La Xina i Rússia han comprovat amb satisfacció que el gran interès manifestat per nombrosos països en vies de desenvolupament per les seves vacunes contra la Covid-19 s’ha concretat en importants comandes.
Èxit comercial i també polític…
En el cas de la vacuna de Rússia Sputnik V, desenvolupada pel Institut Gamaleya de Recerca en epidemiologia i microbiologia, països com Algèria, Argentina, l’Aràbia Saudita o Brasil ja han passat comanda.
Pel que fa als xinesos, les solucions dels dos principals productors, Sinopharm i Sinovac Biotech han estat ja comprades per una dotzena de països, que inclouen els Emirats Àrabs Units, Bahrain, Egipte, Filipines, Indonèsia i inclús Hongria, estat membre de la UE.
Cap país vol quedar-se enrere en els esforços per vacunar la seva població.
Moscou i Pequín estant particularment orgulloses de veure com els seus remeis contra la Covid competeixen en la mateixa lliga que les vacunes occidentals. En el cas de Rússia, que té un PIB tant sols un pèl superior al d’Espanya i una economia molt poc diversificada, es tracta d’un èxit remarcable.
Les ventes de vacunes no tant sols suposaran una important font d’ingressos per a les empreses xineses i russes rere els fàrmacs, sinò que constitueixen una victòria política de primer ordre. El missatge que estan fent passar és molt clar: Occident ja no té en exclusiva la clau de la salut mundial.
… Però sense esperar la fi dels assaigs
En la campanya mundial de vacunació que porta unes setmanes iniciada, la Xina s’hi juga molt. Pequín ha promès que tindria un paper central per aconseguir la immunitat mundial contra la Covid. El govern xinès espera així deixar enrere les crítiques per la seva lentitud inicial davant el virus aparegut a la regió de Wuhan, que facilità la propagació arreu del món.
Jennifer Huang Bouey, experta en polítiques de salut de la Xina al think tank nord-americà RAND, afirma, consultada pel Financial Times, que podria ser el primer cop que una vacuna crítica xinesa tingui un paper clau a escala mundial.
De fet, la fabricació de vacunes per l’exportació segueix sent una assignatura pendent pel gegant asiàtic. En els darrers anys, la indústria farmacèutica xinesa ha estat esquitxada per diversos escàndols de qualitat i corrupció.
Al 2017, per exemple, es demostrà que Sinopharm havia produït prop de mig milió de dosis de diverses vacunes, incluida la del tètanus, de qualitat inferior als estàndards anunciats.
No obstant, la confiança dels xinesos en les vacunes del seu país sembla ser la més elevada del món. Segons un estudi recent publicat a la revista científica Nature, prop del 90% dels ciutadans xinesos afirmaren que era probable o molt probable que es vacunessin. A Espanya aquest percentatge se situa entorn al 75%, segons dades del mateix estudi.
El problema de les vacunes de Xina i Rússia és que no han estat sotmeses al mateix nivell d’escrutini que les seves equivalents occidentals.
Cap dels tres fàrmacs mencionats en aquest article ha fet públic el paquet complert de dades relatives als assaigs de fase 3, la darrera segons els estàndards de la indústria abans de demandar el permís de comercialització. No obstant això, les autoritats de Xina i Rússia les autoritzaren pel seu compte.
En el cas de Sputnik V, el 92% d’eficàcia presentat a la premsa el passat novembre es basa en dades preliminars dels assaigs de fase 3. Quelcom de similar passa amb les vacunes de la Xina que ja s’estan injectant a escala massiva. S’espera que els estudis complerts de fase 3 arribin durant els propers mesos. Un temps d’espera que Pequín i Moscou han jutjat massa llarg.
Loading ...
