La celebració de la primera volta de les eleccions franceses té unes claus interpretatives de devanir d’aquest país essencial per la Unió Europea. La primera d’elles i més rellevant és la molt elevada abstenció. Només han anat a votar el 47% dels electors. Aquest fet significa que la representativitat social, que no parlamentària, de totes les forces polítiques s’ha de dividir per la meitat. Per tant, des d’aquesta perspectiva, Macron i Mélenchon, els dos guanyadors de la primera volta, tindrien darrera seu poc més del 12% de la població en cada cas. Aquestes baixíssimes representativitats expliquen el conflicte continu en el qual viu la societat francesa perquè els que governen són una minoria, democràtica, però minoria.
La segona característica és la formació de tres polaritats, i l’existència d’un quart resistent en disputa. L’escenari està format pel NUPES, l’aliança ampla d’extrema esquerra liderada per Mélenchon que ha assolit el 26% dels vots. La força decisiva són els “insubmisos” del seu líder amb la participació de l’extingit partit socialista i les minories verdes i ecologistes. L’altra polaritat és Macron, pràcticament amb els mateixos vots. És, podríem dir, el centre, però no ocupa la centralitat.
Una mica més enrere, l’extrema dreta amb Le Pen, amb el 19%, i Zemmour amb el 4%. El conjunt que ha aplegat significa 23 punts percentuals del resultat electoral.
Allunyada d’aquests tres pols continua resistint la dreta tradicional, els hereus del gran partit gaullistes, avui amb el nom Els Republicans, que han obtingut poc més del 10% dels vots, si bé posseeixen una forta implantació territorial que els hi pot donar diputats a la segona volta, amb certesa bastant més que l’extrema dreta.
I aquest és el tercer gran punt clau: el sistema de doble volta implantat per de Gaulle afavoreix la formació de majories de govern i limita les possibilitats dels extrems. Però aquest fet, a la llarga, com es veu a França, el que fa és reduir la representativitat del parlament i allunyar la població de la política. El que va ser la clau de la Cinquena República, i va posar fi a les contínues crisis de la Quarta República, el sistema majoritari a doble volta, s’ha convertit avui en un problema per a l’estabilitat de França a mitjà termini.
De fet, una cosa semblant passa a Espanya. Els pares de la democràcia lògicament obsessionats a crear un sistema que alhora fos democràtic, però amb capacitat de formar governs estables, va definir una sèrie de restriccions com el de les llistes provincials, tancades i bloquejades, o la necessitat que el vot de censura presenti un candidat alternatiu, en lloc d’obrir la porta a les eleccions, que ha degenerat en un sistema partitocràtic guiat per presidents de govern que practiquen l’aristocràcia política. El resultat està a la vista i és el creixent i preocupant desprestigi de les institucions a ulls de la ciutadania.
