’Procicat.
A més Torra ha carregat contra el cardenal Joan Josep Omella, que va dir que les mesures del Govern atacaven la llibertat de culte. “Lamento que durant tots aquests anys s’hagi oblidat la Constitució i els drets fonamentals i humans. Lamento que durant aquests anys no s’hagi alçat la veu per condemnar la repressió que viu Catalunya”.
Els bisbes catalans sempre han manifestat una posició de gran discreció cap a les polítiques de la Generalitat que frontalment s’oposen al cristianisme. Ara mateix, hi ha una campanya a tota pàgina en els mitjans escrits on es promou la perspectiva de gènere i l’autodeterminació sexual entre els menors d’edat, amb imatges explícites d’una nena de pocs anys. L’Església sempre ha callat. Tot i això, ara té servit un enfrontament per partida doble: les immatriculacions i la llibertat de culte. No és poc.
