Europa, continent de llum antiga, avui mira el futur amb un neguit desconcertant. Les dades diuen sense embuts que el nostre bressol està buidant-se: el nombre de nens és la meitat que fa sis dècades. I nosaltres, mentrestant, debatent consignes d’inclusió i drets col·lectius, com si això omplís la casa.
El fred demogràfic
El 2023, només es van registrar 3,67 milions de naixements a la UE, un descens del 5,4 % respecte a l’any anterior —la caiguda més gran des del 1961—. La taxa de fecunditat se situa en uns nivells alarmants: 1,38 fills per dona, molt per sota del 2,1 necessari per mantenir la població. A més, les dones tenen el primer fill cada vegada més tard: l’edat mitjana al naixement del primer nadó ha pujat a gairebé 30 anys. Nota: la nostra situació és molt pitjor. La fecunditat a Espanya és d’1,12 i a Catalunya 1,08! I seguim sense fer res.
El silenci de les escoles buides
A Grècia, el col·lapse demogràfic ja té efectes visibles: més de 750 escoles tancades, un 5 % del total, a causa de la manca d’alumnes. Des del 2011 hi ha més morts que naixements. La taxa de fecunditat nacional ha caigut a 1,35 fills per dona. En altres països com França, també es viu una situació crítica: menys de 678.000 naixements l’any passat, un descens del 6,6 %, el mínim des de la Segona Guerra Mundial. A Espanya i Catalunya el buidatge i tancament d’escoles és un fet habitual en cada curs, com ho és que també morin més persones que neixen.
Envelliment i pressió sobre l’Estat
La població europea envellida és una realitat tangible: 21,6 % de la població ja té més de 65 anys, i l’edat mitjana s’ha enfilat fins a 44,7 anys. Segons projeccions de Bruegel, el nombre de treballadors (edats 20–64) disminuirà en 22 dels 27 països de la UE d’aquí al 2050, mentre la població de més de 85 anys es duplicarà. Estem en la mateixa situació i a Catalunya, amb la característica addicional, que els joves adults immigrants ja s’acosten en nombre als autòctons.
La invasió silenciosa
Quan la nostra pròpia continuïtat produeix escasses crides de bressol, apareixen altres veus i altres vides. La immigració, lògicament, omple el buit demogràfic. El problema no és la immigració en si, sinó que Europa depèn d’un flux constant perquè la seva pròpia fecunditat no la sosté. En aquest context, l’arribada massiva pot semblar «pacífica», però té un impacte clar: transformar una cultura, un mercat, una comunitat. I té rellevància econòmica en el cas d’Espanya, el perfil dels seus immigrants fa que s’ocupin en sectors de baixa productivitat. Si no canvia, una gran part presentarà al final de la seva vida una balança generacional negativa: haurà percebut més diners de les administracions públiques dels que haurà aportat amb els seus recursos.
Ordre i defensa: debilitada per ideologia
Dins d’un clima d’igualitarisme entre sexes, moltes forces de seguretat i militars europees han rebaixat requisits físics per garantir quotes de gènere favorables a les dones, i això ha afeblit la seva capacitat real d’actuació. Sense força operativa, l’estat es queda com una casa amb panys de cartó: bonics en teoria, inútils en cas de pressió.
La UE, atrapada en els drets, oblidant el futur comú
Allò que va néixer com un projecte per compartir seguretat i economia avui gira al voltant dels drets LGTBI, el llenguatge inclusiu i el feminisme identitaris. Això no construeix una comunitat pel que pagui la pena lluitar, més enllà dels seus acèrrims defensors. I aquest distanciament afecta especialment els homes, i als més joves, al marge que moltes dones amb visions de vida molt diferents de les que preconitza, vulguis que no el feminisme, tampoc entenen que només allò sigui Europa.
Una identitat comuna es construeix sobre una història i unes fonts culturals compartides, i un projecte comú que sigui una altra cosa que inacabables proclames feministes i enlairament de banderes de l’arc de Sant Martí. És difícil entendre l’estupidesa bel·ligerant inicial amb Rússia, empenyent-la en mans de la Xina, sense constar que Putin en aquest terreny presenta un projecte radicalment oposat. La guerra d’Ucraïna mai hauria començat si la Unió Europea hagués vist en Rússia un aliat en lloc d’un enemic.
Geopolítica: els grans observen
La dependència militar europea de la tecnologia nord-americana és cridanera: gairebé la meitat dels avions de combat europeus, sistemes de míssils, tancs i artilleria provenen dels EUA. Malgrat el compromís d’incrementar la despesa en defensa —fins a un objectiu del 5 % del PIB—, la indústria armamentística europea continua molt fragmentada i limitada. Rússia i la Xina observen, pacients i calculadors, mentre la fragmentació interna i les diferències entre estats europeus redueixen l’eficàcia i la capacitat d’autodefensa.
L’ofici de fer mantega que es fon
I aquí tornem a la metàfora: la Unió Europea podria fondre’s «com la mantega sota el sol d’agost». No serà una caiguda heroica plena de batalles i tragèdies: serà un degoteig, una lenta dissolució causada per la feblesa interior i per deixar el territori sense famílies i sense capacitat de defensa pròpia.
Els experts, com el demògraf Willem Adema (OECD) i Maria Rita Testa (Luiss, Roma), alerten que els joves avui han de fer front a incerteses laborals, habitatge inaccessible, pandèmia, inflació i canvi global. Tot plegat, factors que retardaran encara més la decisió de tenir fills.
Conclusió:
La història mostra que les grans civilitzacions no cauen primer per l’espasa externa, sinó per la rendició interna. Roma va resistir moltes invasions fins que el desànim i la pèrdua de sentit la van corroir.
Avui, Europa renuncia a tenir fills, desbarata els seus fonaments i substitueix la sobirania per la correcció burocràtica.
El debat, doncs, no és si vindran els altres —vindran, perquè nosaltres ho fem possible— sinó si encara volem ser. Només cal observar com serà el món el 2059 pel que fa a la població per constatar al que hem de fer front. Però on són els lideratges, les organitzacions que ens aporten certeses? Si no actuem, el futur no serà una explosió, sinó un degoteig constant: Europa es desfà, lentament i silenciosament, com la mantega que es fon sota el sol implacable d’un agost sense ombra.
Europa es desfà com la mantega al sol: sense famílies, sense defensa i sense projecte comú. #EuropaEnCrisis #Identitat Share on X
Loading ...
