A mesura que passa el temps, les accions del govern Sánchez creen per iniciativa pròpia un clima cada vegada més enrarit. És el cas de l’actuació del Tribunal Constitucional. El ritme que porta de deixar sense efecte les condemnes pels ERO d’Andalusia genera una sensació d’astorament entre la ciutadania i la convicció que la impunitat política és cada vegada més gran.
Com pot ser que més de 680 milions d’euros dilapidats per aconseguir favors polítics quedin sense responsables? Com pot ser que el TC no vegi delicte de prevaricació, que es produeix quan una autoritat actua tenint-ne coneixement de manera injusta? I com pot ser que no hi hagi malversació quan aquest delicte consisteix a destinar cabals públics a usos aliens a aquesta funció?
El TC està absolutament marcat políticament, sobretot per tres persones que són decisives en totes les sentències que es van produint. Una, Immaculada Montalbán, que ha sigut la ponent, quan en realitat hauria d’haver-se apartat perquè va rebre la medalla d’Andalusia d’un dels condemnats, José Manuel Griñán. I el Tribunal Suprem té clarament definida la doctrina sobre la necessària aparença d’imparcialitat dels jutges.
Però és que, a més, els dos altres membres de la majoria governamental haurien d’haver-se inhibit. Un, el mateix president, Conde-Pumpido. Primer perquè va intervenir en els ERO quan era fiscal general. Ell mateix es va apartar d’aquesta qüestió quan era magistrat del Tribunal Suprem, però ara no ho ha fet. És literalment escandalós. I encara ens queda el cas de Juan Carlos Campo, que va ser director general a la Junta d’Andalusia quan Manuel Chaves era president i que, per tant, formava part del govern andalús com a càrrec polític en el període dels ERO. Però tampoc se n’han apartat.
La raó és aritmètica. Si s’haguessin apartat, haurien empatat a 4 vots els membres del Tribunal i la sentència no s’hauria produït.
Aquest deteriorament greu és una resultant de la política de Sánchez de control de totes les instàncies. En la pràctica, la seva filosofia política no difereix per a res de la que van dur a terme els partidaris del procés: n’hi ha prou amb una majoria per tenir tota la legitimitat democràtica. No ja per legislar sense consens, sinó per interpretar les lleis d’acord amb el propi criteri, malgrat que aquesta és una atribució específica de la justícia.
Això fa que atribueixi la sobirania no a les Corts, Senat i Congrés, i al poder judicial, sinó únicament al Congrés, que és allà on té majoria, i dona lloc a un conflicte permanent perquè per mitjà d’aquest instrument ha retallat sistemàticament competències del poder judicial i del Senat. Aquest fet, unit a una percepció molt esbiaixada de la realitat, impostada o creguda, tant li fa, determina una situació de greu perill per a l’estat de dret i la democràcia.
Ho va demostrar una vegada més en la presentació de la nova fundació del PSOE, Avanza, quan va dir “quan hom treu el cap als platós de televisió diu, bé i on està aquest més del 30% que representen els progressistes a l’opinió publicada?”.
Sánchez té la peregrina idea que els seus són minoria. Segurament no llegeix La Vanguardia, El País, El Periódico, i en un sentit més general del que ell parla i dels progressistes, l’Ara i tants d’altres. Deu llegir només El Mundo i l’ABC, deu veure només “Espejo Público” o “El Hormiguero”, i és clar, però ignora el que fa La Sexta, els informatius Cuatro, o evidentment tot el grup de TVE. Per no referir-nos a TV3, que de tant en tant li fa algun favor.
Ara vol passar a controlar els mitjans de comunicació perquè, segons el seu criteri, que és polític i partidista, n’hi ha que són seudomitjans. Una altra persona podria pensar que, per exemple, Público és també un seudomitjà, però és clar, com és un portaveu de la coalició de govern, aquest tipus d’informatiu no compta a la llista dels dolents.
Cal recordar que l’actual president d’EFE havia estat secretari d’estat de comunicació en el seu càrrec anterior, i qui presideix actualment TVE és una militant destacada del PSOE, per no recordar el ja famosíssim Tezanos al capdavant del CIS. Un sistema que avança cap al control del poder constitucional, judicial i mediàtic té un nom. Vosaltres mateixos podeu posar-li.
Loading ...
