Clima de precrisi a París. Mentre el cost del govern francès per endeutar-se supera ja el de Grècia, el primer ministre Michel Barnier adverteix als diputats que en cas que el seu fràgil govern de minoria caigui, els mercats internacionals desfermarien una “gran tempesta” sobre el país.
L’estratègia de Barnier per aprovar els pressupostos públics del pròxim any implica culpabilitzar els seus rivals tant de dretes com d’esquerres del caos que encara no ha arribat.
La mateixa portaveu del govern Barnier, Maud Bregeon, ha advertit que França podria fer front a un “escenari grec”.
De moment, el país gal es troba en una zona de calma. El bo del tresor francès de deu anys es ven actualment al 3% d’interès. A anys llum de l’interès del 16% que s’arribà a demanar a Atenes durant el pic de la seva crisi del deute.
Es podria tractar, però, de la calma que precedeix la tempesta si França no entoma un canvi de rumb decidit.
Els engranatges polítics francesos corren el risc d’una paràlisi quasi completa arran de la decisió del president Emmanuel Macron de convocar eleccions legislatives anticipades després de la seva gran desfeta a les eleccions europees del passat juny.
Aquesta conduí a un parlament profundament fragmentat i s’escapà per poc a la formació -a causa de les particulars regles electorals franceses- d’una coalició liderada per l’extrema esquerra, a pesar de l’immens rebuig popular que aquesta genera.
També cal apuntar que la sortida del partit de Macron de la seu del primer ministre, permeté almenys copsar per primer cop el despropòsit de les finances públiques del macronisme: el dèficit del 2024 s’estima a l’alça a cada nova revisió, i ja se situa en el 6,2%.
El Fons Monetari Internacional preveu que França arribi el 2027 amb un deute públic disparat que pesi entorn del 110% del seu producte interior brut.
A pesar que fa cinc dècades que París no aprova uns pressupostos equilibrats, els economistes plantegen que França ha arribat a una conjuntura crítica en què ja no pot continuar confiant en el creixement de l’economia per mantenir un llindar de deute sostenible.
Per tranquil·litzar els mercats i evitar una espiral de pànic financer que incrementaria encara més el cost de l’endeutament francès, Barnier presentà un paquet de consolidació fiscal de 60.000 milions d’euros, que declarà provindrien sobretot de retallades i que en la realitat s’ha demostrat que preveuen augmentar massivament els impostos.
Barnier ha de fer, doncs, front a l’oposició tant del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i Jordan Bardella com de l’extrema esquerra que lidera el Nou Front Popular: ambdues formacions preservar el poder adquisitiu dels francesos.
Amb la data límit per aprovar els pressupostos fixada el 21 de desembre, una moció de censura amb suport des dels dos extrems de l’espectre polític sembla imminent. França es podria, doncs, quedar sense govern just abans de Nadal.
Loading ...
