Cal passar comptes un cop l’estat d’alarma, llarg, molt llarg, ha acabat. En principi no ha de tornar, i si torna voldrà dir que la forma com se li ha posat punt final ha estat un fracàs, que qüestionaria la continuïtat de l’actual govern, perquè hauria repetit el que va fer quan va decretar l’estiu passat la “nova normalitat”, que va dur a la segona onada. Cal dir que és l‘únic govern del món que, tot reconeixent oficialment la gravetat de la pandèmia, no n’assumeix la direcció. El risc d’un fi de restriccions presentades com si fos la celebració d’any nou, combinat amb un hedonisme amant de la festa desfermat que té un rerefons generacional insolidari, crea un interrogant important a les portes de l’estiu.
Sigui com sigui, ara és el moment de passar comptes, els que el govern ha anat posposant i que ara ja no té cap argument per fer-ho. És el moment de comptar els morts, molts, masses per la dimensió de la població espanyola. 123.000 segons l‘últim recompte internacional, que eleva a 900.000, per exemple, els morts reals als EUA. La proporció entre un país i altre és gairebé idèntica. Només estem un 4% per sota i la gestió de Trump durant una bona part de la pandèmia va ser d’escàndol.
Sí, cal passar comptes de com han estat possibles tants morts. També per fer aflorar les greus seqüeles de prop d’un centenar de milers de persones que han passat la Covid-19, però no superen moltes de les seves conseqüències, sense que hi hagi ni una metodologia, ni un pla per atendre-les. És el moment de conèixer les errades del sistema hospitalari, d’on i quan es va produir el cribratge per edat, un fet tràgicament històric dissortadament. Cal saber quin és l’estat de les altres patologies, que no són la Covid-19, que han quedat marginades i quines previsions hi ha per reabsorbir i normalitzar la situació. Importa reajustar el sistema de dependència i reduir substancialment les llistes d’espera, més quan a molts centres s’han produït baixes per defuncions. És necessari garantir que el personal que hi treballa arreu d’Espanya estigui vacunat. És vital valorar l’encert i error de les mesures adoptades al llarg de més d’un any, tant en la fase de la direcció centralitzada i restricció total, com en el de la dispersió autonòmica. La casuística és tan diversa que és un bon laboratori per esbrinar què és el que funciona i què no, i quins són els límits de compatibilitat entre restriccions i activitat econòmica. Cal analitzar per què els efectes sobre l’economia han estat tan grans i si podien suavitzar-se, ja que tot això té una importància cabdal de cara al futur, perquè aquesta és una història inacabada. I sobretot cal identificar tot el que necessitem per tenir una bona capacitat de previsió i control de malalties contagioses.
Tot això ha de donar peu a un llibre blanc que signifiqui encarar el futur sota un lema “mai més”. Per dur a terme aquest passar comptes cal, evidentment, una comissió específica del Congrés, però si ho deixéssim aquí correríem el risc que una vegada més la partitocràcia convertís el diagnòstic en un maleït embolic. Cal a més una comissió independent d’experts nomenada per les societats científiques del país i els col·legis professionals de l’àmbit sanitari.
Exigir aquest passar comptes és un imperatiu cívic, la millor garantia per al nostre futur, pla de recuperació inclòs.
Amb la fi de l’estat d’alarma, també sembla que es produeixi, segons rastregen les primeres enquestes, un “sorpaso” del PP amb Vox com a tercera força, el que donaria la majoria relativa a aquest bloc però, per molt optimistes que siguin les dades, també posen en relleu una altra realitat: mentre pràcticament totes les altres minories representades al Congrés dels Diputats donin suport al PSOE, l’alternativa governamental del PP és inviable. En aquest escenari el pes de Catalunya és abassegador: 13 diputats d’ERC, 8 de JXC i PDECAT, 1 de la CUP, més els socialistes i els comuns. Davant això, el PP i els seus possibles aliats tenen una presència poc més que testimonial. En altres termes, sense un canvi substancial de la correlació de forces a Catalunya, el PP difícilment tornaria a governar a Espanya.
Loading ...
