“Europa es troba ja probablement en recessió” a causa de la guerra a Ucraïna, afirma el director d’estratègia d’un fons d’inversió consultat pel Financial Times.
Cal recordar que per entrar en recessió el PIB ha de minvar durant almenys dos trimestres consecutius, fet que subratllaria la gravetat de l’actual situació: la guerra començà fa tan sols dues setmanes.
L’anunci que els Estats Units hauria proposat als els seus aliats europeus una prohibició general de comprar petroli rus feu que el dilluns 7 de març la situació dels mercats es tornés encara més fosca.
A pesar de les caigudes generals que han experimentat les borses europees aquests darrers dies, amb el Dax alemany (equivalent al Ibex 35) perdent un 20% del seu valor, les nord-americanes s’han mantingut més o menys estables.
Almenys a Europa, la guerra ha fet pols les previsions de molts analistes que esperaven que la fi de l’onada de la variant Omicron del coronavirus implicaria un fort impuls a l’economia comunitària.
Altres inversors i directius de banca consultats pel Financial Times coincideixen en afirmar que la guerra provocarà un xoc estagflacionista (la combinació de manca de creixement econòmic i inflació) a escala mundial, amb Europa com epicentre.
De manera similar, l’euro ha perdut valor davant del dòlar, arribant al seu punt més baix dels dos darrers anys.
Que Europa resulti particularment afectada no es deu només a la seva evident proximitat geogràfica amb Ucraïna, sinó sobretot a la seva dependència de les importacions energètiques russes.
Rússia és el segon productor mundial d’hidrocarburs (família a la que pertanyen tant el gas com el petroli), i exporta de fet el 13% de tot el petroli mundial.
Paradoxalment, la pujada dels preus de l’energia està ajudant el Kremlin a sortir més ben parat de les sancions imposades fins ara del que podia semblar inicialment. Segurament els Estats Units tenien aquest fet ben present quan posaren sobre la taula europea una proposta per prohibir la compra de petroli rus.
Paradoxalment, la pujada dels preus de l'energia està ajudant el Kremlin a sortir més ben parat de les sancions imposades fins ara Share on XCal recordar que els xocs del petroli de la dècada dels 70 generaren inflació i induïren alhora a una recessió generalitzada de les economies desenvolupades. Quelcom de similar podria succeir en l’actual context internacional, però el fenomen podria de fer ser encara més greu.
A diferència de la crisi dels 70, quan Europa sortia de l’edat d’or coneguda com els “Trenta Gloriosos”, l’actual crisi agafa el Vell Continent en un context molt pitjor: els estats estan sobre-endeutats, la inflació ja era elevada inclús abans de l’esclat de la crisi i l’economia encara no ha trobat un punt d’equilibri després de la recessió causada per la pandèmia de la Covid-19.
No obstant, no tots els economistes confirmen les previsions més pessimistes. Segons la consultora Oxford Economics, el creixement del PIB europeu perdrà al 2022 un punt percentual respecte les previsions inicials, però seguirà sent positiu a finals d’any.
Molts analistes segueixen confiant que la tendència de recuperació post-pandèmica no corre perill gràcies a un menor grau de dependència del petroli respecte el segle passat i a una nova tongada d’estímuls i subvencions públiques per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra. Però cal tenir en compte dos fets.
Primer, sembla que la guerra, que començà fa tan sols un parell de setmanes, està lluny d’acabar.
I segon, plou sobre un terra ja molt mullat: aquesta nova crisi arriba en un moment de fragilitat inaudita de les finances públiques i dels nivells de inflació més elevats de les darreres dècades, així com en un context de crisi mundial de subministrament.
Loading ...
