Hi ha una notable abundància d’índexs que s’apliquen, bé a escala global, bé a escala europea, que mesuren multitud d’aspectes de cada estat.
Agafats un a un, cadascun d’ells pot ser ben discutible, però el conjunt ens dona amb clars i ombres una imatge prou objectiva d’on ens trobem després dels anys de govern de Sánchez i de com hem evolucionat.
Comencem per l‘índex de malestar, que mesura el nivell d’insatisfacció econòmica de la població, sumant la taxa d’inflació i d’atur. D’acord amb aquesta relació, Espanya té un índex de 21,1 i és el segon pitjor país dels 27 de la UE només superat per Grècia. El 2007 l’índex era del 12,8 i ocupava el lloc 6è. La mitjana de la UE és del 10,6 i, per tant, l’índex espanyol el duplica. Balanç molt negatiu.
I del malestar a la felicitat, perquè aquest és el nom d’un índex mundial que mesura la satisfacció subjectiva de les persones amb la seva vida basada en enquestes. D’acord amb aquesta referència, Espanya ocupa el lloc 28 entre 149 països. I ha empitjorat en relació al 2007 quan ocupava el lloc 16. Aquest fet és degut a que ha perdut moltes posicions per la millora dels altres països. És un altre molt mal resultat.
L’índex de progrés social és un indicador que mesura la situació social i ambiental, considerant les necessitats bàsiques, el benestar, la salut, l’educació, els drets, la tolerància i la sostenibilitat. En l’actualitat, Espanya ocupa el lloc 16 entre 169 països. Mentre que el 2007 ocupava el lloc 19, per tant, en tot aquest termini s’ha produït una petita millora. Sobretot està relacionada amb el camp de la tolerància i concretament en relació amb les legislacions favorables a la població homosexual.
L’índex de desenvolupament humà de Nacions Unides és un dels més coneguts i fa servir com a indicadors l’esperança de vida, l’educació i l’ingrés per càpita. Ara Espanya ocupa el lloc 25 entre 189 estats i el 2007 ocupava el lloc 19, per tant, hi ha hagut un retrocés i el balanç es tanca en termes negatius.
L’índex de desenvolupament regional s’aplica al desenvolupament de les regions europees. En aquest cas el lloc actual és el 13 entre 128 països. I significa un progrés en relació amb el 2007 quan el lloc era el 16. Aquí l’avenç s’ha produït per la pèrdua de posicions d’altres països. En tot cas Espanya sempre ha romàs en el nivell molt alt, que CE estableix en un valor de 0.800, magnitud que en cada any ha estat superada per Espanya.
L’índex de progrés social utilitza 53 indicadors referits a les àrees de les necessitats humanes bàsiques, fonaments del benestar i oportunitat de progrés. A l’última valoració ens situem al lloc 25 sobre 168 països. La referència anterior és el 2017 i ocupàvem el lloc 20. Hi hauria hagut un cert empitjorament. Per al 2007 no hi ha referències d’aquest índex, però n’existeix un altre similar, l’índex sintèctic de benestar, i se situava a Espanya en el lloc 14, si bé amb una gran disparitat entre territoris.
I entrem en el camp del medi ambient. Un dels sistemes d’amidament més conegut és la denominada petjada ecològica, que mesura l’impacte de les activitats humanes sobre el medi, representada per la superfície necessària per produir els recursos i absorbir els impactes ambientals. Pel 2022 Espanya té una petjada de 4,7 hectàrees globals, alta en relació amb el món, perquè supera la biocapacitat del planeta que és d’1,6 hectàrees globals per persona. Ocupa el lloc 28 entre 149 països.
Pel que fa a la comparació amb el 2007 s’ha reduït el nombre d’hectàrees, que eren aleshores de 5,6, però hem empitjorat la classificació, donat que en aquella data el nostre lloc era el 23. Vol dir que hem progressat però menys que el conjunt global. No és una bona notícia.
Una altra forma de mesurar-ho és el denominat índex de rendiment ambiental que utilitza 32 indicadors en els àmbits de la salut ambiental i vitalitat dels ecosistemes. Espanya ocupa el lloc 12 entre 180 països i si bé no hi ha dades per al 2007, ha experimentat una sensible millora amb el pas dels anys.
Un altre indicador respon al potser no massa afortunat nom d’índex de planeta feliç. En aquest cas la posició espanyola se situa en el lloc 38 entre 140 països. I també en aquest camp hi ha hagut un progrés perquè el 2007 el lloc era el 66.
Finalment, els Objectius de Desenvolupament Sostenible que assenyalen 17 fites globals i va ser adoptat per l’assemblea de les Nacions Unides el 2015. En aquest cas Espanya ocupa el lloc 16 entre 163 països, si bé la seva puntuació de 77,8 està per sota de la mitjana de la UE que està en 79,5. Presenta bons resultats en relació amb la salut i el benestar.
També segons l’índex d’educació de qualitat, cosa que ens pot semblar molt discutible, evidentment la igualtat de gènere, el treball decent i el creixement econòmic. I sobretot queda mal situada en tots els capítols relacionats amb el medi ambient, inclosos els ecosistemes terrestres i marítims, els desafiaments climàtics i les ciutats i comunitats sostenibles. En aquest àmbit Espanya ocupa els últims llocs del rànquing i de la mitjana europea.
El balanç de tot plegat dins la seva dispersió, i en alguns casos, contradicció, com el que ens aporten els diferents resultats en relació amb el medi ambient segons l’índex utilitzat, ens diu que l’evolució espanyola no ha estat ni de lluny bona i que en alguns casos és significativament negativa, com en el cas de l’índex de malestar i felicitat mundial. Aquesta és una altra forma d’examinar l’estat actual de la qüestió que com a mínim permet una conclusió: en cap cas un govern responsable celebraria els resultats; assenyalaria els bons que n’hi ha, això sí, i sobretot previndria sobre les febleses i objectius fallits que abunden amb excés.
Loading ...
