El PSOE és un partit més que centenari que té la virtut de refundar-se amb cada nou lideratge, que pot ser de continuïtat o trencador dels precedents. Sánchez ha optat per la ruptura total amb el passat del PSOE de la transició, i més aviat ha fet un salt en el passat cap a la visió de front popular que tenia Largo Caballero. De manera que es veu més com a president d’aquest bloc que no com a secretari general del tradicional partit socialista.
Sánchez té coll avall que la potencial coalició entre el PP i Vox pot superar el seu bloc a conseqüència de la desaparició de Cs i el traspassament dels seus vots als populars. Aquest fet i la gran impermeabilitat entre electors dels dos blocs fa que l’estratègia electoral de l’actual president del govern passi per dos punts. Un, evitar que cap vot del PSOE pugui trencar la barrera i passar-se al primer i això demana una política molt agressiva i continuada de descrèdit del seu cap de llista, que s’esforça per presentar un perfil que pugui atreure a aquell sector de votants. L’altre objectiu decisiu és que el partit a la seva esquerra guanyi la tercera posició, superant a Vox i d’aquí l’operació Sumar amb Díaz al capdavant.
Per què és tan important aquest canvi? Doncs perquè impediria l’actual majoria del PP a causa de la substancial pèrdua d’escons de Vox, a conseqüència de la norma d’Hont que regula la distribució d’escons i de l’important nombre de circumscripcions petites que hi ha a Espanya. Del total de 52 circumscripcions electorals, Ceuta i Melilla escullen 1 diputat i Sòria 2. Aquí és indiscutible que només es beneficia la primera força i en el cas de Sòria, la segona.
Però després hi ha 25 circumscripcions més que elegeixen entre 3 i 5 diputats, i aquí és on entra en joc la importància de quedar tercer, és a dir, per darrere del PP i el PSOE. En les últimes eleccions Vox va obtenir 17 escons sense comptar Ceuta i Melilla. Mentre que UP en va aconseguir 6. Aquesta diferència és la que canviaria radicalment si Sumar fes el sorpasso a Vox, a més d’altres avantatges en circumscripcions més grans. Però en aquest àmbit de poblacions (Àvila, Cuenca, Guadalajara, Palència, Segovia, Zamora, Albacete, Burgos, Càceres, León, La Rioja, Salamanca Ciudad Real, Huelva i Jaén) és on es podria capgirar el resultat electoral si Vox perdés el seu escó i l’acabés guanyant Sumar o els socialistes.
És clar que aquesta estratègia té dos riscos molt importants. El primer és que la nova alternativa de Díaz no tingui pou gruix electoral i no pugui sobrepassar Vox. Aleshores, Sánchez hauria fet el negoci del noi de les cabres, perquè una part de l’electorat de Díaz li resta al mateix PSOE. No impediria que el PP governés i el seu partit hauria quedat tocat. Però hi ha un segon risc, que és que Sumar vagi tan bé que, com assenyalen algunes previsions, quedi a poca distància dels socialistes, a 15 o 18 escons de separació, per exemple. Aquí Sánchez obtindria el que cerca, però el gran perjudicat de cara el futur seria el PSOE perquè és evident que un aliat que ja no és el germà petit, sinó que exhibeix tant muscle electoral com tu, tindrà tota la temptació de voler-te passar per davant.
És clar que després d’un nou mandat, a Sánchez aquesta circumstància li interessa poc perquè al que aspira aleshores és a un gran càrrec a la Comissió Europea o a l’OTAN.
Loading ...
