eurovisió

Eurovisió, televisió pública i democràcia participativa*

Hi ha dues o tres normes bàsiques en comunicació política que un govern democràtic hauria de tenir en compte quan planteja als ciutadans una consulta participativa per decidir algun tema transcendent:

1.- Si tens interès especial que prosperi una de les opcions plantejades, incentiva la participació, planteja la pregunta de manera d’afavorir els teus interessos i fes campanya clarament a favor del teu posicionament.

És perfectament legítim que el govern tingui un posicionament polític sobre la qüestió, però prefereixi comptar amb l’aval popular pel motiu que sigui: per la controvèrsia que pugui generar el tema sotmès a votació, per aconseguir més consens o per permetre la participació dels ciutadans en les decisions importants.

I sigui quin sigui el resultat, accepta’l sense cap retret i agraeix als votants la seva col·laboració. El resum d’aquesta regla és: “no convoquis un referèndum per perdre’l”, però si el perds, accepta’l amb esportivitat.

2.- Si no estàs disposat a acceptar el resultat i només acceptes la possibilitat que guanyi l’opció per la qual has apostat, no convoquis una consulta. Ningú no t’obliga. Un govern democràtic té tota la legitimitat democràtica per prendre decisions, si cal avalat per les majories parlamentàries necessàries quan exigeixin canvis legislatius, sense necessitat de convocar consultes als ciutadans sobre els temes conflictius per delegar-hi la responsabilitat per por de prendre una decisió arriscada.

Si s’equivoquen, els votants ja els castigaran quan arribi el moment de renovar el mandat a les urnes.

3.- A la democràcia del segle XXI, amb la pressió i la potència de les xarxes socials i del món digital, no hi ha lloc per a consultes democràtiques no vinculants. No té cap sentit plantejar una consulta i si el resultat no és del gust del govern, actuar en sentit contrari. Per això, encarrega una bona enquesta i estalvia’t la despesa i l’esforç.

4.- Les garanties i la transparència de la votació han de ser irreprotxables: des del cens, les possibilitats de participació telemàtica, les condicions d’igualtat perquè totes les opcions plantejades tinguin les mateixes oportunitats de prosperar, encara que el partit que dona suport al Govern faci campanya (o no) per alguna de les opcions…

No hi pot haver trampa ni cartró, ni ombra de dubte sobre el que ha passat.

Tots tenim a la memòria, per exemple, el referèndum sobre l’entrada d’Espanya a l’OTAN del març del 1986, o el succedani de consulta de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya sobre la independència. No és el lloc ni el moment per analitzar el que ha passat en aquells dos casos, hi ha opinions per a tots els gustos.

Però en el cas de la selecció de la candidata per representar RTVE (i, per tant, Espanya) al festival d’Eurovisió de 2022, crec que la corporació ha incomplert totes les normes anteriors: És una llàstima, perquè la idea de donar-li un impuls a Eurovisió era molt bona, però el resultat ha estat un fracàs i ha generat un greu problema de reputació per a la CRTVE.

Vegem:

La CRTVE és una corporació pública sotmesa a control parlamentari i amb un pressupost procedent de manera íntegra d’ingressos públics (ja que no es permet la publicitat des de la reforma del 2010). Per tant, ha de complir una sèrie d’objectius de servei públic i actuar amb total transparència en tota la seva activitat. No és una televisió privada que es juga els diners i la reputació i que batalla per l’audiència per generar més ingressos publicitaris.

Si decideix (lliurement) plantejar unes bases per permetre la participació de l’espectador en l’elecció de la proposta que representi Espanya a Eurovisió (i amb això generar audiències més grans), ho ha de fer amb total transparència i igualtat d’oportunitats per a totes les opcions seleccionades (ja havien creat un filtre previ en aquesta preselecció per evitar que es presentessin candidats “fake” com al seu dia va passar el Chikilicuatre).

Si aquestes bases deixen a les mans del jurat el 50% de la decisió final, cal explicar molt bé com s’ha seleccionat el jurat, quins interessos i vincles tenen amb la indústria discogràfica o quina relació mantenen amb RTVE (en aquest cas, era evident en alguna de les persones seleccionades) i si coneixen o ha existit alguna relació professional amb aquests candidats.

En un jurat popular a l’àmbit judicial, algun dels membres podria haver estat perfectament recusat per possible parcialitat per alguna de les parts del procés. I segueixen sense explicar com es va dur a terme aquesta selecció, qui els va proposar i qui va supervisar i aprovar el sistema dins de RTVE.

Tampoc no es va complir el requisit de garantir les mateixes condicions de participació per a totes les propostes. Als candidats escollits se’ls va abonar l’allotjament, el desplaçament i algunes petites despeses de lloguer d’instruments, així com l’assessorament tècnic de l’equip de RTVE i Boomerang, la productora que va col·laborar en la realització del Benidorm Fest.

El vestuari, la coreografia, la posada en escena, els recursos invertits per a cada actuació, van sortir de la butxaca dels participants. Si algun comptava amb un equip professional darrere, amb una discogràfica, amb un contracte de representació, amb preparació prèvia i coreògrafs de nivell internacional i amb un tema compost i produït per 5 persones de diferents nacionalitats, entre els quals el productor americà de algun dels temes de Madonna, Black Eyed Peas o Britney Spears, és evident que partia amb avantatge davant dels altres.

Tot això sense perjudici del talent i les extraordinàries característiques com a intèrpret i ballarina de la que finalment va resultar guanyadora (Chanel) i que la seva cançó soni a totes les ràdios, televisions i plataformes digitals, gràcies a la gran producció i a l’equip que té al darrere, amb una gran capacitat de promoció gràcies als sucosos acords que mantenen les discogràfiques amb els mitjans de comunicació de tot el món. I generarà molts ingressos en forma de drets d’autor per als detentadors d’aquests (autors, productors, editors i probablement també la discogràfica). Es mouen molts diners quan et veuen milions de persones en una retransmissió televisva. Vet aquí el negoci.

Aquesta era l’opció guanyadora que recolzava RTVE. I si ho neguen, crec que no estan dient tota la veritat. Aquest negoci funciona així. I hauria estat perfectament legítim proposar de manera directa (com altres anys) aquesta candidata per anar a Eurovisió o comptar simplement amb un jurat per a la seva selecció. Però en el moment que introdueixes la participació del públic, encara que no sigui decisòria, i qui ho planteja és un mitjà públic i els candidats no tenen les mateixes oportunitats, s’incompleixen totes les normes que hem plantejat:

1.-  Has proposat una consulta, tenies una opció favorita, has fet campanya subtil a favor seu, però has perdut clarament la votació popular, encara que només representi una part de la decisió final. Si una de les candidates rep el 70% dels vots populars, l’altra el 20% i la que ha resultat guanyadora, tan sols el 4%, ha fallat alguna cosa. Has convocat un referèndum i l’has perdut (Vegeu quadres adjunts). I no has sabut reaccionar en veure què passava. Si et falla el pla original, posa en marxa un pla alternatiu.

2.- Si tenies una proposta guanyadora, i no estaves disposat a acceptar el resultat, no convoquis una consulta, busca una altra fórmula i escull el candidat. No impliquis a la gent per aconseguir més audiència i després prescindeix totalment de la seva opinió acollint-te a les bases i a un jurat que ningú sap com ha estat seleccionat i a quins interessos respon.

3.- Si ets una institució pública, sufragada amb els diners dels ciutadans, no els defraudis, no els enganyis i no els humiliïs dient que la seva opinió és molt respectable, però que el jurat sap més i és normal que decideixi el contrari. Aquesta cançó representarà el teu país i el millor que li pot passar és tenir un suport majoritari del públic, com va passar clarament amb Tanxugueiras i Rigorberta Bandini, i no amb el tema de Chanel.

4.- Millora els sistemes de participació de la gent (hi va haver molts errors tècnics a l’hora d’enviar trucades i missatges de vot als candidats) i explica clarament on van a parar els ingressos obtinguts gràcies a aquestes trucades de pagament i les condicions de participació dels candidats perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.

I una reflexió final. Si has generat un problema de reputació i, per tant, una situació de crisi, escull un bon portaveu, que actuï amb transparència, humilitat i honestedat. Que reconegui els errors i prometi millorar-les i demani disculpes. I sobretot, que digui la veritat, o almenys, que no menteixi. I que no transmeti prepotència ni falta de credibilitat en les intervencions.

Cal fer una investigació i arribar fins al final, si és possible amb l’ajuda d’experts externs que li donin fiabilitat.

Sé que l’actual president de la CRTVE està per la feina i estic totalment convençut que ho farà.

Que ningú pensi que aquest és un tema menor, perquè no ho és. Hi ha en joc l’essència del funcionament del sistema democràtic, la participació de la ciutadania a les institucions i la funció d’una radiotelevisió pública sufragada íntegrament amb recursos públics.

  • Artícle publicat originariament a EPE (EL PERIÓDICO DE ESPAÑA)

RESULTAT DEL TELEVOT

70,75% Terra (Tanxugueiras)

18,08%  Ay Mamá (Rigoberta)

3,97%  Slo Mo (Chanel)

2,26%  Calle De La Llorería

2,12%  Raffaella

1,04%  Secreto De Agua

1,01%  Eco

0,76%  Quién Lo Diría

 

RESULTATS JURAT

RESULTATS OFICIALS RTVE

De les trucades i sms es van registrar 192.000 vots durant el temps de votació durant la gala, en la qual es van col·lapsar les línies. Les trucades i SMS es van convertir en punts i es van repartir proporcionalment. De totes, el desglossament del televot és el següent:

  • Tanxugueiras va rebre el 70,75% del total.
  • Rigoberta Bandini va obtenir un 18,08%.
  • Chanel va quedar en tercer lloc amb un 3,97% del total
  • Varry Brava, un 2,26%
  • Rayden, un 2,12%
  • Blanca Paloma, un 1,04%
  • Xeinn,  un 1,01%
  • Gonzalo Hermida es va emportar el 0,66% dels vots de l’audiència.

Pel que fa al jurat demoscòpic, format per una mostra de 350 persones que representen la població espanyola, el sentit del vot va ser el següent:

  • Tanxugueiras: 2.658 punts (14,59%)
  • Chanel: 2.624 punts (13,88%)
  • Rigoberta Bandini: 2.555 (13,52%)
  • Gonzalo Hermida: 2.385 (12,62%)
  • Rayden: 2.300 (12,17%)
  • Varry Brava: 2.152 (11,39%)
  • Blanca Paloma: 2.063 (10,92%)
  • Xeinn: 2.063 (10,92%)

Finalment, el jurat professional -compost per Natalia Calderón, Miryam Benidited, Estefanía García, Felix Bergsson i Marvin Dietmann- va emetre els seus punts de la següent forma:

Jurat 1

  • Rayden: 8
  • Tanxugueiras: 10
  • Varry Brava: 6
  • Chanel: 7
  • Rigoberta Bandini: 12
  • Xeinn: 4
  • Gonzalo Hermida: 2
  • Blanca Paloma:5

Jurat 2

  • Rayden: 10
  • Tanxugueiras: 7
  • Varry Brava: 5
  • Chanel: 12
  • Rigoberta Bandini: 8
  • Xeinn: 4
  • Gonzalo Hermida: 2
  • Blanca Paloma: 6

Jurat 3

  • Rayden: 7
  • Tanxugueiras: 4
  • Varry Brava: 5
  • Chanel: 12
  • Rigoberta Bandini: 6
  • Xeinn: 10
  • Gonzalo Hermida: 2
  • Blanca Paloma: 8

Jurat 4

  • Rayden: 6
  • Tanxugueiras: 7
  • Varry Brava: 4
  • Chanel: 8
  • Rigoberta Bandini: 10
  • Xeinn: 5
  • Gonzalo Hermida: 2
  • Blanca Paloma: 12

Jurat 5

  • Rayden: 6
  • Tanxugueiras: 2
  • Varry Brava: 5
  • Chanel: 12
  • Rigoberta Bandini: 10
  • Xeinn: 7
  • Gonzalo Hermida: 4
  • Blanca Paloma: 8

Com es va publicar a la gala, la classificació final dels vuit finalistes segons els experts va ser:

  • Chanel: 51
  • Rigoberta Bandini: 46
  • Blanca Paloma: 39
  • Rayden:37
  • Tanxugueiras: 30
  • Xeinn:30
  • Varry Brava: 25
  • Gonzalo Hermida: 12
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.