Després d’adoptar un to conciliador amb el líder xinès Xi Jinping durant la visita a la Xina -fet que li valgué una allau de critiques arreu d’Europa- el president francès Emmanuel Macron entoma un altre dels seus girs radicals i passa a una posició que és de les més contundents a la UE en matèria de política comercial.
Efectivament, França està incrementant molt la pressió a Brussel·les perquè la Comissió Europea mogui fitxa i utilitzi el seu arsenal de mesures de defensa de la indústria europea contra les pràctiques del gegant asiàtic.
En particular, França està preocupada per la invasió que viu Europa de vehicles elèctrics xinesos, molt més assequibles (i per cert amb una estupenda relació qualitat-preu si hem de creure els propis periodistes del motor europeus) que no pas els seus homòlegs del Vell Continent.
Per la seva banda, la Comissió, que recordem és qui estableix els principis de la política comercial dels 27, tem desencadenar una guerra comercial oberta entre la UE i la Xina.
A més, alguns països europeus tenen particularment molt a perdre si aquest escenari s’arribés a confirmar. Es tracta per començar d’Alemanya, com Converses ja ha explicat recentment.
De fet, en l’àmbit de l’automoció, com en molts altres del sector industrial, Alemanya té interessos importants en el gegant asiàtic. Les grans marques germàniques del sector, des de Volkswagen fins a Mercedes-Benz, han gaudit les dues darreres dècades d’immensos beneficis fabricant i venent-hi els seus vehicles, sobretot els de gamma alta, ja que als clients xinesos els fascina particularment la “Deutsche Qualität“.
El problema al que Europa s’enfronta ara és que d’una banda, la indústria xinesa (la qual compta sempre amb una participació directa o indirecta de l’estat), ha aprofitat les cadenes de fabricació que els alemanys i altres europeus han instal·lat al seu país per aprendre a dissenyar i produir cotxes de bona qualitat.
I de l’altra banda, els xinesos han desenvolupat durant el mateix període de temps una extraordinària indústria de bateries elèctriques, que com hom sap són l’autèntic element central en la producció de vehicles elèctrics. De fet, la Xina és avui en dia el líder mundial indiscutible d’aquesta tecnologia.
Sumats aquests dos factors, el gegant asiàtic es troba en una posició immillorable per a dominar el mercat mundial de l’automòbil elèctric els propers anys.
Davant aquestes perspectives, l’argument que França vol posar sobre la taula és que la indústria xinesa de l’automòbil s’aprofiti del recolzament estatal del qual gaudeix per a inundar el mercat europeu de vehicles elèctrics barats fins al punt de posar en perill la pròpia producció europea en aquest sector crucial per a l’economia del futur.
De fet, segons informa el diari Politico, la Comissió ja hauria iniciat les discussions sobre una investigació que ha de determinar si cal o no activar l’arsenal del que disposa la UE. L’argument no és directament protegir la indústria europea amb mesures obertament proteccionistes, sinó establir si la competència xinesa és deslleial.
Es dibuixa així doncs a l’horitzó la possibilitat d’una escalada comercial entre la Xina i la UE. Resulta difícil no establir un paral·lelisme amb la situació que viuen els Estats Units i el mateix gegant asiàtic, tot i que en aquest darrer cas les hostilitats van molt més enllà del vehicle elèctric, i que Europa està molt menys preparada que els EUA per a sostenir aquest enfrontament.