Dèiem en posts anteriors que a la darrera Conferència de Seguretat de Múnic (14/15 de febrer d’enguany) s’havia posat en evidència que el món avançava cap a un ordre mundial de caràcter imperial, amb el consegüent retorn a esferes d’influència entre potències i a les lògiques dels comportaments imperials.
Els paràmetres de la història s’estan movent vertiginosament. La història funciona com un pèndol i actualment gira cap a l’autoritarisme i l’imperialisme.
Comenten destacats analistes, com Gideon Rachman al Financial Times, que “avui es pot contemplar en directe el retorn a la força bruta i a la llei de la selva; les ambicions territorials de Trump formen part d’una tendència global; Putin i Xi Jinping tenen les seves pròpies ambicions expansives en matèria de territoris i zones d’influència”. Al setmanari The Economist es pot llegir que “Europa ha de començar a preparar-se per viure sense l’aliança transatlàntica”.
En els cercles europeistes de Brussel·les existeix una gran preocupació per la nova situació geopolítica mundial de fragmentació i confrontació. Es fan ressò d’aquestes paraules pronunciades recentment per Josep Borrell, anterior Alt Representant de la UE en matèria d’afers exteriors i seguretat: “Europa està voltada de carnívors i nosaltres seguim sent herbívors; hem de deixar de ser herbívors en un món de carnívors, si volem sobreviure”.
El manifest de la Unió Europea de Federalistes
La Unió Europea de Federalistes acaba de difondre un manifest en el qual es pot llegir el següent:
“Europa es veu voltada d’imperis renaixents que no tenen cap consideració pels europeus, dirigits per homes dominadors i autoritaris animats per una set insaciable de poder i d’expansió. Europa pateix des de fa anys temptatives de desestabilització estrangeres tant internes com externes orquestrades pels nous imperis com Xina i Rússia. A tot això s’afegeix una nova amenaça provinent d’un estat històricament aliat, Estats Units. Trump trenca el vincle transatlàntic, és amic de Putin i està obsessionat per la Xina. Els europeus no comptem, som “patètics”, segons diu reiteradament algun col·laborador de Trump, com el seu vicepresident J.D. Vance. Ens veuen situats a “la perifèria” del món.
Hem de reaccionar. No es tracta solament de millorar el funcionament de la UE. Es tracta, sobretot, de garantir la mateixa continuïtat de la nostra existència. Malauradament, els temps que corren no són de cooperació internacional sinó de relacions de força entre grans potències, i la UE ha de prendre acte de tot això i reaccionar davant d’aquesta nova realitat geopolítica. Canviem d’època, canviem de paradigma, cal que Europa també canviï. El repte s’ha agreujat de manera espectacular amb les darreres declaracions i iniciatives de Trump (Panamà, Canadà, Palestina, Ucraïna…) susceptibles d’alterar tots els grans equilibris internacionals. La UE avui es veu amenaçada, fins i tot, per l’annexió d’un seu territori per part dels Estats Units: Groenlàndia”.
Recomanació de l’Associació d’Antics Funcionaris de la UE (AIACE): cal convocar immediatament una Convenció i adoptar les reformes necessàries.
“Compartim el diagnòstic de la Unió Europea de Federalistes, és compartit per molts europeus, la qüestió és com reaccionar, què fer”, clama l’Associació d’Antics Funcionaris de la UE (AIACE) en el darrer número de març de la seva revista. “Ja existeixen bons informes amb recomanacions (Costa, Letta, Draghi…) sobre diverses reformes i mesures sectorials de millora i reforçament de la UE, però en els sectors estratègics de la política exterior i de defensa les iniciatives en curs queden curtes, frenades per l’absència de consens entre els Estats membres de la UE. Les institucions i els mecanismes existents no semblen capaços d’afrontar la nova situació geopolítica.
Per tot plegat, nosaltres proposem que es convoqui de seguida una Convenció per organitzar la reacció d’Europa i prengui decisions, una fórmula que ja ha estat utilitzada a la UE en diverses situacions anteriors per motius de gran importància. Es va convocar amb èxit una Convenció per aprovar la Carta de Drets Fonamentals de la UE en vigor. Es va convocar també, però amb menys èxit, una Convenció per a encarrilar projecte de Tractat Constitucional europeu que malauradament no va veure la llum a causa del seu rebuig en referèndum a França i els Països Baixos l’any 2005. Ara és l’hora de convocar una altra Convenció per fer front a les amenaces geopolítiques que arriben a Europa provinents del nou ordre mundial imperial.
Una Convenció és l’òrgan clau pertinent que es convoca quan es tracta d’afrontar una situació de gravetat excepcional com és l’actual. Està formada per representants de totes les parts institucionals afectades per l’amenaça o el repte de què es tracti, parteix de la màxima legitimitat. El gran pas a donar per part de la Convenció que ara demanem consisteix a arribar en el marc de la UE a la unió política federal amb polítiques exteriors i de defensa comunes. Això és imprescindible per comptar en la nova geopolítica de poders imperials depredadors.
Avui el repte a afrontar és, ni més ni menys, que la nostra pròpia supervivència com a actor global. El Consell Europeu és la màxima institució comunitària i és, per tant, la que hauria de convocar immediatament la Convenció que podríem qualificar de Convenció per la Salvació d’Europa. El Consell Europeu actual té una gran responsabilitat històrica. Cada segon que passa sense convocar-la és un segon perdut que pot ser letal pel futur d’Europa”.
L’opinió dels think tanks de Brussel·lès
A l’esfera dels think tanks (centres de recerca sobre relacions internacionals) de la capital comunitària es considera que “una Convenció com la que alguns demanen, de moment, no se la veu venir ni se l’espera”. El que més es comenta en aquell àmbit és el que molts analistes ja defineixen com a “nova Guerra Freda” existent entre els Estats Units i la Xina.
Es pensa que el gran tema de les pròximes dècades són les relacions entre l’actual poder hegemònic mundial, en declivi relatiu (Estats Units), i la gran potència emergent que és la Xina. Washington i Pequín han passat del joc de la contenció mútua dels últims anys a un desafiament frontal. Les fractures del nostre món hiperconnectat s’acceleren. La globalització va quedant enrere i deixa pas a la fragmentació geopolítica i a una crisi de confiança creixent entre americans i xinesos.
Ara mateix s’està en plena guerra aranzelària decretada per Trump, que no només trenca les dependències mútues sinó que obliga a repensar les aliances que uns i altres han travat amb la resta del món durant les darreres dècades. Les relacions transatlàntiques estan molt tocades. La UE ha de saber trobar el seu lloc intermediari en aquesta confrontació bilateral entre americans i xinesos.
Els estats membres de la UE estan dividits a l’hora de fixar l’estratègia comunitària de reducció de riscos (de-risking) i de desacoblament (de-coupling) respecte a la Xina, impulsades pels Estats Units.
El gran repte per a la UE, conclouen, és com readaptar-se al nou escenari internacional sense quedar atrapats en aquesta rivalitat estructural existent entre americans i xinesos.
Els paràmetres de la història s’estan movent vertiginosament. La història funciona com un pèndol i actualment gira cap a l’autoritarisme i l’imperialisme Share on X
Loading ...
