Èxit geopolític del líder xinès Xi Jinping en el seu recent viatge a Moscou

Els proppassats dies 21 a 23 de febrer, el líder xinès Xi Jinping ha presentat a Moscou  les seves credencials com a gran mediador internacional.  La  visita a Moscou  ha sigut la seva primera sortida a l’exterior des que fou elegit per a un tercer mandat com a president de la  Xina, i s’ha produït deu dies després  d’aconseguir que Aràbia Saudita (aliat incondicional dels Estats Units des de 1945) i Iran (enemic declarat dels Estats Units) restablissin les seves relacions diplomàtiques.

El que busca Xi en aquests moments és ser vist com el jugador extern decisiu que assoleix el que els Estats Units no pot obtenir.

Segons acreditats analistes xinesos, Xi ha hagut d’esperar un cert temps a presentar iniciatives importants per a començar a jugar el paper de pacificador global. Estava massa ocupat apagant incendis en l’àmbit nacional en un moment crucial per a la Xina i per a ell mateix.

“Ha hagut d’esperar el tancament del recentment celebrat Congrés del Partit Comunista Xinès i el final de la política de Covid zero; a partir d’aquí Xi  ha pogut prestar més atenció a la política exterior“.

Xi “retorna a la política exterior com una resposta tàctica a la rivalitat creixent entre els Estats Units i la Xina”

L’acord entre Iran i Aràbia Saudita  ha reportat clars beneficis a la Xina en forma de preus estables del petroli. El que Xi Jinping obtindria si se segella una pau a Ucraïna és més simbòlic, però no menys important: “rehabilitar la imatge global de la Xina pertorbada per la Covid”. Escriu un analista xinès  que “ la Xina ha posat fi a la covid, ara tornem a connectar-nos amb el món; però tornem a enviar a Xi a l’exterior en un món geopolític molt més polaritzat que abans, en gran part degut al que alguns observadors qualifiquen de neutralitat pro-Rússia de Pequín en relació amb la guerra d’Ucraïna“. Altres analistes escriuen que Xi “retorna a la política exterior com una resposta tàctica a la rivalitat creixent entre els Estats Units i la Xina”.

Xi ha anat a Moscou per a abordar en persona amb Putin el fi de la invasió russa d’Ucraïna.

Ha sigut el segon  cara a cara entre ambdós líders des del començament de la invasió russa (24 de febrer de 2022).

El primer va tenir lloc a Samarcanda (Uzbekistan) el proppassat mes de setembre, amb motiu de la reunió de líders de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS). A Samarcanda,  Xi ni tan sols va treure  oficialment el tema de la guerra d’Ucraïna, encara que en privat se sap que  va expressar a Putin els seus retrets.

En el seu viatge a Moscou de la setmana passada, Xi va posar el tema sobre la taula des del primer moment i es va oferir a fer de mitjancer, després d’haver presentat públicament fa unes setmanes el seu pla de pau.

A la Xina li interessa figurar davant dels ulls de la comunitat internacional com el mediador necessari d’una treva. La guerra d’Ucraïna ha permès a la Xina oferir una visió del món en sintonia amb una sèrie d’iniciatives llançades per Xi, amb les que aspira a mollejar unes relacions internacionals més a la seva mesura i sobre les que pensa que tenen  un fort atractiu per a molts països, especialment els membres de l’anomenat Sud Global, és a dir,  els estats en vies de desenvolupament del planeta (Àfrica, Amèrica Llatina i alguns països asiàtics), que sumen més de 3.000 milions d’habitants.

Les iniciatives de caràcter planetari  llançades per Xi es denominen  Iniciativa de Desenvolupament Global, Seguretat Global, Civilització Global i Comunitat de Futur Compartida.

Una altra iniciativa internacional, especialment dirigida al Sud Global, és la Nova Ruta de la Seda, en llengua anglesa  iniciativa OBOR (One Belt One Road), que ha permès a la Xina introduir-se en els països abans denominats Tercer Món, mitjançant el finançament de grans infraestructures, sense mai ingerir-se en els afers polítics interns dels països receptors de l’ajuda, al contrari de les pràctiques habituals d’Occident (UE, Banc Mundial, etc.) en matèria de cooperació al desenvolupament.

Els països del Sud Global estan pagant molt cares les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna i desitgen la pau. En alguns casos aquelles conseqüències els han portat fins i tot a la ruïna.

El professor Zha Daojiong, professor de l’Escola d’Estudis Internacionals de la Universitat de Pequín, ha declarat que “les iniciatives de pau recents per part de la Xina estan en línia amb les aspiracions de la majoria silenciosa de la resta del món, que conformen aquells països que no estan directament involucrats en el conflicte”.

En un article publicat el 21 de febrer en mitjans russos de comunicació, Xi escrivia que “el món està experimentant canvis profunds, no vistos en un segle; la Xina vol assolir una comunitat de futur compartida per a la humanitat“.

Xi es presentava a Moscou, com el forjador d’una nova pax sinica (per contrast amb l’anterior pax americana), després d’haver assolit, pocs dies abans,  que Aràbia Saudita i l’Iran recuperessin  les seves relacions diplomàtiques, trencades l’any 2016.

La proposta xinesa de pau es va fer pública el mes passat, quan va ser el primer aniversari del conflicte armat, que va començar el 24 de febrer de 2022.

Al presentar-la, Xi va dir que sobre la crisi ucraïnesa el seu país mantenia una posició “objectiva i imparcial“, guiada pels propòsits i principis de la Carta de Nacions Unides.  Ha dit més recentment que el seu país “advoca per la pau i el diàleg“, trencat a la primavera de 2022, quan el president turc, Recep Erdogan, va mitjançar  entre Rússia i Ucraïna.

Al seu pla de pau, la Xina reclama un alto el foc i defensa la sobirania i la integritat territorial ucraïnesa, el cessament de les hostilitats, el final de les sancions a Rússia   i la represa de les negociacions de pau.  També advoca per tenir en compte les preocupacions de seguretat de Rússia davant de l’avanç de l’OTAN a prop de les seves fronteres. Xi ha declarat posteriorment que  “ha de respectar-se la sobirania i la integritat territorial de tots els països“ i que “una guerra nuclear mai ha de lliurar-se i que mai es pot guanyar“.

En el segon dia de la seva visita de Xi a Moscou, Putin va afirmar que la proposta de pau de la Xina per a posar fi a la guerra d’Ucraïna  “es pot prendre com a base d’una resolució pacífica“, “podria ser un bon punt de partida per a negociar“, però també va dir que “només estava d’acord en alguns dels 12 punts de la proposta del pla de pau xinès”.

Putin  no pot  estar d’acord  sobre “ el respecte a la integritat territorial dels estats“, però sí naturalment amb “el final de les sancions contra Rússia“.  “Creiem que moltes de les disposicions del pla de pau presentat per la Xina estan en consonància amb els enfocaments russos i podran prendre’s com a base per a un acord de pau quan Occident i Kíev estiguin preparats“.

La Xina mai ha reconegut l’annexió de Crimea i de les regions orientals d’Ucraïna per part de Rússia.  Tampoc no  ha donat suport implícitament a Rússia en la seva intervenció a Ucraïna, però sí que s’ha oposat a les sancions contra Moscou, ja que “no solucionen els problemes“, i sí que ha reconegut també que “cal respectar les preocupacions dels estats referents a la seva seguretat territorial“.

Putin ha declarat que està obert a la negociació i que tot depèn de la disposició del Govern ucraïnès a acceptar les “noves realitats“ (pèrdues territorials a canvi de pau).  Moscou vol bàsicament que Kíiv accepti perdre Crimea, el Donbass (Luhansk i Donetsk, a l’est), més les províncies meridionals de Kherson i Zaporíjia.

En un principi, la proposta de Xi no va agradar a cap de les dues parts implicades.

Amb la seva recent visita a Moscou, Xi ha aconseguit que Putin obrís una mica la mà al projecte, però Kíev continua mostrant el seu desacord i  espera la trucada de Xi a Zelenski per a una videoconferència  que podria ser  immediata.  Zelenski ja ha declarat que considera la iniciativa xinesa irrealitzable, ja que no preveu la retirada immediata de les tropes russes del territori ucraïnès.

Per la seva banda, la Casa Blanca  ha mostrat el seu escepticisme davant de la cimera entre Putin i Xi.  El seu portaveu ha declarat que “si la Xina vol tenir un paper constructiu a Ucraïna, el seu president hauria d’instar a Rússia a posar fi immediatament a la seva invasió“.

La UE i l’OTAN han seguit la mateixa línia. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen,  ha declarat que “no és un pla de pau“ i que “la Xina ha tornat a firmar una amistat il·limitada amb Rússia, com ja ho va fer pocs dies abans de la invasió“.

El cap de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, ha declarat:  “La proposta hauria d’haver acabat després de declarar que cal respectar  la sobirania de tots els països; aquesta guerra es podria acabar de seguida si Rússia deixa d’atacar a Ucraïna i retira les seves forces  del país“.

Es pot considerar que la Xina de Xi Jinping està jugant avui sàviament les seves cartes.

Ningú creu seriosament que pugui negociar la pau entre Rússia i Ucraïna, i per això mateix ningú se sorprendrà si no ho aconsegueix. Però si ho assoleix, pot reclamar tot el crèdit. I sempre pot culpabilitzar als altres si les coses van malament. A diferència d’armar a Rússia (la Xina insisteix que no ven armes a Rússia en relació amb la guerra d’Ucraïna, mentre que Occident sí que està venent armes en grans quantitats a Ucraïna), no hi ha desavantatges en jugar com a pacificador. Passi el que passi, la Xina no pot perdre. Però si finalment guanya, podria determinar la trajectòria i el resultat de la guerra.

Sembla que el “pla de pau“ de la Xina per a acabar la guerra d’Ucraïna té un sol guanyador: Xi Jinping. La seva influència al món és cada vegada més gran.