Ja es té coneixement de les ponències del Tribunal Constitucional (TC) que prepara la magistrada Montalbán, la mateixa que ha dut a terme totes les altres ponències exculpatòries de condemnats que ara s’han vist absolts o amb penes reduïdes. En aquest cas, en deixar sense efecte l’escàndol de corrupció més gran d’Espanya, culminaria amb una reducció substancial de la condemna de Chaves i l’absolució de Griñán pel delicte de malversació, fet que comportava el compliment d’una pena de 6 anys de presó. Per a Chaves, el delicte era de prevaricació i la condemna era només d’inhabilitació.
El punt fonamental és que considera que no ha quedat demostrat que coneguessin “les greus desviacions” comeses per les autoritats de la conselleria d’Ocupació i que les ajudes es concedissin al marge de tota finalitat pública. Montalbán, que, recordem-ho, va ser premiada amb una medalla quan Griñán era el president de la Junta d’Andalusia, considera que tots els informes de la intervenció no constitueixen una prova suficient per acreditar la malversació. Tot plegat resulta molt escandalós perquè, abans d’arribar al TC, moltes altres instàncies jurisdiccionals i no jurisdiccionals han expressat la conclusió contrària afirmant que hi havia hagut “arbitrarietat”, “omissions grolleres”, “pagaments indeguts quan no il·legals”. En concret, s’han pronunciat en termes que assenyalen la malversació:
- El Tribunal de Comptes.
- La Cambra de Comptes d’Andalusia.
- El Consell Consultiu Andalús.
- La Intervenció General de l’Estat.
- Els interventors de la Junta d’Andalusia.
- La Direcció General d’Assegurances.
- Les sales del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia.
- I el Tribunal Suprem.
A més, en l’àmbit penal, ho ha assenyalat la Fiscalia Anticorrupció, i perquè no hi falti res, hi ha l’informe de la Guàrdia Civil. Doncs bé, totes aquestes instàncies, als ulls de Montalbán, i aviat veurem que de la major part del govern del TC, s’han equivocat i no hi ha delicte.
Ángel Turrión, interventor de l’Estat i perit judicial dels casos ERO, ha confessat que mai en la seva vida havia vist un cúmul d’irregularitats juntes tan gran. Va afirmar que el 70% de les 270 ajudes concedides amb càrrec al programa pressupostari 31L no tenien cap relació amb la tramitació d’un ERO, que era la finalitat, o amb un pla de jubilació, sinó que van servir per causes tan diverses com pagar festes d’un ajuntament, un curs de personal d’alta direcció de la Junta o gratificacions als directius de Santana Motor.
Però, sent greu tot això, el fet encara es multiplica per les conseqüències, perquè amb aquesta forma de procedir el TC estableix el precedent que els alts càrrecs polítics queden al marge de qualsevol control quan obren emparats per la llei de pressupostos. És a dir, que no importa el que facin si formalment es pot atribuir a què la llei pressupostària ho cobreix.
L’altre fet gravíssim és que interpreta les proves, una atribució que només tenen els tribunals de justícia, cosa que el Constitucional no és perquè la seva única i important funció és determinar la constitucionalitat d’un acte.
Com és possible que s’hagin evaporat 680 milions d’euros, la major part en activitats que res tenen a veure amb els ERO, en un procés que ha durat una dècada i que els alts càrrecs de la Junta, acabant pels dos presidents concernits, ignoressin el que era un clamor popular al terreny: que hi havia un “fons de rèptils” que el PSOE distribuïa graciosament?
A partir d’aquests fets, Espanya s’ha quedat sense garantia de constitucionalitat i amb una victòria absoluta de la impunitat del poder perquè, a més, el TC està blindat des del 2007 per una reforma específica de la seva llei orgànica que impedeix que la justícia ordinària pugui actuar contra ell com sí que va fer el 23 de gener del 2004 quan la sala del civil del Tribunal Suprem va considerar que havia incorregut en una negligència greu de les seves funcions.
Ara això ja no és possible i, per tant, la impunitat d’aquests magistrats que no són jutges és absoluta. El que dèiem, la impunitat del poder.