L’any passat fou de récord al port d’Anvers, a Bèlgica, un dels més grans d’Europa. S’hi encautaren més de 110 tones de cocaïna, una quantitat mai vista i un increment enorme si es té en compte que el 2015 tan sols s’hi trobaren 16 tones.
De fet, la producció i importació d’aquesta perillosa substància il·legal es troba en ple boom: d’una banda, la producció de cocaïna a Amèrica del Sud no para d’augmentar. D’altra banda, el seu preu es manté estable, cosa que vol dir que la demanda ha crescut proporcionalment amb l’oferta.
D’una banda, la producció de cocaïna a Amèrica del Sud no para d’augmentar. D’altra banda, el seu preu es manté estable
De fet, en l’espai de vint anys, el consum de cocaïna a Europa s’ha multiplicat, en alguns països fins i tot per cinc. Per exemple, l’Observatori francès de les drogues i les substàncies addictives ha publicat que enguany un 1,6% de la població de França consumeix cocaïna almenys un cop al mes, respecte al 0,3% l’any 2000.
Hi ha a més un altre factor que explica aquest auge de la cocaïna a Europa, i és la crisi dels opioides als Estats Units. Uns suposats medicaments que han saturat el mercat i desviat una part important de la demanda il·lícita de cocaïna.
A Europa la cocaïna no només entra per via marítima, sinó que també ho fa per avió. Especialment afectats es troben els vols entre París i la Guyana Francesa. Una línia que s’hauria convertit en el principal pont aeri de la droga que entra al Vell Continent.
Pel que fa a les entrades portuàries, Espanya fou el principal accés fins al 2015-2016, quan els ports belgues i holandesos li robaren el dubtós honor. De fet, Anvers i Rotterdam són ja els dos principals indrets d’intercepció de la cocaïna que vol entrar a Europa. Espanya fou desplaçada el 2020 fins a la tercera posició en volum de droga encautada.
Nombrosos experts temen que Europa estigui convertint-se en el principal mercat de cocaïna del món
Per totes aquestes raons, nombrosos experts temen que Europa estigui convertint-se en el principal mercat de cocaïna del món, desplaçant per primer cop els Estats Units.
Els problemes que genera aquest auge de la cocaïna al Vell Continent no es limiten a la salut pública i als diners que desapareixen dels circuits legals (s’estima que la cocaïna que s’introdueix pel port d’Anvers genera 50.000 milions d’euros cada any, l’equivalent al 10% de tot el PIB de Bèlgica). Rere aquests emergeix un descomunal desafiament en termes de corrupció.
El sector de la cocaïna mou quantitats astronòmiques de diners. De fet, molts més que el que els estats poden dedicar a la lluita contra el tràfic. I la primera destinació d’aquestes sumes serveix per corrompre policies, agents portuaris i polítics.
Els experts en la matèria no tenen cap dubte: el nombre de funcionaris corruptes a Europa Occidental, en particular aquells vinculats a les drogues, no para d’augmentar.
El problema no és solament local o limitat a aquest sector. L’exemple de Mèxic, si bé extrem i amb condicions socials i econòmiques molt diferents de les europees, demostra emperò fins a quin punt la droga pot arruïnar un país.
I de fet, Bèlgica i els Països Baixos estan ja començant a experimentar què podria succeir si la seva trajectòria com narco-estats incipients continua accentuant-se: la filla del rei d’Holanda està amenaçada de mort i ha de viure sota vigilància permanent.
Tres quarts del mateix succeeix amb el primer ministre holandès i amb el ministre de justícia de Bèlgica, qui declarà la seva voluntat d’endurir la lluita contra el narcotràfic. Pitjor encara, de les paraules ja s’ha passat en més d’una ocasió als fets: el 2019, l’advocat d’un testimoni en un procés judicial clau fou assassinat al carrer, a Amsterdam.
El nombre de funcionaris corruptes a Europa Occidental, en particular aquells vinculats a les drogues, no para d'augmentar Share on X
Loading ...
