A la vista de les dades, és evident que a Espanya, o per ser més precisos el govern espanyol, ha actuat malament en l’abordatge i desenvolupament de la crisi de la Covid-19, perquè si bé és notori que tots els països, en una mesura o altra, registren danys, el fet que Espanya els encapçali en tots els ordres té una causa específica, que no pot diluir-se en unes responsabilitats universals.
Ara, l’informe de l’OCDE sobre l’impacte econòmic de la pandèmia en els diferents països, confirma les previsions tan negatives del Banc d’Espanya fetes públiques un parell de dies abans. L’OCDE formula dues hipòtesis: que es produiria un rebrot l’hivern que ve o que ja no patiríem cap altra contingència derivada del coronavirus. En el primer cas, la caiguda del PIB és espectacular, un 14,4%, i continua sent molt gran si no hi ha rebrot, un 11,1%. En ambdós casos la recuperació que es produeix l’any que ve és clarament insuficient per compensar la pèrdua, fet que significa situar-nos en el 2022 per començar a recuperar la situació que teníem el 2019. En aquest cas, si es produeix el rebrot, Espanya encapçalarà el rànquing de països amb pitjor comportament econòmic de l’OCDE, i sense rebrot tindrien un comportament lleugerament pitjor el Regne Unit, França i Itàlia.
Però si del PIB passem a allò que encara afecta més directament a la gent, l’atur, aleshores la posició negativa d’Espanya s’accentua, perquè si hi ha un retorn del coronavirus, l’atur se situaria en el 20,1% enguany i el 21,9% l’any següent. Sense rebrot, la xifra seria semblant, encara que menor, 19,2% per l’any actual i 19,7% per l’any que ve. Aquestes xifres ens situen en primera o segona posició del rànquing de països de l’OCDE. En el cas que no ocupem el primer lloc, és Grècia la que ens precedeix.
Si s’observa la relació entre PIB i atur es pot constatar que l’únic país que ocupa un lloc destacat negatiu en ambdós aspectes és Espanya perquè les caigudes de PIB d’Itàlia, el Regne Unit i França, que les situen en els primers llocs, desapareixen d’aquesta negativa ubicació quan s’observa l’atur, en els quals afloren països com Grècia, Colòmbia, Turquia, on l’únic que roman present en els dos casos és Espanya.
Hi ha per tant un problema greu de fons que el govern espanyol no ha atès, ni de moment sembla haver-se assabentat que existeix, que és que la caiguda de l’activitat econòmica té una traducció extraordinària en la generació d’atur en el cas espanyol, fet que d’altra banda no és cap descobriment.
Alhora Espanya és el primer país del món en nombre de morts per habitants, amb l’escàndol afegit que ha paralitzat el comptatge públic de defuncions des de fa dies, amb l’excusa que ha de regularitzar el recompte, i això ho fa 3 mesos després d’haver iniciat l’estadística. En tot cas floritures oficials al marge, hi ha un consens generalitzat en que la xifra de morts d’Espanya se situa entorn dels 40.000 i com a molt pot fluctuar en una banda mínima situada per sobre dels 30.000. La diferència fonamental recau en que fins ara a Espanya no comptabilitza els morts que malgrat presentar símptomes de coronavirus no se’ls hi ha practicat el PCR, contradient així les indicacions de l’OMS de com han de comptabilitzar-se les víctimes de la Covid-19.
Si un país és el primer en caiguda econòmica i el primer en nombre de morts, és evident que la revisió s’imposa primer, per evitar que les previsions econòmiques es confirmin, i segon, per impedir que si hi ha una segona onada es torni a ser els primers en afectacions mortals.
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS