Segons una enquesta de l’institut d’opinió francès IFOP publicada el 13 d’octubre, més de vuit simpatitzants de cada deu del Reagrupament Nacional (la formació de Marine Le Pen i Jordan Bardella) i dels Republicans (la dreta tradicional, actualment liderada pel ja exministre de l’interior Bruno Ratailleau) serien favorables a la formació d’una coalició de dretes a les pròximes eleccions.
Aquesta hipotètica aliança recolliria inclús el suport d’una majoria dels electors consultats: un 52% es mostra favorable a la unió dels dos partits ja citats així com Reconquesta d’Eric Zemmour.
La idea de formar una gran aliança amb totes les forces polítiques etiquetades com de dretes ressona en molts cercles conservadors. De fet, ho fa amb especial força després de les eleccions parlamentàries de juliol del 2024, quan el “Nou Front Popular” resultant de la unificació de llistes electorals entre la totalitat de formacions d’esquerres esberlà la victòria anunciada del Reagrupament Nacional.
Tanmateix, la lliçó d’aquella unió de les esquerres de tots els tons i matisos (des dels socialistes fins als comunistes i filo-islamistes) no sembla haver estat assimilada entre l’establishment profund dels Republicans. Bona part de la vella guàrdia està encara avui més preocupada pel “perill” Le Pen que pel caos generat per Macron o per la sinistra perspectiva d’un Mélenchon arribant al poder.
De fet, mentre Ratailleau exigeix als seus partidaris en el si del partit no col·laborar de cap manera amb un nou govern ordenat pel president Emmanuel Macron, Laurent Wauquiez no veu inconvenient en facilitar la governabilitat sense tornar a passar per les urnes.
La setmana passada, el segon govern de Sébastien Lecornu sobrevisqué a dues mocions de censura en un sol dia, presentades respectivament pel grup de Mélenchon i el de Marine Le Pen. Això fou gràcies al suport que li brindaren els socialistes, després que Lecornu acceptés fer marxa enrere en la reforma de les pensions. Com ja anticipàrem, Macron està disposat fins i tot a autosabotejar la seva obra de govern per tal de mantenir-se al poder.
A França, el Reagrupament Nacional és encara percebut en molts cercles oficials i oficialistes, com la televisió pública i bona part de la premsa generalista, com un partit que cal arraconar a l’estat de pària.
Cal també considerar que històricament l’esquerra francesa s’ha servit d’estratagemes com el candidat únic per decantar el joc electoral a favor seu, especialment quan a França existien majories conservadores.
Fou així per exemple que l’estat francès s’inclinà finalment cap a una república en comptes d’una monarquia (després de la guerra francoprussiana i del desastre causat per la comuna de París el 1871, els monàrquics gaudien a França d’una còmoda majoria), i posteriorment prengué un gir cap a l’esquerra anticlerical (Llei de separació entre l’Església i l’Estat, 1905).
La idea de formar una gran aliança amb totes les forces polítiques etiquetades com de dretes ressona en molts cercles conservadors Share on X
Loading ...
