Equilibri de poders i qualitat legislativa
A la darrera legislatura (2019-2023) l’Executiu ha legislat freqüentment mitjançant decrets llei i amb tràmits d’urgència, reduint el debat parlamentari. Això ha estat criticat per l’oposició com a “governar per decret”, encara que és cert que el 2017-2018 també es va abusar d’aquesta figura (per exemple, per aplicar l’article 155 a Catalunya o per aprovar pressupostos prorrogats).
El Parlament ha estat molt fragmentat, i ha requerit pactes múltiples; això de vegades es va traduir en transaccions opaques a les lleis (introduir esmenes d’últim minut per acontentar socis). Tot i això, Espanya continua tenint un parlament actiu i una premsa lliure que fiscalitza.
La llibertat de premsa es manté en bon nivell (Espanya sol estar al lloc 32 del World Press Freedom Index, similar al 2017). Tot i això, segueix vigent la polèmica Llei Mordassa de 2015 que organitzacions civils demanen derogar per coartar llibertats (manifestació, expressió); els intents de reforma van fracassar el 2023, així que en això no hi ha hagut millora respecte al 2017.
Llibertats democràtiques
Els drets fonamentals no han patit regressions formals: Espanya continua sent catalogada com a “Lliure” a Freedom House amb puntuacions altes (94/100). Es van garantir eleccions lliures el 2019 i el 2023 amb alternança local/regional.
Tot i això, han passat episodis preocupants: per exemple, l’espionatge amb el programari Pegasus a líders independentistes (i possiblement al president Sánchez) va generar dubtes sobre controls als serveis d’intel·ligència. També, la polarització política ha portat crispació a la societat, amb manifestacions tenses i augment del discurs d’odi en xarxes, encara que sense minvar llibertats formals.
El conflicte català és un indicador de les tensions: el 2017 hi va haver líders independentistes empresonats per sedició, cosa que mig món va observar amb recel; el 2021 van ser indultats, i el 2025 es planteja amnistiar-los. Aquest vaivé reflecteix com la política incideix en l’esfera de la justícia i les llibertats: la meitat del país creu que se soscava el principi de legalitat en eximir aquests polítics, l’altra meitat creu que s’avança en reconciliació democràtica.
Podem dir que Espanya el 2025 continua sent una democràcia, però amb certes erosions en la qualitat institucional respecte al 2017 i amb pràctiques que s’assemblen al d’una concepció dictatorial en la mesura que no reconeix l’oposició com a alternativa de govern, cosa que és un sense sentit.
Hi ha un consens ampli que cal despolititzar la Justícia, assegurar la neutralitat d’institucions (Banc d’Espanya, Defensor del Poble, mitjans públics), i rebaixar la confrontació partidista, per reforçar els contrapesos democràtics, però la dinàmica és exactament en sentit oposat. Tot i que la vida quotidiana dels espanyols continua sent lliure, el sistema pot anar perdent la confiança ciutadana.
El 2017 ja hi havia signes de desgast (corrupció política al govern de llavors, conflicte territorial); el 2025 aquests problemes no només persisteixen, sinó que s’han multiplicat fins a cercar el mateix Sánchez. La diferència és que ara l’escenari polític està molt més fragmentat i polaritzat, cosa que dificulta reformes pactades (per exemple, de la Constitució per millorar els pesos i contrapesos, o de la llei electoral).
En síntesi, la qualitat democràtica ha empitjorat sensiblement en relació amb el 2017; i s’identifiquen més amenaces (politització, polarització, reflexos antidemocràtics del govern).
Loading ...
