L’últim baròmetre del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat), el primer d’aquest any 2025, ha tingut una àmplia difusió als mitjans de comunicació, especialment pel que fa a les seves prediccions electorals.
Però, per altra banda, han passat per alt alguns elements clau en la interpretació de quina és la realitat d’aquest moment polític.
Algunes claus de l’última enquesta del CEO
En les preferències per ser president de la Generalitat, Salvador Illa no és la primera opció com han establert diversos mitjans de comunicació, sinó la tercera, perquè la primera preferència, i és molt significativa, amb el 27% de les opinions, és “ningú”; en altres paraules, més d’1/4 dels electors consideren que, dels candidats coneguts i entre ells el mateix president actual de la Generalitat, no n’hi ha cap que mereixi la seva preferència.
La segona opció és el “no sap, no contesta”, amb un 23%. També en aquest cas, prop d’1 de cada quatre catalans no sabria qui triar, la qual cosa significa que o bé no té coneixement dels que existeixen, entre ells el mateix president de la Generalitat, o no té un criteri definit per triar-lo.
Amb el 22% de les preferències apareix Salvador Illa, la qual cosa significa que tenim un president que només és vist com a tal per una mica més d’1 de cada 5 catalans. Això demostra que es tracta d’una presidència molt feble, amb escàs reconeixement.
Amb aquestes xifres, en un sistema democràtic no es podria governar i s’haurien de forjar aliances per aconseguir un assentiment més ampli
Amb aquestes xifres, en un sistema democràtic no es podria governar i s’haurien de forjar aliances per aconseguir un assentiment més ampli, però no és així i governa 41 diputats sobre un total de 135; és a dir, governa amb una mica més del 30% dels escons, ni tan sols arriba a la tercera part, i això constitueix una altra feblesa democràtica que no existeix en cap altre lloc d’Europa.
Constitueix la gran anomalia catalana que tinguem un president que compta avui amb el 22% de les preferències i un partit que té el 30% de la gent dels vots, que traduït sobre la base total del cens electoral significa només el 18%. Aquesta és la representativitat real de qui ens governa.
Segons l’enquesta del CEO, només hi ha dos partits que milloren. Un d’ells, de manera extraordinària, és Aliança Catalana (AC), que creix entre un 300% i un 400%, és clar que ho fa des del nivell mínim de 2 diputats. L’altre partit que creix és ERC, aproximadament un 10%, és clar que en termes absoluts més que dobla a Aliança Catalana.
Un sol partit retrocedeix significativament. Es tracta de Junts, que disminueix un 20% el nombre d’escons. És una pèrdua important que beneficia AC sobretot i en grau més baix ERC.
Cada cop és més evident que Junts i els seus lideratges són incapaços d’avançar cap a l’hegemonia que en el seu moment va posseir CDC
Cada cop és més evident que Junts i els seus lideratges són incapaços d’avançar cap a l’hegemonia que en el seu moment va posseir CDC; són una força secundària i aïllada, incapaç de construir una oposició digna de tal nom a una majoria tan pobra com la d’Illa. En realitat, aquest governa en aquests termes més per incapacitat de l’oposició que per la força dels seus vots. Junts té un rendiment tan pobre, a més, perquè no posseeix una figura que lideri sobre el conjunt de la societat, a la qual cosa s’afegeix que, a hores d’ara, no està gens clar quina és realment la caracterització política d’aquesta opció.
Els resultats de l’enquesta del CEO assenyalen una societat catalana molt escorada a l’esquerra, tant és així que pot oferir dubtes sobre si la mostra és prou representativa o bé presenta un biaix favorable a l’electorat d’aquella orientació política.
Un factor de dubte pot augmentar aquesta impressió: l’elevada preferència que mostren els catalans pel president Sánchez, un 31%, per tan sols un 3% cap a Núñez Feijóo. La seva preferència és tan baixa per ser president del Govern d’Espanya que es veu fins i tot superat per Santiago Abascal, que arriba al 4%, tot i que aquesta diferència, donat l’error de la mostra, no tingui significació.
Però sí que la té, i molt forta, l’enorme distància entre ambdós a Catalunya, que no sembla respondre bé a les preferències electorals, sobretot cap als populars, en unes eleccions generals que en altres enquestes apareixen amb xifres clarament superiors.
En qualsevol cas, les ordres de magnitud de l’enquesta assenyalen un resultat francament contrari per a una concepció, no ja independentista, sinó simplement catalanista i partidària del fet diferencial català, perquè resulta que tenim un president del Govern espanyol que és aclaparadorament preferit en comparació amb el president de la Generalitat.
Si a això se li suma la subjecció orgànica d’Illa a Sánchez, i del PSC al PSOE, de qui en la pràctica és una simple federació, haurem de reconèixer que des de la recuperació de l’autonomia a Catalunya mai havia existit a la Generalitat un govern més subaltern al Govern espanyol que l’actual. Ben mirat, no deixa de ser una de les grans paradoxes del Procés: la derrota no ja de l’independentisme, sinó del catalanisme.
Potser aquest serà l’estat definitiu de Catalunya?
Les ordres de magnitud de l'enquesta assenyalen un resultat francament contrari per a una concepció, no ja independentista, sinó simplement catalanista i partidària del fet diferencial català Share on X
Loading ...
