Northvolt és l’start-up europea millor finançada, però el seu projecte penja d’un fil.
Aquesta empresa de Suècia que ambicionava posicionar-se com la salvació europea davant la dependència xinesa a l’hora de l’electrificació imposada per la Unió Europea, lluita ara per la seva pròpia supervivència.
Fundada el 2017 per dos exdirectius de Tesla, Northvolt tenia un pla de negoci que va captar immediatament una pluja de milions: concebre i fabricar bateries elèctriques 100% europees d’alta tecnologia, competitivament i ecològicament gràcies als recursos hídrics del país escandinau.
En un context d’abundància de capital risc i ajudada pel pla d’electrificació de la UE i la moda de les “inversions verdes”, Northvolt atragué inversors de primeríssim nivell, com Siemens, Volkswagen, Goldman Sachs i BlackRock.
Abans d’haver ni tan sols aconseguit una producció estable a la primera (i única) planta que construí a Skellefteå, al nord de Suècia, l’empresa ja tenia plans per obrir nous centres de producció a Alemanya i Canadà (anomenats “gigafactories” a la moda de Tesla), una gran planta de tractament de material i reciclatge a Suècia, una filial d’emmagatzematge d’electricitat a Polònia i una entitat de recerca per a bateries d’aviació als Estats Units.
No obstant això, el 2024 i amb més de 7.000 empleats a nòmina, Northvolt ha “volgut fer massa coses, massa de pressa”, segons un exdirectiu de l’empresa apunta.
Un dels primers obstacles als quals Northvolt s’enfrontà fou la manca de mà d’obra qualificada a Europa. Un fet que parla per si sol de l’endarreriment que pateix el Vell Continent en l’àmbit de les bateries elèctriques, considerades durant dècades una “commodity” que, com el petroli, es podia subcontractar a l’estranger.
Aquesta falta de competències se suplí en un primer moment contractant (amb sous que s’intueixen astronòmics) talent de països asiàtics com Japó i Corea del Sud.
Northvolt volia a tot preu desmarcar-se de la Xina, quelcom indispensable pel seu discurs d’independència del gegant asiàtic.
Una segona dificultat arribà al moment de construir les línies de producció. I és que, davant la manca de subministradors, Northvolt acabà per signar un acord amb Wuxi Lead Intelligent Equipment, el líder mundial en maquinària per produir bateries… I que resulta ser una empresa xinesa.
Però és que la dependència asiàtica no acaba aquí. Wuxi envià centenars de treballadors a Skellefteå perquè el seu client suec mancava de les competències necessàries per engegar la producció.
Una nova fase que, per cert, també es mostrà problemàtica des de bon començament: esperonada pels inversors per respectar les dates del pla de negocis, la junta directiva de Northvolt infligí una forta pressió als seus equips perquè treballessin més de pressa. Fins al punt de violar els estàndards més elementals de seguretat en un sector en què, entre d’altres, es manipulen substàncies químiques perilloses.
De fet, Northvolt carrega a les espatlles diverses acusacions de sindicats i treballadors, incloent-hi una per homicidi després que un treballador morís per les ferides provocades per una explosió en la línia de producció.
Un greu problema de fons a Northvolt, segons apunten exempleats, és la manca d’experiència del conjunt de la seva plantilla, des dels directius fins als obrers, passant pels enginyers de recerca i desenvolupament i els tècnics de producció. Quelcom que ha contribuït a la sensació de caos general que està espantant els inversors de la multimilionària start-up.