Naturalment, la suspensió de Telegram ha estat possible perquè ha intervingut un jutge, ja que amb la sola iniciativa d’aquests tres gegants de la comunicació a escala espanyola no ni n’hauria hagut prou. El jutge de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha suspès de manera cautelar el servei de missatgeria instantània de Telegram a Espanya. És un fet insòlit. No s’havia produït mai, per dues raons. Primera, perquè es pot considerar que és una acció que limita el dret a la llibertat d’informació en liquidar un canal d’aquesta naturalesa. La segona raó que s’afegeix a la primera és que es tracta d’una mesura cautelar amb conseqüències molt greus i amb danys considerables, i la casuística judicial diu que aquest tipus de mesures es prenen amb comptagotes si les conseqüències poden ser molt importants, per la lògica raó prudencial que com és cautelar després el resultat de la denúncia quedi sense efecte, però el dany ja s’hauria produït.
És ben sorprenent que un factor tan lligat a la llibertat d’informació i, per tant, d’expressió, que en la piràmide de drets que contempla la jurisprudència espanyola sempre està a dalt de tot, de manera que en molts casos es produeixen sentències que semblen escandaloses perquè donen primacia a respectar aquelles llibertats abans que reparar les conseqüències que el seu exercici presenta, ara per una qüestió que es mou estrictament en l’àmbit dels interessos econòmics, s’apliqui amb tanta rotunditat i amb efectes tan massius. Perquè són milions de persones i empreses les que es veuen afectades.
Cal dir que la suspensió del servei té efectes econòmics importants en activitats que res a veure tenen amb Telegram, sinó només que han fonamentat la seva pràctica empresarial en l’ús d’aquest servei. La raó de l’acusació de Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus+ és que Telegram fa servir sense autorització continguts audiovisuals protegits pels drets d’autor. Però, primer, això s’ha de demostrar i, segon, si resulta cert s’ha de produir la corresponent compensació econòmica, però en cap cas es pot suspendre el canal de comunicació. És com si un jutge suspengués l’edició d’un diari perquè publica continguts audiovisuals sense autorització. Seria insòlit i la cridòria espectacular. Doncs bé, Telegram és un mitjà de comunicació molt més important que tots els diaris espanyols.
FACUA–Consumidors en Acció ha criticat la mesura per considerar-la totalment desproporcionada, criteri que també manté el Consell General de Col·legis de Professionals d’Enginyeria Informàtica que, al mateix temps, afegeix el qualificatiu de sorprenent. I realment sembla evident que la desproporció i el caràcter insòlit de la mesura donen lloc a una gran polèmica i a un precedent molt perillós per a la llibertat d’informació.
També assenyala el poder oligopoli que tenen els 3 grans grups de comunicació d’Espanya.
Al final de comptes, si ens ho mirem bé, malgrat que la major part del temps ha estat governada per partits d’esquerra, Espanya és un país d’oligopolis en la comunicació, en la banca, en l’energia, en tot allò que són els puntals del funcionament de la societat: els diners, l’energia que ho mou tot i la informació.