La situació política catalana és tan inestable que l’escenari d’un dia no serveix l’endemà. Ho constata la seqüència que estem vivint.
Primer dia, dimarts 28. En un lloc tan teòricament solemne com el Parlament de Catalunya, s’escenifica el trencament absolut entre ERC i JxCat, perquè la presidència del Parlament no va acceptar que Torra es mantingués com a diputat. Les xarxes clamen enceses contra els “botiflers” d’ERC, però al carrer es concentren només 300 persones per protestar. Tot sembla molt desgastat.
Dimecres 29. Aquell matí l’agenda del vicepresident del govern, Pere Aragonès, presentava l’aprovació dels pressupostos per part del govern i el seu lliurament formal al president del Parlament. Sobtadament, però, el president Torra posposa la reunió governamental per a la tarda i anuncia una declaració institucional que consisteix a constatar que el govern ha quedat trencat per falta de confiança amb ERC, i que té una durada limitada al termini que sigui necessari per aprovar els pressupostos, entre 2 mesos i mig i 4, segons els avatars del tràmit parlamentari. Anuncia també que es veurà amb el president Sánchez a la data prevista per plantejar-li el dret a l’autodeterminació de Catalunya i la situació dels presos polítics.
Aquest anunci, que comporta també el compromís de convocar eleccions un cop aprovats els pressupostos, desperta incerteses i crítiques. Primer, perquè Torra no controla l’agenda, donat que el Suprem el pot inhabilitar-lo abans que els pressupostos quedin aprovats pel Parlament de Catalunya.
D’altra banda, es formulen crítiques en el sentit que aprovar uns pressupostos i convocar eleccions no té massa sentit, sobretot quan la seva vigència serà de mig any i el nou govern quedarà lligat pel document més important d’acció governamental, com són les assignacions pressupostàries. L’enfrontament entre JxCat i ERC és ja total perquè Torra no s’està de desqualificar, fins i tot, al president del Parlament. L’anunci, per tant, cal situar-lo dins d’una lògica electoral compartida per Puigdemont.
Tercer acte. Dijous 30. La vicepresidenta del govern, més que refredar, pràcticament, congela la reunió entre Sánchez i Torra i adverteix que de produir-se serà dins “del marc jurídic”. La vicepresidenta el que fa és prendre distància perquè Torra ja va declarar el dia abans que la Mesa de diàleg entre el govern espanyol i el català era per conèixer en quines condicions es negociarà amb l’estat el dret a l’autodeterminació, i ell volia abordar prèviament aquesta qüestió amb Sánchez.
Automàticament, la trobada s’ha fet radioactiva pels socialistes, i han començat a aplicar dosis massives de plom per intentar frenar la radioactivitat. La vicepresidenta ha descartat que Sánchez estigui disposat a parlar d’autodeterminació, i que aquesta no és una condició per tirar endavant la mesa de negociació, concretament ha rebaixat molt el llistó, perquè ha formulat que “la política es acuerdo y diálogo y sobre todo realidad”, referint-se a qüestions com el salari mínim, el món rural, la memòria democràtica. “Quien quiera estar en otra cosa tiene que sacar lecciones de lo ocurrido en los últimos años”, ha advertit Calvo a Torra. A què es vol referir la vicepresidenta parlant dels últims anys? A les càrregues policials? Als empresonats? És evident que el panorama ha canviat absolutament i ara caldrà veure quin és el paper que juga ERC vista aquesta situació, sobretot si la reunió no es du a terme.
Última hora: un nou canvi radical es produeix en el panorama posterior a les declaracions de la vicepresidenta del govern. En aquest cas, el mateix president del govern ha declarat que suspèn la taula de negociació fins que s’estableixi un nou govern a Catalunya, la taula amb Catalunya que havia pactat amb ERC, però manté la reunió amb el president Torra. Aquest canvi sobtat d’una banda deixa en l’aire la dimensió formal de l’acord amb ERC i buida de contingut la reunió amb Torra.
Sembla estrany que Sánchez hagi pres una decisió d’aquest tipus quan l’aprovació dels pressupostos depèn dels vots d’ERC. Per tant, és probable que hagi estat una decisió pactada perquè el contingut dels acords, per exemple els relacionats amb els presos, estiguin ja decidits i s’estiguin duent a terme sense necessitat de llums i taquígrafs. En tot cas, és una maniobra arriscada perquè atorga arguments als crítics amb la línia que ve seguint ERC.
També podria ser que Sánchez es cregués algunes de les enquestes no fetes públiques que circulen que atorguen el primer lloc a ERC però també un bon resultat als socialistes. De fe ambdós s’acostarien al 45% dels vots i amb l’afegit dels Comuns superarien clarament la majoria absoluta. L’espectre de repetir a Catalunya un model de govern semblant al de Madrid apareix en l’horitzó. Un fet que alleugeriria les pressions que el PSOE enregistra per la seva aliança fàctica amb els independentistes, perquè aleshores ERC es transformaria en una component més d’un govern de “progrés” en lloc d’un govern independentista.
