Aquesta exposició presenta íntegrament i per primera vegada el reportatge fotogràfic que Rafel Bernis (Barcelona, 1945) va fer el 1979 en un bar situat a l´antic barri Xino de Barcelona. Les seves imatges, distants del realisme dels cinquanta i seixanta, però també alienes a la fotografia «creativa» dels setanta, documenten els usos de certs espais de socialització avui inexistents.
Durant l´any 1979 Rafel Bernis (Barcelona, 1945) va fotografiar el tràfec de clients que freqüentaven un bar situat al final de la Rambla i en ple epicentre del que aleshores es coneixia com el barri Xino, al carrer Sant Ramon cantonada Marquès de Barberà. Ho va fer barrejant-se amb els parroquians habituals, sense que la presència de la seva càmera alterés aquell establiment que regentava la senyora Olvido.
El resultat és una sèrie fotogràfica que documenta un moment i un lloc a la història de Barcelona, uns usos de certs espais de socialització i, finalment, el revers de les planificacions urbanes que, afavorides per la Transició i prenent la cultura com a punta de llança, canviarien les maneres d´habitar la ciutat en els temps venidors.
Les imatges de Bernis s´allunyen del projecte del realisme humanista que va imperar en la fotografia espanyola entre mitjans dels anys cinquanta i el primer terç dels seixanta. Així mateix, també se situen lluny dels fotògrafs catalans dels setanta, els quals van impugnar la generació anterior per la via artística o «creativa», segons que es deia aleshores.
Observant aquest reportatge sembla inevitable referir-se a les instantànies que Anders Petersen va fer del Cafè Lehmitz a Hamburg, les quals van veure la llum en un llibre que es va publicar en una data similar, el 1978, tot i que són de 1967. Tanmateix, a diferència d´aquestes fotografies i d´altres retòriques visuals que mostren la marginació des de posicions entranyables, discriminatòries i benintencionades, allò que potser atorga un estatut diferent a El bar de la senyora Olvido és la dissolució de les fronteres entre l´espai polític de la representació, l´espai teatral de les relacions humanes i l´espai fictici de la fotografia.
Gairebé no hi ha documents fotogràfics que il·lustrin com eren els bars on alternava el lumpenproletariat emigrant a la Barcelona de finals de la dictadura i inicis de la democràcia. Click To TweetMés enllà de la mirada burgesa cap a les festes de les classes populars, amb els seus tics exòtics i les seves idealitzacions heroiques, gairebé no hi ha documents fotogràfics que il·lustrin com eren els bars on alternava el lumpenproletariat emigrant a la Barcelona de finals de la dictadura i inicis de la democràcia.
Tanmateix, part de la rellevància d´aquesta sèrie procedeix del seu anacronisme, de la imatge que projecta sobre les imminents transformacions que van modificar el barri Xino al Raval. Els processos de gentrificació, units a les diverses acupuntures urbanes, van fer que establiments com el que registra Bernis hagin desaparegut o siguin freqüentats per un altre tipus d´usuaris. El xamfrà on va estar situat el bar de la senyora Olvido avui dia és un espai a l´aire lliure. Paradoxalment es diu plaça de Pieyre de Mandiargues, una denominació que homenatja l´autor de la novel·la Al marge (1967), que narra la Barcelona prostibulària dels anys seixanta i que transcorre per aquests mateixos carrerons.
Vist des dels nous paisatges socioeconòmics del Raval, El bar de la senyora Olvido documenta cert instant epigonal: el d´una Barcelona que conservava trets de poble mentre pretenia ser metròpolis; el d´una urbs que, mirant de transformar-se en model, mantenia àmplies zones encara reticents a esdevenir una marca neoliberal.
Data exposició: Del 09/06/20 al 27/09/20
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge (c/ La Rambla, 99 -08002- Barcelona
Horaris:
| Dies | Hores | Preus | |
|---|---|---|---|
| De dimarts a diumenges i festius | d’11:00h a 20:00h | Entrada Gratuïta. |
Loading ...
