El context econòmic no podria ser més ombrívol en aquest inici de 2025 per a la Unió Europea.
Mentre les institucions internacionals milloren les previsions de creixement econòmic dels Estats Units de Donald Trump, l’economia del Vell Continent està veient com perd llocs de treball en sectors que havia liderat, com l’automobilístic, pateix una fuga de capital cap a l’altra riba de l’Atlàntic i està cada cop més absent del sector tecnològic i en particular de la cursa per la intel·ligència artificial.
El malestar social, però també empresarial va a poc a poc calant arreu d’Europa, i l’objectiu de totes les crítiques més virulentes és la tendència llegendària de les institucions de Brussel·les a la sobreregulació.
Doncs bé, la Comissió Europea podria estar a punt de rendir-se a l’evidència i efectuar un canvi de rumb de 180 graus.
Segons informa el diari Politico.eu basant-se en un esborrany filtrat, un dels tres grans pilars d’actuació del nou equip de la Comissió Europea, l’anomenat “Brúixola de Competitivitat” (Competitiveness Compass), assenyala com prioritat desregular massivament el Pacte Verd Europeu (Green Deal) – nom, per cert, que deixa en evidència la manca de creativitat dels funcionaris europeus, a l’estar copiat del New Deal del president nord-americà Franklin D. Roosevelt.
El gir és total. S’ha de tenir en compte que la mateixa persona que dirigeix la nova Comissió, l’alemanya Ursula von der Leyen, presentà el 2019 el dit Pacte Verd com la seva obra mestra i pedra angular que havia de guiar la UE ni més ni menys que cap al lideratge mundial en matèria de canvi climàtic i transició energètica.
La mateixa Von der Leyen s’afanyaria ara a esmenar de dalt a baix la seva obra. Salvant les distàncies, seria com si Biden seguís al càrrec en aquest 2025, però estigués duent a terme les mesures de Trump. Però Europa és diferent i ningú ha exigit comptes després de les eleccions a l’Europarlament del juny passat.
A pesar que l’esborrany apuntaria segons Politico a una primera llei en el mes de febrer orientada a simplificar la burocràcia mediambiental de la UE, promet alhora “mantenir el rumb” en els objectius climàtics del bloc. Una afirmació que planteja seriosos interrogants, ja que ambdós objectius són mútuament excloents, i que fa sospitar que l’anunciada simplificació podria acabar tenint l’efecte contrari -un desenllaç clàssic d’aquest tipus d’iniciatives de la Comissió.
El Partit Popular Europeu (PPE) de la mateixa Von der Leyen és la força política que més radicalment ha canviat de posició des que el Pacte Verd fou aprovat en un distant passat pre-Covid, com demostra per exemple la campanya electoral nacionalista que està duent a terme la CDU-CSU a Alemanya.
El PPE exigeix ara que la política climàtica de la UE ha de ser “tecnològicament neutra”, i no pas promoure sistemes determinats com els motors elèctrics i les bombes de calor, així com retardar dos anys l’entrada en vigor de nous impostos i regles de sostenibilitat empresarials. L’oposició al Pacte Verd de diversos països de l’est governats pel PPE, com Polònia, Romania i Txèquia, s’ha accentuat les darreres setmanes.
Loading ...
