Els sindicats dels trens francesos (SNCF) i el transport públic de París (RATP) prossegueixen el seu xantatge al govern i la població i ja acumulen més de 4 setmanes de vaga contra la reforma de les pensions i la supressió dels seus privilegis particulars.
La protesta, capitanejada pel sindicat extremista CGT, no s’ha aturat ni tan sols per permetre als francesos agafar el tren per anar veure els familiars durant les festes de Nadal.
Tot i que la direcció de la SNCF aconseguí limitar els estralls els dies 23 i 24 de desembre, els sindicats semblen disposats a prosseguir la vaga al mes de gener, al retorn de les vacances.
El mes de desembre ha estat particularment dur pels francesos que viuen o treballen a París, i encara més per aquells que han de fer trajectes quotidians entre el centre de la ciutat i la perifèria.
Amb uns serveis mínims irrisoris (de fet, no es tracta ni tan sols de serveis mínims, perquè legalment no existeixen a França) d’alguns autobusos, metros i trens en hores de punta, els francesos es veuen obligats a correr una marató cada dia. Una prova que se suma a la fatiga acumulada des de l’estiu i l’estrès de viure en una gran metròpoli com París.
Els accidents de trànsit s’han incrementat entre un 20 i 40% des del inici de les protestes, especialment els que impliquen vianants, ciclistes i motoristes. Conductors i vianants tenen els nervis a flor de pell, com deixen endevinar els incessants clàxons i els freqüents insults que s’escolten pels carrers.
Malgrat que la vida econòmica continua (excepte el turisme i restauració que han patit un greu descens de fins a la meitat de la facturació mensual al desembre), els parisencs se senten com enmig d’un parèntesi que ningú sap quan es tancarà.
L’escàndol d’aquesta vaga no s’atura aquí. Les filials dels sindicats de la companyia pública d’electricitat EDF han donat uns quants cops tallant el corrent elèctric a zones completes del territori. Es tracta d’accions totalment il·legals que els sindicats amenacen públicament amb tornar a utilitzar.
Sorprenentment, els francesos són més aviat condescendents amb els vaguistes que els han pres com ostatges: un sondeig realitzat abans Nadal revelà que el 51% dels enquestats tenia una opinió favorables de la vaga, i tan sols un 34% es manifestava en contra. A pesar d’aquestes dades, s’observa un progressiu enduriment de la opinió pública contra els sindicats promotors de la vaga.
D’altra banda, un 69% dels francesos enquestats respongué que pensava que el govern aniria fins al final de la reforma de les pensions sense fer cap concessió als manifestants.
Mentrestant, el govern francès sembla estar més absent que present. El president Emmanuel Macron es limità a llançar una crida als sindicats per introduir una treva per Nadal. També ha fet un gest simbòlic al renunciar a la seva pròpia pensió com ex-president.
Els francesos esperen que Macron faci algun anuncia de rellevància política en el seu discurs de cap d’any el 31 de desembre. L’any passat, en el mateix discurs, Macron prometé 10.000 milions d’euros d’ajudes i la supressió del impost al carburant en ple moviment de les Armilles Grogues.
Mentrestant, els membres del govern envien missatges contradictoris. Aurore Bergé, portaveu de LREM, el partit de Macron, ha afirmat que els manifestants no obtindrien cap concessió de la seva vaga massiva. Olivia Grégoire, vicepresidenta de la Comissió de Finances Públiques, ha predit en canvi que el govern preparava «varis milers de milions [d’euros] en concessions».
