Als quinze anys vaig començar a treballar, els estius, al negoci familiar: una impremta. Me n’hi vaig passar cinc. Aleshores només s’imprimia amb el sistema tipogràfic i vaig aprendre a compondre textos amb els “tipus d’impremta”. Lletra a lletra, una a una, ratlla a ratlla. I vaig començar a conèixer tots els tipus de lletres que existien foses en plom. Un grapat. I uns catàlegs immensos on sortien totes les lletres possibles que s’havien anat dibuixant de de Gutenberg.
He recordat aquests anys passats després de veure l’exposició Alfabetos Mágicos. Cien años con Hermann y Gudrun Zapf que hi ha a l’Escola Llotja de Sant Andreu. Us animo a anar-la a veure.
Tipografia ve del grec: típos i gráphe, és a dir escriure mitjançant pressió. Johannes Gutenberg (1400-1468) va ser el que va inventar la impremta, era joier i va començar a fer dibuixos de cada lletra, dibuixades a l’inrevés, a fer motlles i a fondre-les en una aleació de plom, estany i antimoni. En va arribar a fer 150 i les feia imitant la lletra gòtica que utilitzaven els copistes als scriptorium per copiar exemplars de llibres. És el que es coneix com a “tipus mòbils”. Les posava una al costat de l’altra i així feia ratlles senceres. Les untava amb tinta, posava un paper a sobre, feia pressió i la imatge es transmetia al paper. Després va aprofitar una premsa de vi per convertir-la en una premsa d’imprimir. Així va imprimir el primer llibre: la Biblia de 42 línies o Bíblia de Gutenberg, anomenada així perquè cada pàgina té 42 línies.
A partir d’aquí es van anar creant nous dissenys de tipus mòbils, tots fosos en plom, i els impressors que van anar sortin anaven creat nous tipus, noves “famílies” de lletres. I nous estils: fi, groixuda, semigroixuda, de pal sec, rematada, versaletes, cursiva… Al segle xx això canvia del tot quan apareix la fotocomposició i es dóna pas als sistemes fotogràfics.
A partir d’aquí els dissenys de cal·ligrafia tipogràfica es multipliquen ja que els sistemes fotogràfics permeten unes possibilitats insospitades fins aleshores i molta gent es posa a dissenyar nous tipus.
Amb aquesta petita introducció us animo a anar a veure l’exposició, una exposició feta per commemorar el centenari del naixement, el 2018, del matrimoni Herman Zapf i Gudrun Zapf von Hesse, matrimoni que es va dedicar al disseny de noves cal·ligrafies i, ella també, a l’enquadernació.
Val la pena veure-la ja que es pot copsar tota la imaginació posada en el paper. Des de dissenys per plom de l’any 1945 amb el tipus Gilgengart fins a les lletres com Palatino, Optima o Zapfino passant per la Linotype, Marconi, Saphir, Edison… i així fins a més de dues-centes. O simplement dissenys per recreació de la vista com el del cartell de l’exposició. No us la perdeu. Acaba el 10 de maig.
